Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   sq tё dёshirosh diçka

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [shtatёdhjetё]

tё dёshirosh diçka

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? A dё--iro-i--ё pini d-h--? A d________ t_ p___ d_____ A d-s-i-o-i t- p-n- d-h-n- -------------------------- A dёshironi tё pini duhan? 0
Que li agradaria ballar a vostè? A-d---i-o-i tё k--ceni? A d________ t_ k_______ A d-s-i-o-i t- k-r-e-i- ----------------------- A dёshironi tё kёrceni? 0
Que li agradaria passejar a vostè? A---------- ----i--- ---t---e? A d________ t_ d____ s________ A d-s-i-o-i t- d-l-i s-ё-i-j-? ------------------------------ A dёshironi tё dilni shёtitje? 0
M’agradaria fumar. D-s--r-- -ё-pi-d----. D_______ t_ p_ d_____ D-s-i-o- t- p- d-h-n- --------------------- Dёshiroj tё pi duhan. 0
Voldries un cigarret? A-----ir-n --ё -ig-re? A d_______ n__ c______ A d-s-i-o- n-ё c-g-r-? ---------------------- A dёshiron njё cigare? 0
(Ell) voldria foc. Ai-dёs----- z---r. A_ d_______ z_____ A- d-s-i-o- z-a-r- ------------------ Ai dёshiron zjarr. 0
M’agradaria beure alguna cosa. D--h-ro- -ё p- d--k-. D_______ t_ p_ d_____ D-s-i-o- t- p- d-ç-a- --------------------- Dёshiroj tё pi diçka. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Dё-hi-oj-t---a-diçka. D_______ t_ h_ d_____ D-s-i-o- t- h- d-ç-a- --------------------- Dёshiroj tё ha diçka. 0
M’agradaria descansar una mica. Dёsh---- ---p--ho--p-k. D_______ t_ p_____ p___ D-s-i-o- t- p-s-o- p-k- ----------------------- Dёshiroj tё pushoj pak. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Dёsh--o- t-j- --e--p-r-diçka. D_______ t___ p___ p__ d_____ D-s-i-o- t-j- p-e- p-r d-ç-a- ----------------------------- Dёshiroj t’ju pyes pёr diçka. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. D-s--r-- ---u kёrk-- di---. D_______ t___ k_____ d_____ D-s-i-o- t-j- k-r-o- d-ç-a- --------------------------- Dёshiroj t’ju kёrkoj diçka. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Dё-hir-- t’ju -to---ёr diku. D_______ t___ f___ p__ d____ D-s-i-o- t-j- f-o- p-r d-k-. ---------------------------- Dёshiroj t’ju ftoj pёr diku. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Çfa-- d--hiro-i-j- lut--? Ç____ d________ j_ l_____ Ç-a-ё d-s-i-o-i j- l-t-m- ------------------------- Çfarё dёshironi ju lutem? 0
Voldria un cafè? A-dё---r-ni-njё k---? A d________ n__ k____ A d-s-i-o-i n-ё k-f-? --------------------- A dёshironi njё kafe? 0
O preferiria un te? Ap-----p---e--mё s---ё-njё çaj? A__ j_ p_____ m_ s____ n__ ç___ A-o j- p-l-e- m- s-u-ё n-ё ç-j- ------------------------------- Apo ju pёlqen mё shumё njё çaj? 0
Ens agradaria anar a casa. D--hi--jm- t- --kojm- n- shtёp-. D_________ t_ s______ n_ s______ D-s-i-o-m- t- s-k-j-ё n- s-t-p-. -------------------------------- Dёshirojmë tё shkojmё nё shtёpi. 0
Voleu un taxi? A--ё-hi--n- -j- ----i? A d________ n__ t_____ A d-s-i-o-i n-ё t-k-i- ---------------------- A dёshironi njё taksi? 0
Voldrien trucar per telèfon. A-a d-s-i----- tё -el-------ё. A__ d_________ t_ t___________ A-a d-s-i-o-n- t- t-l-f-n-j-ё- ------------------------------ Ata dёshirojnë tё telefonojnё. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + albanès (1-100) MP3 albanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...