Manual de conversa

ca La visita de la ciutat   »   ps د ښار سفر

42 [quaranta-dos]

La visita de la ciutat

La visita de la ciutat

42 [ دوه څلویښت ]

42 [ دوه څلویښت ]

د ښار سفر

d ǩār sfr

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Que el mercat és obert el diumenge? ا-- ----ر-د -------پ------خ-اص -ي؟ ا__ ب____ د ی_____ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ب-ز-ر د ی-ش-ب- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ ---------------------------------- ایا بازار د یکشنبې په ورځ خلاص وي؟ 0
ای- -ا--- --ی-ش-بې په-ور- --ا- -ي؟ ا__ ب____ د ی_____ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ب-ز-ر د ی-ش-ب- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ ---------------------------------- ایا بازار د یکشنبې په ورځ خلاص وي؟
Que obre la fira el dilluns? ایا -یل- د--وش-ب---ه--رځ -ل-ص و-؟ ا__ م___ د د_____ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا م-ل- د د-ش-ب- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ --------------------------------- ایا میله د دوشنبې په ورځ خلاص وي؟ 0
āyā----a ---oš--- p---rd- -l-s--êy ā__ m___ d d_____ p_ o___ ǩ___ o__ ā-ā m-l- d d-š-b- p- o-d- ǩ-ā- o-y ---------------------------------- āyā myla d došnbê pa ordz ǩlās oêy
Que és oberta l’exposició el dimarts? ا-ا--مائ- - -- ش--ې -ه -ر--خ-ا---ي؟ ا__ ن____ د س_ ش___ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ن-ا-ش د س- ش-ب- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ ----------------------------------- ایا نمائش د سه شنبې په ورځ خلاص وي؟ 0
ā-- --ā- d--a----ê -- -r-- -lās-o-y ā__ n___ d s_ š___ p_ o___ ǩ___ o__ ā-ā n-ā- d s- š-b- p- o-d- ǩ-ā- o-y ----------------------------------- āyā nmāš d sa šnbê pa ordz ǩlās oêy
Que el obre zoològic el dimecres? ای--ژ--- د چه--ش-به--ه-ور- خلا- و-؟ ا__ ژ___ د چ_______ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ژ-ب- د چ-ا-ش-ب- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ ----------------------------------- ایا ژوبڼ د چهارشنبه په ورځ خلاص وي؟ 0
āy- ----d ç----nba p- o-dz--lā--oêy ā__ ž__ d ç_______ p_ o___ ǩ___ o__ ā-ā ž-b d ç-ā-š-b- p- o-d- ǩ-ā- o-y ----------------------------------- āyā žob d çaāršnba pa ordz ǩlās oêy
Que el obre museu el dijous? ا-ا--و-ی--د --ج--بې-په ور------ وي؟ ا__ م____ د پ______ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا م-ز-م د پ-ج-ن-ې پ- و-ځ خ-ا- و-؟ ----------------------------------- ایا موزیم د پنجشنبې په ورځ خلاص وي؟ 0
āy---oz-------jš--ê ---or-z--l-s o-y ā__ m____ d p______ p_ o___ ǩ___ o__ ā-ā m-z-m d p-j-n-ê p- o-d- ǩ-ā- o-y ------------------------------------ āyā mozym d pnjšnbê pa ordz ǩlās oêy
Que la galeria obre el divendres? ایا ---ر- - ج-ع- ---و-ځ----- وي؟ ا__ ګ____ د ج___ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ګ-ل-ی د ج-ع- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ -------------------------------- ایا ګالری د جمعې په ورځ خلاص وي؟ 0
ایا ګا--ی---جمع--په و----لا----؟ ا__ ګ____ د ج___ پ_ و__ خ___ و__ ا-ا ګ-ل-ی د ج-ع- پ- و-ځ خ-ا- و-؟ -------------------------------- ایا ګالری د جمعې په ورځ خلاص وي؟
Es pot fer fotos? ا-ا عکس-نه --از---ری ا__ ع_____ ا____ ل__ ا-ا ع-س-ن- ا-ا-ه ل-ی -------------------- ایا عکسونه اجازه لری 0
āy---k-on- -j------y ā__ a_____ ā____ l__ ā-ā a-s-n- ā-ā-a l-y -------------------- āyā aksona ājāza lry
S’ha de pagar entrada? ای--د -نو--- --س --کړئ؟ ا__ د ن_____ ف__ و_____ ا-ا د ن-و-ل- ف-س و-ک-ئ- ----------------------- ایا د ننوتلو فیس ورکړئ؟ 0
ā---d---otl--f----rkṟ ā__ d n_____ f__ o___ ā-ā d n-o-l- f-s o-k- --------------------- āyā d nnotlo fys orkṟ
Quant costa l’entrada? د-ن-وت-و ------و-ر----؟ د ن_____ ل___ څ____ د__ د ن-و-ل- ل-ښ- څ-م-ه د-؟ ----------------------- د ننوتلو لګښت څومره دی؟ 0
د -----و--ګښت--ومره--ی؟ د ن_____ ل___ څ____ د__ د ن-و-ل- ل-ښ- څ-م-ه د-؟ ----------------------- د ننوتلو لګښت څومره دی؟
Hi ha descompte per a grups? ا-----ګ-وپ--پ-ر- ک-- تخ-یف شت-؟ ا__ د ګ___ ل____ ک__ ت____ ش___ ا-ا د ګ-و- ل-ا-ه ک-م ت-ف-ف ش-ه- ------------------------------- ایا د ګروپ لپاره کوم تخفیف شته؟ 0
āyā-d g-o- ---r- --- t--y- š-a ā__ d g___ l____ k__ t____ š__ ā-ā d g-o- l-ā-a k-m t-f-f š-a ------------------------------ āyā d grop lpāra kom tǩfyf šta
Hi ha descompte per als nens? آ-- د-ماشوما-و ل-ا-ه-ت-----شت-؟ آ__ د م_______ ل____ ت____ ش___ آ-ا د م-ش-م-ن- ل-ا-ه ت-ف-ف ش-ه- ------------------------------- آیا د ماشومانو لپاره تخفیف شته؟ 0
آیا-- ما--مانو-لپا-ه-----ف ش-ه؟ آ__ د م_______ ل____ ت____ ش___ آ-ا د م-ش-م-ن- ل-ا-ه ت-ف-ف ش-ه- ------------------------------- آیا د ماشومانو لپاره تخفیف شته؟
Hi ha descompte d’estudiant? ای--د-ز-- ک-نکو -پ-ر--تخ--ف شت---ل-ی؟ ا__ د ز__ ک____ ل____ ت____ ش___ ل___ ا-ا د ز-ه ک-ن-و ل-ا-ه ت-ف-ف ش-و- ل-ی- ------------------------------------- ایا د زده کونکو لپاره تخفیف شتون لری؟ 0
āy- ---da-ko-ko---ār-----y--št-- lry ā__ d z__ k____ l____ t____ š___ l__ ā-ā d z-a k-n-o l-ā-a t-f-f š-o- l-y ------------------------------------ āyā d zda konko lpāra tǩfyf šton lry
Què és aquest edifici? د- کو---و-ا-----؟ د_ ک___ و____ د__ د- ک-م- و-ا-ۍ د-؟ ----------------- دا کومه ودانۍ ده؟ 0
dā -o-a-od--ê--da d_ k___ o_____ d_ d- k-m- o-ā-ê- d- ----------------- dā koma odānêy da
De quan és aquest edifici? و--ن---و--ل----ه؟ و____ څ_ ک___ د__ و-ا-ۍ څ- ک-ن- د-؟ ----------------- ودانۍ څو کلنه ده؟ 0
و--ن-------نه---؟ و____ څ_ ک___ د__ و-ا-ۍ څ- ک-ن- د-؟ ----------------- ودانۍ څو کلنه ده؟
Qui va construir aquest edifici? دغ--و--ن- -ا جو-ه --ې؟ د__ و____ چ_ ج___ ک___ د-ه و-ا-ۍ چ- ج-ړ- ک-ې- ---------------------- دغه ودانۍ چا جوړه کړې؟ 0
dǧa-od---y ç- -oṟ--k-ê d__ o_____ ç_ j___ k__ d-a o-ā-ê- ç- j-ṟ- k-ê ---------------------- dǧa odānêy çā joṟa kṟê
M’interessa l’arquitectura. ز- د---م------- ------د-چ-پی---م. ز_ د م_____ س__ ش__ / د_____ ل___ ز- د م-م-ر- س-ه ش-ق / د-چ-پ- ل-م- --------------------------------- زه د معمارۍ سره شوق / دلچسپی لرم. 0
za-- -a-ārêy--ra--ok--lç--y l-m z_ d m______ s__ š__ d_____ l__ z- d m-m-r-y s-a š-k d-ç-p- l-m ------------------------------- za d mamārêy sra šok dlçspy lrm
M’interessa l’art. ز----هنر سره شوق-/--ل-سپی-ل--. ز_ د ه__ س__ ش__ / د_____ ل___ ز- د ه-ر س-ه ش-ق / د-چ-پ- ل-م- ------------------------------ زه د هنر سره شوق / دلچسپی لرم. 0
z--d a-r---a-šo- d-çsp---rm z_ d a__ s__ š__ d_____ l__ z- d a-r s-a š-k d-ç-p- l-m --------------------------- za d anr sra šok dlçspy lrm
M’interessa la pintura. ز- - ---ش- --ه ش-ق-/ د-چ-پ--ل--. ز_ د ن____ س__ ش__ / د_____ ل___ ز- د ن-ا-ۍ س-ه ش-ق / د-چ-پ- ل-م- -------------------------------- زه د نقاشۍ سره شوق / دلچسپی لرم. 0
za - nkāš-y sra-š-- d--s-y-l-m z_ d n_____ s__ š__ d_____ l__ z- d n-ā-ê- s-a š-k d-ç-p- l-m ------------------------------ za d nkāšêy sra šok dlçspy lrm

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües ràpides, llengües lentes

Hi ha més de 6.000 llengües diferents a tot el món. Però totes tenen la mateixa funció. Ajudar-nos a intercanviar informació. Això es produeix en cada llengua de maneres diferents. Perquè cada llengua funciona segons les seves pròpies regles. També la velocitat a la qual un idioma es parla és diferent. Es tracta d'una característica que ha estat analitzada en diversos estudis. A fi de demostrar això es van traduir petits textos en diverses llengües. Aquests textos van ser llegits en veu alta per parlants nadius. El resultat va ser inequívoc. El japonès i l'espanyol són les llengües més ràpides. En aquests idomes es pronuncien gairebé vuit síl·labes per segon. Els xinesos parlen clarament amb un ritme més lent. Pronuncien tot just cinc síl·labes per segon. La velocitat depèn de la complexitat de les síl·labes. Quan les síl·labes són complexes, l'acció de la parla dura més temps. L'alemany conté, per exemple, tres sons per síl·laba. Això explica que el seu ritme sigui relativament lent. Parlar ràpid no vol dir, en qualsevol cas, comunicar més coses. Tot el contrari! Les síl·labes que es pronuncien massa ràpid contenen poca informació. Encara que els japonesos parlin molt ràpid, en transmeten poc contingut. En canvi, el pausat ritme de la llengua xinesa expressa molt en poques paraules. També les síl·labes de l'anglès transmeten molta informació. Cal destacar que, al final, totes les llengües tenen una eficàcia molt semblant. Així doncs, qui parla lentament expressa més. I qui parla amb rapidesa, necessita més paraules. Però, en difinitiva, tots creuem la línia de meta gairebé al mateix temps.
Sabia vostè que?
L’eslovè forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’eslovac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que Eslovènia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió, el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els eslovens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.