Manual de conversa

ca A cal metge   »   sq Te mjeku

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [pesёdhjetёeshtatё]

Te mjeku

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. K-m--a-im--- -je--. K__ t____ t_ m_____ K-m t-k-m t- m-e-u- ------------------- Kam takim te mjeku. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Ka- n-- t--im -ё--r-n---j-t-. K__ n__ t____ n_ o___ d______ K-m n-ё t-k-m n- o-ё- d-j-t-. ----------------------------- Kam njё takim nё orёn dhjetё. 0
Com es diu vostè? Si e ke-i --ri-? S_ e k___ e_____ S- e k-n- e-r-n- ---------------- Si e keni emrin? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Zi-i -----nё-dho-ё- e-pr-tjes -u ----m. Z___ v___ n_ d_____ e p______ j_ l_____ Z-n- v-n- n- d-o-ё- e p-i-j-s j- l-t-m- --------------------------------------- Zini vend nё dhomёn e pritjes ju lutem. 0
El metge ja arriba. Mj--- v--- tan-. M____ v___ t____ M-e-u v-e- t-n-. ---------------- Mjeku vjen tani. 0
On està assegurat (-ada)? K- j-n----s-gur-ar? K_ j___ i s________ K- j-n- i s-g-r-a-? ------------------- Ku jeni i siguruar? 0
En què li puc ajudar? Çf----m----tё-b-- -ё- j-? Ç____ m___ t_ b__ p__ j__ Ç-a-ё m-n- t- b-j p-r j-? ------------------------- Çfarё mund tё bёj pёr ju? 0
Que li fa mal alguna cosa? A keni-dhi--je? A k___ d_______ A k-n- d-i-b-e- --------------- A keni dhimbje? 0
On li fa mal? Ku-ju-d-emb? K_ j_ d_____ K- j- d-e-b- ------------ Ku ju dhemb? 0
Encara em fa mal l’esquena. K-m ----hmonё-d-im--- k---izi. K__ g________ d______ k_______ K-m g-i-h-o-ё d-i-b-e k-r-i-i- ------------------------------ Kam gjithmonё dhimbje kurrizi. 0
Tinc sovint mals de cap. Kam s--e-- ---mbje-koke. K__ s_____ d______ k____ K-m s-p-s- d-i-b-e k-k-. ------------------------ Kam shpesh dhimbje koke. 0
A vegades em fa mal la panxa. Nd-njё-he-ё-k-m d-imb-- ba-k-. N_____ h___ k__ d______ b_____ N-o-j- h-r- k-m d-i-b-e b-r-u- ------------------------------ Ndonjё herё kam dhimbje barku. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Z---------e-ё--e---pёrme tё tr---- ju--u-em! Z______ p_____ e s______ t_ t_____ j_ l_____ Z-u-o-i p-e-ё- e s-p-r-e t- t-u-i- j- l-t-m- -------------------------------------------- Zbuloni pjesёn e sipёrme tё trupit ju lutem! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! S-tri--n- -- krev-- -- -ut--! S________ n_ k_____ j_ l_____ S-t-i-u-i n- k-e-a- j- l-t-m- ----------------------------- Shtrihuni nё krevat ju lutem! 0
La tensió és normal. Tens------ -----t-ёsh-- ---rr--ul-. T_______ i g_____ ё____ n_ r_______ T-n-i-n- i g-a-u- ё-h-ё n- r-e-u-l- ----------------------------------- Tensioni i gjakut ёshtё nё rregull. 0
Ara li posaré una injecció. P- j- -ap nj--gj-l-ё-ё. P_ j_ j__ n__ g________ P- j- j-p n-ё g-i-p-r-. ----------------------- Po ju jap njё gjilpёrё. 0
Li prescric unes pastilles. P- -- --p --b----. P_ j_ j__ t_______ P- j- j-p t-b-e-a- ------------------ Po ju jap tableta. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. P- ju ---------ec-tё---- -ё-f-r-a-i. P_ j_ j__ n__ r_____ p__ n_ f_______ P- j- j-p n-ё r-c-t- p-r n- f-r-a-i- ------------------------------------ Po ju jap njё recetё pёr nё farmaci. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!