Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ps یو بل سره اشنا کیدل

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [ درې ]

3 [ درې ]

یو بل سره اشنا کیدل

[yo bl sra āšnā kydl]

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Hola! سلا-! س____ س-ا-! ----- سلام! 0
سل-م! س____ س-ا-! ----- سلام!
Bon dia! و---م- -خیر و__ م_ پ___ و-ځ م- پ-ی- ----------- ورځ مو پخیر 0
or---mo-p--r o___ m_ p___ o-d- m- p-y- ------------ ordz mo pǩyr
Com va? ت----ګ- --ست؟ ت_ څ___ ی____ ت- څ-ګ- ی-س-؟ ------------- ته څنګه یاست؟ 0
ته-څن-ه ی-ست؟ ت_ څ___ ی____ ت- څ-ګ- ی-س-؟ ------------- ته څنګه یاست؟
Que és d’Europa vostè? ایا تاسو-د-----ا -خ----س-؟ ا__ ت___ د ا____ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د ا-و-ا څ-ه ی-س-؟ -------------------------- ایا تاسو د اروپا څخه یاست؟ 0
ای- ت------ا--پا ------س-؟ ا__ ت___ د ا____ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د ا-و-ا څ-ه ی-س-؟ -------------------------- ایا تاسو د اروپا څخه یاست؟
Que és d’Amèrica vostè? ایا ---و -----ی-ا -خه-ی-ست؟ ا__ ت___ د ا_____ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د ا-ر-ک- څ-ه ی-س-؟ --------------------------- ایا تاسو د امریکا څخه یاست؟ 0
ایا تا---- ا--------- -اس-؟ ا__ ت___ د ا_____ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د ا-ر-ک- څ-ه ی-س-؟ --------------------------- ایا تاسو د امریکا څخه یاست؟
Que és d’Àsia vostè? ا-- ---و-د آس----خه-یا-ت؟ ا__ ت___ د آ___ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د آ-ی- څ-ه ی-س-؟ ------------------------- ایا تاسو د آسیا څخه یاست؟ 0
ا-- --سو-د-آ-یا --- --ست؟ ا__ ت___ د آ___ څ__ ی____ ا-ا ت-س- د آ-ی- څ-ه ی-س-؟ ------------------------- ایا تاسو د آسیا څخه یاست؟
En quin hotel s’allotja vostè? ت-سو-ه -----و-- -ې--وس--ئ؟ ت_____ ک__ ه___ ک_ ا______ ت-س-پ- ک-م ه-ټ- ک- ا-س-ږ-؟ -------------------------- تاسوپه کوم هوټل کې اوسېږئ؟ 0
tās-p- --m-ao-l-----o--g t_____ k__ a___ k_ ā____ t-s-p- k-m a-ṯ- k- ā-s-g ------------------------ tāsopa kom aoṯl kê āosêg
Quant fa que és aquí? څو----وخت کی------ت-س-------یا--؟ څ____ و__ ک___ چ_ ت___ د___ ی____ څ-م-ه و-ت ک-ږ- چ- ت-س- د-ت- ی-س-؟ --------------------------------- څومره وخت کیږی چې تاسو دلته یاست؟ 0
t--mr- o-- ---y-ç- ---- -l-a---st t_____ o__ k___ ç_ t___ d___ y___ t-o-r- o-t k-g- ç- t-s- d-t- y-s- --------------------------------- tsomra oǩt kygy çê tāso dlta yāst
Fins quan es quedarà? ت-س---ومر---خ---ا-- --ست؟ ت___ څ____ و__ پ___ ی____ ت-س- څ-م-ه و-ت پ-ت- ی-س-؟ ------------------------- تاسو څومره وخت پاتې یاست؟ 0
ت--و--وم-ه---- پ--- یا-ت؟ ت___ څ____ و__ پ___ ی____ ت-س- څ-م-ه و-ت پ-ت- ی-س-؟ ------------------------- تاسو څومره وخت پاتې یاست؟
Li agrada la seva estada aquí? دل---یې -و-و-؟ د___ ی_ خ_____ د-ت- ی- خ-ښ-ې- -------------- دلته یې خوښوې؟ 0
دلت--ی--خ----؟ د___ ی_ خ_____ د-ت- ی- خ-ښ-ې- -------------- دلته یې خوښوې؟
Que fa vacances aquí? ا-ا-ت--و -ه ر--ت- یا-ت؟ ا__ ت___ پ_ ر____ ی____ ا-ا ت-س- پ- ر-ص-ۍ ی-س-؟ ----------------------- ایا تاسو په رخصتۍ یاست؟ 0
ا-ا تاس- پ--ر--تۍ-یاست؟ ا__ ت___ پ_ ر____ ی____ ا-ا ت-س- پ- ر-ص-ۍ ی-س-؟ ----------------------- ایا تاسو په رخصتۍ یاست؟
Visiti’m! یو------دل-ه--م---ره لی--ه و--ئ ی__ و__ د___ ز__ س__ ل____ و___ ی-ه و-ځ د-ت- ز-ا س-ه ل-د-ه و-ړ- ------------------------------- یوه ورځ دلته زما سره لیدنه وکړئ 0
y-a o------t- z-ā s-a --d-- -kṟ y__ o___ d___ z__ s__ l____ o__ y-a o-d- d-t- z-ā s-a l-d-a o-ṟ ------------------------------- yoa ordz dlta zmā sra lydna okṟ
Aquesta és la meva adreça. دا---- ----ده. د_ ز__ پ__ د__ د- ز-ا پ-ه د-. -------------- دا زما پته ده. 0
d---mā------a d_ z__ p__ d_ d- z-ā p-a d- ------------- dā zmā pta da
Ens veiem demà? س-ا -ه-یو--ل-----؟ س__ ب_ ی_ ب_ و____ س-ا ب- ی- ب- و-ن-؟ ------------------ سبا به یو بل وینو؟ 0
s-ā----y--bl --no s__ b_ y_ b_ o___ s-ā b- y- b- o-n- ----------------- sbā ba yo bl oyno
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. بخ-ن- --ا----زه-دم-- -لانونه ل--. ب____ غ_____ ز_ د___ پ______ ل___ ب-ښ-ه غ-ا-م- ز- د-خ- پ-ا-و-ه ل-م- --------------------------------- بخښنه غواړم، زه دمخه پلانونه لرم. 0
bǩ------āṟm----dmǩa-p-ān--a--rm b____ ǧ____ z_ d___ p______ l__ b-ǩ-a ǧ-ā-m z- d-ǩ- p-ā-o-a l-m ------------------------------- bǩǩna ǧoāṟm za dmǩa plānona lrm
Adéu! د خد----ه اما-! د خ___ پ_ ا____ د خ-ا- پ- ا-ا-! --------------- د خدای په امان! 0
د-خدای په--م-ن! د خ___ پ_ ا____ د خ-ا- پ- ا-ا-! --------------- د خدای په امان!
A reveure! پ--مخه--و -ه! پ_ م__ م_ ښ__ پ- م-ه م- ښ-! ------------- په مخه مو ښه! 0
په -خه -- -ه! پ_ م__ م_ ښ__ پ- م-ه م- ښ-! ------------- په مخه مو ښه!
Fins aviat! د--- ل-دل--------ه د ژ_ ل____ پ_ ه___ د ژ- ل-د-و پ- ه-ل- ------------------ د ژر لیدلو په هیله 0
d--------- ---ayla d ž_ l____ p_ a___ d ž- l-d-o p- a-l- ------------------ d žr lydlo pa ayla

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 paixtu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!