Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   fr Adjectifs 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [quatre-vingt]

Adjectifs 3

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Ella té un gos. E--e a u--chien. E___ a u_ c_____ E-l- a u- c-i-n- ---------------- Elle a un chien. 0
El gos és gran. Le-c---- es---r---. L_ c____ e__ g_____ L- c-i-n e-t g-a-d- ------------------- Le chien est grand. 0
Té un gos gran. El-- ------ra-d -h-en. E___ a u_ g____ c_____ E-l- a u- g-a-d c-i-n- ---------------------- Elle a un grand chien. 0
Ella té una casa. E--e a un- m----n. E___ a u__ m______ E-l- a u-e m-i-o-. ------------------ Elle a une maison. 0
La casa és petita. L- --i--n est-p-ti-e. L_ m_____ e__ p______ L- m-i-o- e-t p-t-t-. --------------------- La maison est petite. 0
Té una casa petita. E--- a u-e-p-tite -ais--. E___ a u__ p_____ m______ E-l- a u-e p-t-t- m-i-o-. ------------------------- Elle a une petite maison. 0
Ell viu en un hotel. Il--o-e---n- -n----el. I_ l___ d___ u_ h_____ I- l-g- d-n- u- h-t-l- ---------------------- Il loge dans un hôtel. 0
L’hotel és barat. L-h--e--e-- --n--a-ché. L______ e__ b__ m______ L-h-t-l e-t b-n m-r-h-. ----------------------- L’hôtel est bon marché. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. I- -oge da---un-hôtel-bon ma---é. I_ l___ d___ u_ h____ b__ m______ I- l-g- d-n- u- h-t-l b-n m-r-h-. --------------------------------- Il loge dans un hôtel bon marché. 0
Ell té un cotxe. Il---u-- -oit-re. I_ a u__ v_______ I- a u-e v-i-u-e- ----------------- Il a une voiture. 0
El cotxe és car. La-v---------t ---re. L_ v______ e__ c_____ L- v-i-u-e e-t c-è-e- --------------------- La voiture est chère. 0
Té un cotxe car. Il-a --e-v-i---e----r-. I_ a u__ v______ c_____ I- a u-e v-i-u-e c-è-e- ----------------------- Il a une voiture chère. 0
Ell llegeix una novel•la. Il l-t un ro---. I_ l__ u_ r_____ I- l-t u- r-m-n- ---------------- Il lit un roman. 0
La novel•la és avorrida. L- r-----e-t e-nu--ux. L_ r____ e__ e________ L- r-m-n e-t e-n-y-u-. ---------------------- Le roman est ennuyeux. 0
Llegeix una novel•la avorrida. Il-l-t un------ e-nu--ux. I_ l__ u_ r____ e________ I- l-t u- r-m-n e-n-y-u-. ------------------------- Il lit un roman ennuyeux. 0
Ella mira una pel•lícula. E-le-re-a-d--un--il-. E___ r______ u_ f____ E-l- r-g-r-e u- f-l-. --------------------- Elle regarde un film. 0
La pel•lícula és emocionant. Le-fi-- es---apti-a-t. L_ f___ e__ c_________ L- f-l- e-t c-p-i-a-t- ---------------------- Le film est captivant. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. E-le-------- -- f-l- ca-t-v---. E___ r______ u_ f___ c_________ E-l- r-g-r-e u- f-l- c-p-i-a-t- ------------------------------- Elle regarde un film captivant. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + francès (1-100) MP3 francès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...