Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   sq Stinёt dhe moti

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [gjashtёmbёdhjetё]

Stinёt dhe moti

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: K--o ja-ё s---ё----viti-: K___ j___ s_____ e v_____ K-t- j-n- s-i-ё- e v-t-t- ------------------------- Kёto janё stinёt e vitit: 0
La primavera, l’estiu, p--n---a--v-ra p________ v___ p-a-v-r-, v-r- -------------- pranvera, vera 0
la tardor i l’hivern. v---h-a -h----mri. v______ d__ d_____ v-e-h-a d-e d-m-i- ------------------ vjeshta dhe dimri. 0
L’estiu és calorós. V-ra-ё-ht--e --e--ё. V___ ё____ e n______ V-r- ё-h-ё e n-e-t-. -------------------- Vera ёshtё e nxehtё. 0
A l’estiu, fa sol. N- ve----i--li---kё----. N_ v___ d_____ s________ N- v-r- d-e-l- s-k-l-e-. ------------------------ Nё verё dielli shkёlqen. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. N- --rё da--m----t-tj--me-qej-. N_ v___ d____ s_______ m_ q____ N- v-r- d-l-m s-ё-i-j- m- q-j-. ------------------------------- Nё verё dalim shёtitje me qejf. 0
L’hivern és fred. D-mri-ё-h-ё ---toh--. D____ ё____ i f______ D-m-i ё-h-ё i f-o-t-. --------------------- Dimri ёshtё i ftohtё. 0
A l’hivern neva o plou. N--d-m---bie bo-ё-ose-sh-. N_ d____ b__ b___ o__ s___ N- d-m-r b-e b-r- o-e s-i- -------------------------- Nё dimёr bie borё ose shi. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Nё d--ё- --im---ё -h--p--me qe--. N_ d____ r____ n_ s_____ m_ q____ N- d-m-r r-i-ё n- s-t-p- m- q-j-. --------------------------------- Nё dimёr rrimё nё shtёpi me qejf. 0
Fa fred. Ёs--ё-f----ё. Ё____ f______ Ё-h-ё f-o-t-. ------------- Ёshtё ftohtё. 0
Plou. B-- s-i. B__ s___ B-e s-i- -------- Bie shi. 0
Fa vent. Fryn----. F___ e___ F-y- e-ё- --------- Fryn erё. 0
Fa calor. Ёsh---n-r-h-ё. Ё____ n_______ Ё-h-ё n-r-h-ё- -------------- Ёshtё ngrohtё. 0
Fa sol. Ё--t----të ---di-l-. Ё____ d___ m_ d_____ Ё-h-ё d-t- m- d-e-l- -------------------- Ёshtё ditë me diell. 0
Fa un bon dia. Ёsh-ё ---ё ---t-je--ё-. Ё____ k___ e k_________ Ё-h-ё k-h- e k-h-e-l-t- ----------------------- Ёshtё kohё e kthjellёt. 0
Quin temps fa avui? S--ё-ht---oti---t? S_ ё____ m___ s___ S- ё-h-ё m-t- s-t- ------------------ Si ёshtё moti sot? 0
Avui fa fred. Sot-ё--t--f---t-. S__ ё____ f______ S-t ё-h-ё f-o-t-. ----------------- Sot ёshtё ftohtё. 0
Avui fa calor. Sot ёs--ё-n------. S__ ё____ n_______ S-t ё-h-ё n-r-h-ё- ------------------ Sot ёshtё ngrohtё. 0

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!