Manual de conversa

ca La cita   »   sk Schôdzka

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [dvadsaťštyri]

Schôdzka

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Z-eška--a)-s---uto-u-? Z_________ s_ a_______ Z-e-k-l-a- s- a-t-b-s- ---------------------- Zmeškal(a) si autobus? 0
T’he esperat durant mitja hora. Ča-a-(a- -o--na -e---po-----in-. Č_______ s__ n_ t___ p__ h______ Č-k-l-a- s-m n- t-b- p-l h-d-n-. -------------------------------- Čakal(a) som na teba pol hodiny. 0
No portes el mòbil? Ne----p----ebe m---l-- -el---n? N____ p__ s___ m______ t_______ N-m-š p-i s-b- m-b-l-ý t-l-f-n- ------------------------------- Nemáš pri sebe mobilný telefón? 0
Sigues puntual la pròxima vegada! N-budúce-bu- do----ľny-(-o-h-í-na-! N_______ b__ d________ (___________ N-b-d-c- b-ď d-c-v-ľ-y (-o-h-í-n-)- ----------------------------------- Nabudúce buď dochvíľny (dochvíľna)! 0
Pren un taxi la pròxima vegada! Nab--úce c--ď t-x-kom! N_______ c___ t_______ N-b-d-c- c-o- t-x-k-m- ---------------------- Nabudúce choď taxíkom! 0
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! N-b-d-ce-s----b-- d--d-i-! N_______ s_ z____ d_______ N-b-d-c- s- z-b-r d-ž-n-k- -------------------------- Nabudúce si zober dáždnik! 0
Demà estic lliure. Z-jt-- m-m vo---. Z_____ m__ v_____ Z-j-r- m-m v-ľ-o- ----------------- Zajtra mám voľno. 0
Podem veure’ns demà? S---tn--e-sa-za--r-? S________ s_ z______ S-r-t-e-e s- z-j-r-? -------------------- Stretneme sa zajtra? 0
Em sap greu, demà no puc. J--mi---to,-za-tr--ne-ô---. J_ m_ ľ____ z_____ n_______ J- m- ľ-t-, z-j-r- n-m-ž-m- --------------------------- Je mi ľúto, zajtra nemôžem. 0
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Máš-u---- -e--o v-ke-d nejak----án-? M__ u_ n_ t____ v_____ n_____ p_____ M-š u- n- t-n-o v-k-n- n-j-k- p-á-y- ------------------------------------ Máš už na tento víkend nejaké plány? 0
O ja has quedat amb algú? A--b- si--- s -iek----oh---ut- -d-------á)? A____ s_ u_ s n_____ d________ (___________ A-e-o s- u- s n-e-ý- d-h-d-u-ý (-o-o-n-t-)- ------------------------------------------- Alebo si už s niekým dohodnutý (dohodnutá)? 0
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. N-vrhu----------m- -a -t-etl- -ez v-k-nd. N_________ a__ s__ s_ s______ c__ v______ N-v-h-j-m- a-y s-e s- s-r-t-i c-z v-k-n-. ----------------------------------------- Navrhujem, aby sme sa stretli cez víkend. 0
Què et sembla si fem un pícnic? U-ob-me s- ---ni-? U______ s_ p______ U-o-í-e s- p-k-i-? ------------------ Urobíme si piknik? 0
Què et sembla si anem a la platja? Pôjdem-----p-áž? P______ n_ p____ P-j-e-e n- p-á-? ---------------- Pôjdeme na pláž? 0
Què et sembla si anem a la muntanya? Pô--e-e-do ---? P______ d_ h___ P-j-e-e d- h-r- --------------- Pôjdeme do hôr? 0
Et vinc a buscar a l’oficina. P-íd----re---b---o -an-el--i-. P_____ p__ t___ d_ k__________ P-í-e- p-e t-b- d- k-n-e-á-i-. ------------------------------ Prídem pre teba do kancelárie. 0
Et vinc a buscar a casa. P---em-p-- -----d-mov. P_____ p__ t___ d_____ P-í-e- p-e t-b- d-m-v- ---------------------- Prídem pre teba domov. 0
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Pr-de- --e t--a-na --t---sovú -a-tá-k-. P_____ p__ t___ n_ a_________ z________ P-í-e- p-e t-b- n- a-t-b-s-v- z-s-á-k-. --------------------------------------- Prídem pre teba na autobusovú zastávku. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.