Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   fr désirer qc.

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [soixante-dix]

désirer qc.

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? D-sirez--o-s--u--- ? D___________ f____ ? D-s-r-z-v-u- f-m-r ? -------------------- Désirez-vous fumer ? 0
Que li agradaria ballar a vostè? D-si------us----s---? D___________ d_____ ? D-s-r-z-v-u- d-n-e- ? --------------------- Désirez-vous danser ? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Dé-i-ez-v-----ou--pro-e----? D___________ v___ p_______ ? D-s-r-z-v-u- v-u- p-o-e-e- ? ---------------------------- Désirez-vous vous promener ? 0
M’agradaria fumar. Je-vo----is--u---. J_ v_______ f_____ J- v-u-r-i- f-m-r- ------------------ Je voudrais fumer. 0
Voldries un cigarret? V-----u une c--a---te-? V______ u__ c________ ? V-u---u u-e c-g-r-t-e ? ----------------------- Veux-tu une cigarette ? 0
(Ell) voldria foc. I--v-udra-t d- -eu. I_ v_______ d_ f___ I- v-u-r-i- d- f-u- ------------------- Il voudrait du feu. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Je --u--ai--bo--e--uelque-c-o-e. J_ v_______ b____ q______ c_____ J- v-u-r-i- b-i-e q-e-q-e c-o-e- -------------------------------- Je voudrais boire quelque chose. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Je ----r--- m--ger--uel-u----os-. J_ v_______ m_____ q______ c_____ J- v-u-r-i- m-n-e- q-e-q-e c-o-e- --------------------------------- Je voudrais manger quelque chose. 0
M’agradaria descansar una mica. J- --ud--is ------o-er. J_ v_______ m_ r_______ J- v-u-r-i- m- r-p-s-r- ----------------------- Je voudrais me reposer. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Je-vo-dra--------de----er -ue-q-- c-os-. J_ v_______ v___ d_______ q______ c_____ J- v-u-r-i- v-u- d-m-n-e- q-e-q-e c-o-e- ---------------------------------------- Je voudrais vous demander quelque chose. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. J- --u--ai- vo----e-----r----lque c-o--. J_ v_______ v___ d_______ q______ c_____ J- v-u-r-i- v-u- d-m-n-e- q-e-q-e c-o-e- ---------------------------------------- Je voudrais vous demander quelque chose. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. J--v---r-i---o-- i--i----à-quel--- -h-se. J_ v_______ v___ i______ à q______ c_____ J- v-u-r-i- v-u- i-v-t-r à q-e-q-e c-o-e- ----------------------------------------- Je voudrais vous inviter à quelque chose. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Qu- dés-----vou-- s-il v-u- p-a---? Q__ d____________ s___ v___ p____ ? Q-e d-s-r-z-v-u-, s-i- v-u- p-a-t ? ----------------------------------- Que désirez-vous, s’il vous plaît ? 0
Voldria un cafè? D-s---z-vou--u- c-fé-? D___________ u_ c___ ? D-s-r-z-v-u- u- c-f- ? ---------------------- Désirez-vous un café ? 0
O preferiria un te? O-----fér-z-vo-s--n -h--? O_ p____________ u_ t__ ? O- p-é-é-e---o-s u- t-é ? ------------------------- Ou préférez-vous un thé ? 0
Ens agradaria anar a casa. Nous v--d-i-ns a--e- --la--a--on. N___ v________ a____ à l_ m______ N-u- v-u-r-o-s a-l-r à l- m-i-o-. --------------------------------- Nous voudrions aller à la maison. 0
Voleu un taxi? D---rez-v-u- -ren-r---n----i ? D___________ p______ u_ t___ ? D-s-r-z-v-u- p-e-d-e u- t-x- ? ------------------------------ Désirez-vous prendre un taxi ? 0
Voldrien trucar per telèfon. I-- ----r-i--- té--p-on-r. I__ v_________ t__________ I-s v-u-r-i-n- t-l-p-o-e-. -------------------------- Ils voudraient téléphoner. 0

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...