Manual de conversa

ca La cita   »   uk Домовленість про зустріч

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двадцять чотири]

24 [dvadtsyatʹ chotyry]

Домовленість про зустріч

[Domovlenistʹ pro zustrich]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Ти--ап------я ----вт----? Т_ з_________ н_ а_______ Т- з-п-з-и-с- н- а-т-б-с- ------------------------- Ти запізнився на автобус? 0
Ty-zapi-nyvs-- na a--o--s? T_ z__________ n_ a_______ T- z-p-z-y-s-a n- a-t-b-s- -------------------------- Ty zapiznyvsya na avtobus?
T’he esperat durant mitja hora. Я-ч-кав -а-те-- ---г--и--. Я ч____ н_ т___ п_________ Я ч-к-в н- т-б- п-в-о-и-и- -------------------------- Я чекав на тебе півгодини. 0
Y- che--- ---t-be-----odyn-. Y_ c_____ n_ t___ p_________ Y- c-e-a- n- t-b- p-v-o-y-y- ---------------------------- YA chekav na tebe pivhodyny.
No portes el mòbil? Ти--е --є- -о--л------те-----у-- -об-ю? Т_ н_ м___ м_________ т_______ з с_____ Т- н- м-є- м-б-л-н-г- т-л-ф-н- з с-б-ю- --------------------------------------- Ти не маєш мобільного телефону з собою? 0
Ty-n- -ay-s- m-bi-ʹno-----le--n- z -o--yu? T_ n_ m_____ m_________ t_______ z s______ T- n- m-y-s- m-b-l-n-h- t-l-f-n- z s-b-y-? ------------------------------------------ Ty ne mayesh mobilʹnoho telefonu z soboyu?
Sigues puntual la pròxima vegada! Б--- -у-ктуал-ним н-ступ--го---зу! Б___ п___________ н_________ р____ Б-д- п-н-т-а-ь-и- н-с-у-н-г- р-з-! ---------------------------------- Будь пунктуальним наступного разу! 0
B-dʹ--unk-u----y--n-s-u---h------! B___ p___________ n_________ r____ B-d- p-n-t-a-ʹ-y- n-s-u-n-h- r-z-! ---------------------------------- Budʹ punktualʹnym nastupnoho razu!
Pren un taxi la pròxima vegada! В-з-м- н-с--п---- -а-- так-і! В_____ н_________ р___ т_____ В-з-м- н-с-у-н-г- р-з- т-к-і- ----------------------------- Візьми наступного разу таксі! 0
Vizʹ-y-na-tup--h--r--- tak--! V_____ n_________ r___ t_____ V-z-m- n-s-u-n-h- r-z- t-k-i- ----------------------------- Vizʹmy nastupnoho razu taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! В-------асту-ног-------па-а-----у! В_____ н_________ р___ п__________ В-з-м- н-с-у-н-г- р-з- п-р-с-л-к-! ---------------------------------- Візьми наступного разу парасольку! 0
V--ʹmy---st-pn--o r-z- --ra-o-ʹku! V_____ n_________ r___ p__________ V-z-m- n-s-u-n-h- r-z- p-r-s-l-k-! ---------------------------------- Vizʹmy nastupnoho razu parasolʹku!
Demà estic lliure. Завт-а-я-ві-ь-и--/-----на. З_____ я в______ / в______ З-в-р- я в-л-н-й / в-л-н-. -------------------------- Завтра я вільний / вільна. 0
Z-vt-a-ya v--ʹ---̆-----lʹ-a. Z_____ y_ v______ / v______ Z-v-r- y- v-l-n-y- / v-l-n-. ---------------------------- Zavtra ya vilʹnyy̆ / vilʹna.
Podem veure’ns demà? Зус-р----о-я з-в-р-? З___________ з______ З-с-р-н-м-с- з-в-р-? -------------------- Зустрінемося завтра? 0
Zust---e---ya -a-t--? Z____________ z______ Z-s-r-n-m-s-a z-v-r-? --------------------- Zustrinemosya zavtra?
Em sap greu, demà no puc. Н---аль,-з-вт-- я--е-мож-. Н_ ж____ з_____ я н_ м____ Н- ж-л-, з-в-р- я н- м-ж-. -------------------------- На жаль, завтра я не можу. 0
Na ---l-, -----a-y- ne mo-hu. N_ z_____ z_____ y_ n_ m_____ N- z-a-ʹ- z-v-r- y- n- m-z-u- ----------------------------- Na zhalʹ, zavtra ya ne mozhu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? В-те-- -ж- ---л-----а -і-вихід-і? В т___ в__ є п____ н_ ц_ в_______ В т-б- в-е є п-а-и н- ц- в-х-д-і- --------------------------------- В тебе вже є плани на ці вихідні? 0
V-------zh- y- -l--y-n---si-vyk--dni? V t___ v___ y_ p____ n_ t__ v________ V t-b- v-h- y- p-a-y n- t-i v-k-i-n-? ------------------------------------- V tebe vzhe ye plany na tsi vykhidni?
O ja has quedat amb algú? Чи---те-- -же-- --ани? Ч_ в т___ в__ є п_____ Ч- в т-б- в-е є п-а-и- ---------------------- Чи в тебе вже є плани? 0
Chy-v --b- vz-e--e -lany? C__ v t___ v___ y_ p_____ C-y v t-b- v-h- y- p-a-y- ------------------------- Chy v tebe vzhe ye plany?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Я--ро---ую зу---іт----н--ви-ід--х. Я п_______ з_________ н_ в________ Я п-о-о-у- з-с-р-т-с- н- в-х-д-и-. ---------------------------------- Я пропоную зустрітися на вихідних. 0
YA -r--on--u--u-t-i---y---a --kh-d----. Y_ p________ z__________ n_ v__________ Y- p-o-o-u-u z-s-r-t-s-a n- v-k-i-n-k-. --------------------------------------- YA proponuyu zustritysya na vykhidnykh.
Què et sembla si fem un pícnic? Вла-т--м- пі--ік? В________ п______ В-а-т-є-о п-к-і-? ----------------- Влаштуємо пікнік? 0
V----tuy-m---iknik? V__________ p______ V-a-h-u-e-o p-k-i-? ------------------- Vlashtuyemo piknik?
Què et sembla si anem a la platja? Ї---- -а-пляж? Ї____ н_ п____ Ї-е-о н- п-я-? -------------- Їдемо на пляж? 0
I-d--o-n--p-y-z-? Ï____ n_ p______ I-d-m- n- p-y-z-? ----------------- Ïdemo na plyazh?
Què et sembla si anem a la muntanya? Їдем- ---ор-? Ї____ в г____ Ї-е-о в г-р-? ------------- Їдемо в гори? 0
Ïd-mo-v -or-? Ï____ v h____ I-d-m- v h-r-? -------------- Ïdemo v hory?
Et vinc a buscar a l’oficina. Я з---ру --бе з --іс-. Я з_____ т___ з о_____ Я з-б-р- т-б- з о-і-у- ---------------------- Я заберу тебе з офісу. 0
YA---b-r- t--e---ofis-. Y_ z_____ t___ z o_____ Y- z-b-r- t-b- z o-i-u- ----------------------- YA zaberu tebe z ofisu.
Et vinc a buscar a casa. Я з-бе-у т-бе-- д---. Я з_____ т___ з д____ Я з-б-р- т-б- з д-м-. --------------------- Я заберу тебе з дому. 0
YA-z-be-u----- --domu. Y_ z_____ t___ z d____ Y- z-b-r- t-b- z d-m-. ---------------------- YA zaberu tebe z domu.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Я -абе----ебе н- -в--б--н-й зупи-ці. Я з_____ т___ н_ а_________ з_______ Я з-б-р- т-б- н- а-т-б-с-і- з-п-н-і- ------------------------------------ Я заберу тебе на автобусній зупинці. 0
YA za-er---e------a---bu-n-y̆-z-py-ts-. Y_ z_____ t___ n_ a_________ z________ Y- z-b-r- t-b- n- a-t-b-s-i-̆ z-p-n-s-. --------------------------------------- YA zaberu tebe na avtobusniy̆ zupyntsi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.