Manual de conversa

ca La cita   »   bg Уговорка

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двайсет и четири]

24 [dvayset i chetiri]

Уговорка

Ugovorka

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que has perdut l’autobús? А-тобу-а -- -зпус-а? А_______ л_ и_______ А-т-б-с- л- и-п-с-а- -------------------- Автобуса ли изпусна? 0
Avt-b-s---i -zpu---? A_______ l_ i_______ A-t-b-s- l- i-p-s-a- -------------------- Avtobusa li izpusna?
T’he esperat durant mitja hora. Аз -е-----х ---о-ин-ча-. А_ т_ ч____ п______ ч___ А- т- ч-к-х п-л-в-н ч-с- ------------------------ Аз те чаках половин час. 0
A- te-chakak--pol---n----s. A_ t_ c______ p______ c____ A- t- c-a-a-h p-l-v-n c-a-. --------------------------- Az te chakakh polovin chas.
No portes el mòbil? Н------и м-----н--елефо--съ- -е---с-? Н____ л_ м______ т______ с__ с___ с__ Н-м-ш л- м-б-л-н т-л-ф-н с-с с-б- с-? ------------------------------------- Нямаш ли мобилен телефон със себе си? 0
Ny---s- ----obil-n-te-e--n-sys--e-e -i? N______ l_ m______ t______ s__ s___ s__ N-a-a-h l- m-b-l-n t-l-f-n s-s s-b- s-? --------------------------------------- Nyamash li mobilen telefon sys sebe si?
Sigues puntual la pròxima vegada! С-----щи- п-- бъ---точе--/-----а! С________ п__ б___ т____ / т_____ С-е-в-щ-я п-т б-д- т-ч-н / т-ч-а- --------------------------------- Следващия път бъди точен / точна! 0
Sl-dv-s-c-iya -y---ydi-to--e- / t---n-! S____________ p__ b___ t_____ / t______ S-e-v-s-c-i-a p-t b-d- t-c-e- / t-c-n-! --------------------------------------- Sledvashchiya pyt bydi tochen / tochna!
Pren un taxi la pròxima vegada! С-е-ващи---ът -з--и-т---и! С________ п__ в____ т_____ С-е-в-щ-я п-т в-е-и т-к-и- -------------------------- Следващия път вземи такси! 0
Sl-d-ashch-y- ----vz-mi-tak-i! S____________ p__ v____ t_____ S-e-v-s-c-i-a p-t v-e-i t-k-i- ------------------------------ Sledvashchiya pyt vzemi taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! След-ащи- --т-в---и -адър с-с--е-е--и! С________ п__ в____ ч____ с__ с___ с__ С-е-в-щ-я п-т в-е-и ч-д-р с-с с-б- с-! -------------------------------------- Следващия път вземи чадър със себе си! 0
Sl----shchi-a py- -ze---c-a--r---s -ebe -i! S____________ p__ v____ c_____ s__ s___ s__ S-e-v-s-c-i-a p-t v-e-i c-a-y- s-s s-b- s-! ------------------------------------------- Sledvashchiya pyt vzemi chadyr sys sebe si!
Demà estic lliure. Ут----ъ---воб--ен-/---обо---. У___ с__ с_______ / с________ У-р- с-м с-о-о-е- / с-о-о-н-. ----------------------------- Утре съм свободен / свободна. 0
U-r--sym svob-den / -v--o---. U___ s__ s_______ / s________ U-r- s-m s-o-o-e- / s-o-o-n-. ----------------------------- Utre sym svoboden / svobodna.
Podem veure’ns demà? Да-се --ещн-- у-р-? Д_ с_ с______ у____ Д- с- с-е-н-м у-р-? ------------------- Да се срещнем утре? 0
D--se s---hch-e- --re? D_ s_ s_________ u____ D- s- s-e-h-h-e- u-r-? ---------------------- Da se sreshchnem utre?
Em sap greu, demà no puc. С----------утр- -- -тав-. С_________ у___ н_ с_____ С-ж-л-в-м- у-р- н- с-а-а- ------------------------- Съжалявам, утре не става. 0
S--h--y-------tr---- s---a. S___________ u___ n_ s_____ S-z-a-y-v-m- u-r- n- s-a-a- --------------------------- Syzhalyavam, utre ne stava.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Им-ш -- -е-- -р---и- ---к--- на-седм----а? И___ л_ н___ п______ з_ к___ н_ с_________ И-а- л- н-щ- п-е-в-д з- к-а- н- с-д-и-а-а- ------------------------------------------ Имаш ли нещо предвид за края на седмицата? 0
Imash -- --s-c-- -red-id z--k--ya n- s---it--t-? I____ l_ n______ p______ z_ k____ n_ s__________ I-a-h l- n-s-c-o p-e-v-d z- k-a-a n- s-d-i-s-t-? ------------------------------------------------ Imash li neshcho predvid za kraya na sedmitsata?
O ja has quedat amb algú? И-и --ч---маш--го----а? И__ в___ и___ у________ И-и в-ч- и-а- у-о-о-к-? ----------------------- Или вече имаш уговорка? 0
I-i-----e--m-sh--g-vorka? I__ v____ i____ u________ I-i v-c-e i-a-h u-o-o-k-? ------------------------- Ili veche imash ugovorka?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. П-едлаг-м--а -е с----ем в-края -а --д-иц-та. П________ д_ с_ с______ в к___ н_ с_________ П-е-л-г-м д- с- с-е-н-м в к-а- н- с-д-и-а-а- -------------------------------------------- Предлагам да се срещнем в края на седмицата. 0
Pr--l-g-m-----e--r-shc-ne--v kra-- -a--edmit--ta. P________ d_ s_ s_________ v k____ n_ s__________ P-e-l-g-m d- s- s-e-h-h-e- v k-a-a n- s-d-i-s-t-. ------------------------------------------------- Predlagam da se sreshchnem v kraya na sedmitsata.
Què et sembla si fem un pícnic? Д- н-п--в-м пикни-? Д_ н_______ п______ Д- н-п-а-и- п-к-и-? ------------------- Да направим пикник? 0
D--nap-a--m-p---ik? D_ n_______ p______ D- n-p-a-i- p-k-i-? ------------------- Da napravim piknik?
Què et sembla si anem a la platja? Да-от--ем--а пл-жа? Д_ о_____ н_ п_____ Д- о-и-е- н- п-а-а- ------------------- Да отидем на плажа? 0
D--o-i--m -- ----h-? D_ o_____ n_ p______ D- o-i-e- n- p-a-h-? -------------------- Da otidem na plazha?
Què et sembla si anem a la muntanya? Да-о----- в -ла---а--? Д_ о_____ в п_________ Д- о-и-е- в п-а-и-а-а- ---------------------- Да отидем в планината? 0
Da---id-- --p-anin-t-? D_ o_____ v p_________ D- o-i-e- v p-a-i-a-a- ---------------------- Da otidem v planinata?
Et vinc a buscar a l’oficina. Ще----взем---т--фиса. Щ_ т_ в____ о_ о_____ Щ- т- в-е-а о- о-и-а- --------------------- Ще те взема от офиса. 0
Shc----- --e---o- ofis-. S____ t_ v____ o_ o_____ S-c-e t- v-e-a o- o-i-a- ------------------------ Shche te vzema ot ofisa.
Et vinc a buscar a casa. Ще--е в-ема-от-къщи. Щ_ т_ в____ о_ к____ Щ- т- в-е-а о- к-щ-. -------------------- Ще те взема от къщи. 0
S---e te v-e----t k--hc-i. S____ t_ v____ o_ k_______ S-c-e t- v-e-a o- k-s-c-i- -------------------------- Shche te vzema ot kyshchi.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Ще-т--взем- о--а---б----т--с---ка. Щ_ т_ в____ о_ а__________ с______ Щ- т- в-е-а о- а-т-б-с-а-а с-и-к-. ---------------------------------- Ще те взема от автобусната спирка. 0
Sh-h- te -z--a ot-a--obu----a--p----. S____ t_ v____ o_ a__________ s______ S-c-e t- v-e-a o- a-t-b-s-a-a s-i-k-. ------------------------------------- Shche te vzema ot avtobusnata spirka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.