Manual de conversa

ca Negació 2   »   sq Mohore 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [gjashtёdhjetёepesё]

Mohore 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
És car l’anell? A-ё-h-ё-e--htr-nj-ё-una--? A ё____ e s________ u_____ A ё-h-ё e s-t-e-j-ё u-a-a- -------------------------- A ёshtё e shtrenjtё unaza? 0
No, només costa cent euros. Jo, k-----n-vet-m-njё---- eu--. J__ k______ v____ n______ e____ J-, k-s-t-n v-t-m n-ё-i-d e-r-. ------------------------------- Jo, kushton vetёm njёqind euro. 0
Però només en tinc cinquanta. P-- unё ka- -e-ёm---s-dh-e--. P__ u__ k__ v____ p__________ P-r u-ё k-m v-t-m p-s-d-j-t-. ----------------------------- Por unё kam vetёm pesёdhjetё. 0
Has acabat? A-je-g-t-? A j_ g____ A j- g-t-? ---------- A je gati? 0
No, encara no. Jo- -k-m- -o. J__ a____ j__ J-, a-o-a j-. ------------- Jo, akoma jo. 0
Però aviat acabo. Po- do ---j-- g-ti------s-pe--. P__ d_ t_ j__ g___ t___ s______ P-r d- t- j-m g-t- t-n- s-p-j-. ------------------------------- Por do tё jem gati tani shpejt. 0
Vols més sopa? A d- p-r-ёr- ---ё? A d_ p______ s____ A d- p-r-ё-i s-p-? ------------------ A do pёrsёri supё? 0
No, ja no en vull. Jo- nuk-du----. J__ n__ d__ m__ J-, n-k d-a m-. --------------- Jo, nuk dua mё. 0
Però un altre gelat. Po- -jё----llo--. P__ n__ a________ P-r n-ё a-u-l-r-. ----------------- Por njё akullore. 0
Que fa gaire que vius aquí? A----i---u-- -ё-ba-o-i-----? A k___ s____ q_ b_____ k____ A k-n- s-u-ё q- b-n-n- k-t-? ---------------------------- A keni shumё qё banoni kёtu? 0
No, només un mes. J-,-----m n-ё-mu--. J__ v____ n__ m____ J-, v-t-m n-ё m-a-. ------------------- Jo, vetёm njё muaj. 0
Però ja conec un munt de gent. Po- n--h--hu----j---z -ashm-. P__ n___ s____ n_____ t______ P-r n-o- s-u-ё n-e-ё- t-s-m-. ----------------------------- Por njoh shumё njerёz tashmё. 0
Vas a casa demà? A--o tё ni-e-h-p-r -- s-t--i ne---? A d_ t_ n_____ p__ n_ s_____ n_____ A d- t- n-s-s- p-r n- s-t-p- n-s-r- ----------------------------------- A do tё nisesh pёr nё shtёpi nesёr? 0
No, només els caps de setmana. J-, n--fu-djav-. J__ n_ f________ J-, n- f-n-j-v-. ---------------- Jo, nё fundjavё. 0
Però ja torno diumenge. P----o t---th---- t--dielёn. P__ d_ t_ k______ t_ d______ P-r d- t- k-h-h-m t- d-e-ё-. ---------------------------- Por do tё kthehem tё dielёn. 0
La teva filla ja és major d’edat? A-tё---ht---r-t---vaj-a? A t_ ё____ r_____ v_____ A t- ё-h-ё r-i-u- v-j-a- ------------------------ A tё ёshtё rritur vajza? 0
No, té només disset anys. J-, -s-tё-v--ё--s-ta-ё---dh-etё-v---. J__ ё____ v____ s______________ v____ J-, ё-h-ё v-t-m s-t-t-m-ё-h-e-ё v-e-. ------------------------------------- Jo, ёshtё vetёm shtatёmbёdhjetё vjeç. 0
Però ja té xicot. Por-------h-- njё-s--k. P__ k_ t_____ n__ s____ P-r k- t-s-m- n-ё s-o-. ----------------------- Por ka tashmё njё shok. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + albanès (1-100) MP3 albanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!