Manual de conversa

ca La cita   »   ru Встреча

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двадцать четыре]

24 [dvadtsatʹ chetyre]

Встреча

[Vstrecha]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Ты опозда---а -вт--у-? Т_ о______ н_ а_______ Т- о-о-д-л н- а-т-б-с- ---------------------- Ты опоздал на автобус? 0
Ty--p-zdal ----vto-u-? T_ o______ n_ a_______ T- o-o-d-l n- a-t-b-s- ---------------------- Ty opozdal na avtobus?
T’he esperat durant mitja hora. Я-теб- п---ас---дал-- -дала. Я т___ п______ ж___ / ж_____ Я т-б- п-л-а-а ж-а- / ж-а-а- ---------------------------- Я тебя полчаса ждал / ждала. 0
Ya-te-y- polc--s- ----- / -h-a-a. Y_ t____ p_______ z____ / z______ Y- t-b-a p-l-h-s- z-d-l / z-d-l-. --------------------------------- Ya tebya polchasa zhdal / zhdala.
No portes el mòbil? У тебя --т-с -о--й--о--ль-ика? У т___ н__ с с____ м__________ У т-б- н-т с с-б-й м-б-л-н-к-? ------------------------------ У тебя нет с собой мобильника? 0
U -e----n-t-- ---oy --b-lʹni--? U t____ n__ s s____ m__________ U t-b-a n-t s s-b-y m-b-l-n-k-? ------------------------------- U tebya net s soboy mobilʹnika?
Sigues puntual la pròxima vegada! В-сл--ующ-----з-бу-- ---к--а--ным-ой. В с________ р__ б___ п_______________ В с-е-у-щ-й р-з б-д- п-н-т-а-ь-ы-/-й- ------------------------------------- В следующий раз будь пунктуальным/ой. 0
V s--duy-sh--i--r-- bud- --nkt-a--nym-oy. V s____________ r__ b___ p_______________ V s-e-u-u-h-h-y r-z b-d- p-n-t-a-ʹ-y-/-y- ----------------------------------------- V sleduyushchiy raz budʹ punktualʹnym/oy.
Pren un taxi la pròxima vegada! В-с-еду-щ-- ра--в---м---ак-и! В с________ р__ в_____ т_____ В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- т-к-и- ----------------------------- В следующий раз возьми такси! 0
V---e-u-u-h-h-y -az -o-ʹ-i ---s-! V s____________ r__ v_____ t_____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- t-k-i- --------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! В сл---ю-и- р-- -оз--и с-со--й ----! В с________ р__ в_____ с с____ з____ В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- с с-б-й з-н-! ------------------------------------ В следующий раз возьми с собой зонт! 0
V-s-edu-u-hc-i----z---zʹ-- s -ob-- z-n-! V s____________ r__ v_____ s s____ z____ V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- s s-b-y z-n-! ---------------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi s soboy zont!
Demà estic lliure. За--ра ---в-----н ---в-б-д--. З_____ я с_______ / с________ З-в-р- я с-о-о-е- / с-о-о-н-. ----------------------------- Завтра я свободен / свободна. 0
Za--ra-ya -vobo-e--/-s-obo--a. Z_____ y_ s_______ / s________ Z-v-r- y- s-o-o-e- / s-o-o-n-. ------------------------------ Zavtra ya svoboden / svobodna.
Podem veure’ns demà? Да-а---ав--- встрети-с-? Д____ з_____ в__________ Д-в-й з-в-р- в-т-е-и-с-? ------------------------ Давай завтра встретимся? 0
D-va- za-t-a-v----t---ya? D____ z_____ v___________ D-v-y z-v-r- v-t-e-i-s-a- ------------------------- Davay zavtra vstretimsya?
Em sap greu, demà no puc. С-ж---ю---о-з--тра----е-мо-у. С_______ н_ з_____ я н_ м____ С-ж-л-ю- н- з-в-р- я н- м-г-. ----------------------------- Сожалею, но завтра я не могу. 0
Soz----y-- no zav-r---- -- --g-. S_________ n_ z_____ y_ n_ m____ S-z-a-e-u- n- z-v-r- y- n- m-g-. -------------------------------- Sozhaleyu, no zavtra ya ne mogu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? У-те-я е------аны-на э-и -ыхо----? У т___ е___ п____ н_ э__ в________ У т-б- е-т- п-а-ы н- э-и в-х-д-ы-? ---------------------------------- У тебя есть планы на эти выходные? 0
U-t--y- -e--ʹ--la-y-na-et--v-k----y--? U t____ y____ p____ n_ e__ v__________ U t-b-a y-s-ʹ p-a-y n- e-i v-k-o-n-y-? -------------------------------------- U tebya yestʹ plany na eti vykhodnyye?
O ja has quedat amb algú? Ил---ы--ж--- к-м-то -ог----и-с--а-ь? И__ т_ у__ с к_____ д_______________ И-и т- у-е с к-м-т- д-г-в-р-л-я-а-ь- ------------------------------------ Или ты уже с кем-то договорился/ась? 0
I------uzh--s-kem----d---v--i-----asʹ? I__ t_ u___ s k_____ d________________ I-i t- u-h- s k-m-t- d-g-v-r-l-y-/-s-? -------------------------------------- Ili ty uzhe s kem-to dogovorilsya/asʹ?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Я-пр-д-ага---с-ретит-ся -а-в---д---. Я п________ в__________ н_ в________ Я п-е-л-г-ю в-т-е-и-ь-я н- в-х-д-ы-. ------------------------------------ Я предлагаю встретиться на выходных. 0
Ya pre---g-y-----r---t-s-a-n--vy-hodny--. Y_ p_________ v___________ n_ v__________ Y- p-e-l-g-y- v-t-e-i-ʹ-y- n- v-k-o-n-k-. ----------------------------------------- Ya predlagayu vstretitʹsya na vykhodnykh.
Què et sembla si fem un pícnic? М-же- о-га-и-уе- пикн-к? М____ о_________ п______ М-ж-т о-г-н-з-е- п-к-и-? ------------------------ Может организуем пикник? 0
M----t --ga-iz--e----knik? M_____ o__________ p______ M-z-e- o-g-n-z-y-m p-k-i-? -------------------------- Mozhet organizuyem piknik?
Què et sembla si anem a la platja? Может-п---е- -а-пляж? М____ п_____ н_ п____ М-ж-т п-е-е- н- п-я-? --------------------- Может поедем на пляж? 0
Mozhet-p------ -a -----h? M_____ p______ n_ p______ M-z-e- p-y-d-m n- p-y-z-? ------------------------- Mozhet poyedem na plyazh?
Què et sembla si anem a la muntanya? Может пое-е- - г-ры? М____ п_____ в г____ М-ж-т п-е-е- в г-р-? -------------------- Может поедем в горы? 0
Mo--et-p--e--m v-----? M_____ p______ v g____ M-z-e- p-y-d-m v g-r-? ---------------------- Mozhet poyedem v gory?
Et vinc a buscar a l’oficina. Я в-тре-- -е-я у--ф--а. Я в______ т___ у о_____ Я в-т-е-у т-б- у о-и-а- ----------------------- Я встречу тебя у офиса. 0
Y- v---e-h--t-----u ofi--. Y_ v_______ t____ u o_____ Y- v-t-e-h- t-b-a u o-i-a- -------------------------- Ya vstrechu tebya u ofisa.
Et vinc a buscar a casa. Я встре-- т-б----до-а. Я в______ т___ у д____ Я в-т-е-у т-б- у д-м-. ---------------------- Я встречу тебя у дома. 0
Y--vst-ech--t--y- - ----. Y_ v_______ t____ u d____ Y- v-t-e-h- t-b-a u d-m-. ------------------------- Ya vstrechu tebya u doma.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Я-в-т-е---теб--на--в--б-сн-й-ос--н---е. Я в______ т___ н_ а_________ о_________ Я в-т-е-у т-б- н- а-т-б-с-о- о-т-н-в-е- --------------------------------------- Я встречу тебя на автобусной остановке. 0
Y--v-trec----e--- -a---tobu---- ostan--ke. Y_ v_______ t____ n_ a_________ o_________ Y- v-t-e-h- t-b-a n- a-t-b-s-o- o-t-n-v-e- ------------------------------------------ Ya vstrechu tebya na avtobusnoy ostanovke.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.