Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   fr Au restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trente]

Au restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Un-j------p-m-e--s’-l vou- pl-î-. U_ j__ d_ p_____ s___ v___ p_____ U- j-s d- p-m-e- s-i- v-u- p-a-t- --------------------------------- Un jus de pomme, s’il vous plaît. 0
Una llimonada, si us plau. U-e -i-----e--s’i- -ous -laî-. U__ l________ s___ v___ p_____ U-e l-m-n-d-, s-i- v-u- p-a-t- ------------------------------ Une limonade, s’il vous plaît. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Un--us-de t-m---- --i---ou- -l-î-. U_ j__ d_ t______ s___ v___ p_____ U- j-s d- t-m-t-, s-i- v-u- p-a-t- ---------------------------------- Un jus de tomate, s’il vous plaît. 0
M’agradaria una copa de vi negre. J’--m--a-- u--v-rre d--vin -o---. J_________ u_ v____ d_ v__ r_____ J-a-m-r-i- u- v-r-e d- v-n r-u-e- --------------------------------- J’aimerais un verre de vin rouge. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. J’a--er-- -- v---e d--v-n b--nc. J________ u_ v____ d_ v__ b_____ J-a-m-r-i u- v-r-e d- v-n b-a-c- -------------------------------- J’aimerai un verre de vin blanc. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. J---me---s u----o-te--l- d- c------n-. J_________ u__ b________ d_ c_________ J-a-m-r-i- u-e b-u-e-l-e d- c-a-p-g-e- -------------------------------------- J’aimerais une bouteille de champagne. 0
T’agrada el peix? Ai-e--tu le p-isso- ? A_______ l_ p______ ? A-m-s-t- l- p-i-s-n ? --------------------- Aimes-tu le poisson ? 0
T’agrada la carn? A---s-t- l--b--f ? A_______ l_ b___ ? A-m-s-t- l- b-u- ? ------------------ Aimes-tu le bœuf ? 0
T’agrada el porc? Ai--s--- -e-porc-? A_______ l_ p___ ? A-m-s-t- l- p-r- ? ------------------ Aimes-tu le porc ? 0
Desitjaria un plat sense carn. Je --s-r---is-un-plat san- v-----. J_ d_________ u_ p___ s___ v______ J- d-s-r-r-i- u- p-a- s-n- v-a-d-. ---------------------------------- Je désirerais un plat sans viande. 0
Desitjaria un plat de verdures. J--dési----is-un-p-at-------um--. J_ d_________ u_ p___ d_ l_______ J- d-s-r-r-i- u- p-a- d- l-g-m-s- --------------------------------- Je désirerais un plat de légumes. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. J--dés--e------u--q-e-cho-e q-- n--pr-nd--a- --ngt--p-. J_ d_________ q______ c____ q__ n_ p____ p__ l_________ J- d-s-r-r-i- q-e-q-e c-o-e q-i n- p-e-d p-s l-n-t-m-s- ------------------------------------------------------- Je désirerais quelque chose qui ne prend pas longtemps. 0
Vol acompanyament d’arròs? Voul-z-v-u------i--e----co------m--t-? V__________ d_ r__ e_ a_____________ ? V-u-e---o-s d- r-z e- a-c-m-a-n-m-n- ? -------------------------------------- Voulez-vous du riz en accompagnement ? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Vo-l---v-u-------o-i-les -n-ac-omp---emen- ? V__________ d__ n_______ e_ a_____________ ? V-u-e---o-s d-s n-u-l-e- e- a-c-m-a-n-m-n- ? -------------------------------------------- Voulez-vous des nouilles en accompagnement ? 0
Vol acompanyament de patates? V-ul---v--- -es -om-e---e -------n a--om-a-n----- ? V__________ d__ p_____ d_ t____ e_ a_____________ ? V-u-e---o-s d-s p-m-e- d- t-r-e e- a-c-m-a-n-m-n- ? --------------------------------------------------- Voulez-vous des pommes de terre en accompagnement ? 0
(Això) no m’agrada. Ç---- -e--l--- pa-. Ç_ n_ m_ p____ p___ Ç- n- m- p-a-t p-s- ------------------- Ça ne me plaît pas. 0
El menjar està fred. La----rr----e---t fr---e. L_ n_________ e__ f______ L- n-u-r-t-r- e-t f-o-d-. ------------------------- La nourriture est froide. 0
Això no és el que he demanat. C- n--s----s----que j-ai com---d-. C_ n____ p__ c_ q__ j___ c________ C- n-e-t p-s c- q-e j-a- c-m-a-d-. ---------------------------------- Ce n’est pas ce que j’ai commandé. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + francès (1-100) MP3 francès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.