Manual de conversa

ca A l’escola   »   ps په مکتب کې

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [ څلور ]

4 [ څلور ]

په مکتب کې

[pa mktb kê]

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
On som? مون---یرته-یو؟ م___ چ____ ی__ م-ن- چ-ر-ه ی-؟ -------------- مونږ چیرته یو؟ 0
م-ن---ی--ه--و؟ م___ چ____ ی__ م-ن- چ-ر-ه ی-؟ -------------- مونږ چیرته یو؟
(Nosaltres) som a l’escola. م-- -ه---ت-----ی-. م__ پ_ م___ ک_ ی__ م-ږ پ- م-ت- ک- ی-. ------------------ موږ په مکتب کې یو. 0
m-g ---m-tb kê yo m__ p_ m___ k_ y_ m-g p- m-t- k- y- ----------------- mog pa mktb kê yo
(Nosaltres) tenim classe. م-نږ--ر-و-- -رو م___ د_____ ل__ م-ن- د-س-ن- ل-و --------------- مونږ درسونه لرو 0
mon----so-- l-o m___ d_____ l__ m-n- d-s-n- l-o --------------- mong drsona lro
Aquests són els alumnes. دا--ده-کو-نکي -ي. د_ ز__ ک_____ د__ د- ز-ه ک-و-ک- د-. ----------------- دا زده کوونکي دي. 0
دا زد- -----ي---. د_ ز__ ک_____ د__ د- ز-ه ک-و-ک- د-. ----------------- دا زده کوونکي دي.
Aquesta és la mestra. ه-- ښو------ه. ه__ ښ_____ د__ ه-ه ښ-و-ک- د-. -------------- هغه ښوونکې ده. 0
aǧ- -o--k--da a__ ǩ_____ d_ a-a ǩ-o-k- d- ------------- aǧa ǩoonkê da
Aquesta és la classe. د- -ن- د-. د_ ص__ د__ د- ص-ف د-. ---------- دا صنف دی. 0
dā -nf dy d_ s__ d_ d- s-f d- --------- dā snf dy
Què fem? م-نږ--- ک-و؟ م___ څ_ ک___ م-ن- څ- ک-و- ------------ مونږ څه کوو؟ 0
m--g t-a koo m___ t__ k__ m-n- t-a k-o ------------ mong tsa koo
(Nosaltres) estudiem. مو----- کو-. م__ ز__ ک___ م-ږ ز-ه ک-و- ------------ موږ زده کوو. 0
م----ده ک--. م__ ز__ ک___ م-ږ ز-ه ک-و- ------------ موږ زده کوو.
(Nosaltres) estudiem una llengua. مو- -و---به ز-ه--و-. م__ ی__ ژ__ ز__ ک___ م-ږ ی-ه ژ-ه ز-ه ک-و- -------------------- موږ یوه ژبه زده کوو. 0
م-ږ--و- ژ---ز-ه--و-. م__ ی__ ژ__ ز__ ک___ م-ږ ی-ه ژ-ه ز-ه ک-و- -------------------- موږ یوه ژبه زده کوو.
Jo estudio l’anglès. زه-ا--لیس- ------م ز_ ا______ ز__ ک__ ز- ا-ګ-ی-ي ز-ه ک-م ------------------ زه انګلیسي زده کوم 0
ز- ----ی-- --ه --م ز_ ا______ ز__ ک__ ز- ا-ګ-ی-ي ز-ه ک-م ------------------ زه انګلیسي زده کوم
Tu estudies l’espanyol. تا-- ه-پا-و- -ده --ئ ت___ ه______ ز__ ک__ ت-س- ه-پ-ن-ي ز-ه ک-ئ -------------------- تاسو هسپانوي زده کوئ 0
ت--- --پا--- -ده ک-ئ ت___ ه______ ز__ ک__ ت-س- ه-پ-ن-ي ز-ه ک-ئ -------------------- تاسو هسپانوي زده کوئ
Ell estudia l’alemany. هغه ال---- ژ---ز-- -وي. ه__ ا_____ ژ__ ز__ ک___ ه-ه ا-م-ن- ژ-ه ز-ه ک-ي- ----------------------- هغه الماني ژبه زده کوي. 0
ه-ه ا---ن- ژ-ه زد- -و-. ه__ ا_____ ژ__ ز__ ک___ ه-ه ا-م-ن- ژ-ه ز-ه ک-ي- ----------------------- هغه الماني ژبه زده کوي.
Nosaltres estudiem el francès. موږ-ف---س-- --ه---و. م__ ف______ ز__ ک___ م-ږ ف-ا-س-ي ز-ه ک-و- -------------------- موږ فرانسوي زده کوو. 0
موږ-ف---سوي زده--وو. م__ ف______ ز__ ک___ م-ږ ف-ا-س-ي ز-ه ک-و- -------------------- موږ فرانسوي زده کوو.
Vosaltres estudieu l’italià. تا---ای-ا--- --ه---ئ. ت___ ا______ ز__ ک___ ت-س- ا-ټ-ل-ی ز-ه ک-ئ- --------------------- تاسو ایټالوی زده کوئ. 0
تاسو -یټا-وی-ز-ه ک--. ت___ ا______ ز__ ک___ ت-س- ا-ټ-ل-ی ز-ه ک-ئ- --------------------- تاسو ایټالوی زده کوئ.
Ells / elles estudien el rus. تا----وس- ز----وئ. ت___ ر___ ز__ ک___ ت-س- ر-س- ز-ه ک-ئ- ------------------ تاسو روسي زده کوئ. 0
تاس- رو---زده -و-. ت___ ر___ ز__ ک___ ت-س- ر-س- ز-ه ک-ئ- ------------------ تاسو روسي زده کوئ.
Estudiar llengües és interessant. د-ژبې ز-- -ول-پ- -------- د-. د ژ__ ز__ ک__ پ_ ز__ پ___ د__ د ژ-ې ز-ه ک-ل پ- ز-ه پ-ر- د-. ----------------------------- د ژبې زده کول په زړه پورې دي. 0
د---- زد----ل -------پ-رې--ي. د ژ__ ز__ ک__ پ_ ز__ پ___ د__ د ژ-ې ز-ه ک-ل پ- ز-ه پ-ر- د-. ----------------------------- د ژبې زده کول په زړه پورې دي.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. موږ----ړ- -ې -و- شو -ې خ-ک څه -ا-ی م__ غ____ چ_ پ__ ش_ چ_ خ__ څ_ و___ م-ږ غ-ا-و چ- پ-ه ش- چ- خ-ک څ- و-ی- ---------------------------------- موږ غواړو چې پوه شو چې خلک څه وایی 0
m-g-ǧoā-o-ç---o--š- -- -l- t-----yy m__ ǧ____ ç_ p__ š_ ç_ ǩ__ t__ o___ m-g ǧ-ā-o ç- p-a š- ç- ǩ-k t-a o-y- ----------------------------------- mog ǧoāṟo çê poa šo çê ǩlk tsa oāyy
(Nosaltres) volem parlar a la gent. موږ-غو-----ه خ-کو--ره ------کړو. م__ غ____ ل_ خ___ س__ خ___ و____ م-ږ غ-ا-و ل- خ-ک- س-ه خ-ر- و-ړ-. -------------------------------- موږ غواړو له خلکو سره خبرې وکړو. 0
موږ-غو-ړو--ه-خ-ک- سر--خ--ې -کړو. م__ غ____ ل_ خ___ س__ خ___ و____ م-ږ غ-ا-و ل- خ-ک- س-ه خ-ر- و-ړ-. -------------------------------- موږ غواړو له خلکو سره خبرې وکړو.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.