Manual de conversa

ca Al camp   »   fr Dans la nature

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [vingt-six]

Dans la nature

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Veus allà la torre? Vois--u l- tour-? V______ l_ t___ ? V-i---u l- t-u- ? ----------------- Vois-tu la tour ? 0
Veus allà la muntanya? Voi---u-la-mon----e ? V______ l_ m_______ ? V-i---u l- m-n-a-n- ? --------------------- Vois-tu la montagne ? 0
Veus allà el poble? V-is--u--e --llage ? V______ l_ v______ ? V-i---u l- v-l-a-e ? -------------------- Vois-tu le village ? 0
Veus allà el riu? Vois--u l- -ivi-r- ? V______ l_ r______ ? V-i---u l- r-v-è-e ? -------------------- Vois-tu la rivière ? 0
Veus allà el pont? V-is--u----p----? V______ l_ p___ ? V-i---u l- p-n- ? ----------------- Vois-tu le pont ? 0
Veus allà el llac? Vo-s--- -- l---? V______ l_ l__ ? V-i---u l- l-c ? ---------------- Vois-tu le lac ? 0
M’agrada aquell ocell. Ce--oi---u-m- -laî-. C__ o_____ m_ p_____ C-t o-s-a- m- p-a-t- -------------------- Cet oiseau me plaît. 0
M’agrada aquell arbre. Cet a---e--e pl---. C__ a____ m_ p_____ C-t a-b-e m- p-a-t- ------------------- Cet arbre me plaît. 0
M’agrada aquesta pedra. Ce-te----r----e --aît. C____ p_____ m_ p_____ C-t-e p-e-r- m- p-a-t- ---------------------- Cette pierre me plaît. 0
M’agrada aquell parc. Ce --rc-m--p--î-. C_ p___ m_ p_____ C- p-r- m- p-a-t- ----------------- Ce parc me plaît. 0
M’agrada aquell jardí. C- --r-i- -e-p-a--. C_ j_____ m_ p_____ C- j-r-i- m- p-a-t- ------------------- Ce jardin me plaît. 0
M’agrada aquesta flor. C--te ------me-pl-ît. C____ f____ m_ p_____ C-t-e f-e-r m- p-a-t- --------------------- Cette fleur me plaît. 0
Ho trobo bonic. J----ouve-ça-j-li. J_ t_____ ç_ j____ J- t-o-v- ç- j-l-. ------------------ Je trouve ça joli. 0
Em sembla interessant. Je-tro-v- -a-i----es--n-. J_ t_____ ç_ i___________ J- t-o-v- ç- i-t-r-s-a-t- ------------------------- Je trouve ça intéressant. 0
Ho trobo meravellós. J- -r-u-- ça-m-g--fi-ue. J_ t_____ ç_ m__________ J- t-o-v- ç- m-g-i-i-u-. ------------------------ Je trouve ça magnifique. 0
Em sembla lleig. Je--r--v-----lai-. J_ t_____ ç_ l____ J- t-o-v- ç- l-i-. ------------------ Je trouve ça laid. 0
Em sembla avorrit. J---ro-v--ç-----u----. J_ t_____ ç_ e________ J- t-o-v- ç- e-n-y-u-. ---------------------- Je trouve ça ennuyeux. 0
Em sembla horrible. J--trou-e ---aff---x. J_ t_____ ç_ a_______ J- t-o-v- ç- a-f-e-x- --------------------- Je trouve ça affreux. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + francès (1-100) MP3 francès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.