Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sq Mbiemrat 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [shtatёdhjetёenёntё]

Mbiemrat 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Porto un vestit blau. Ka- -es-u- -j- -us-a- b--. K__ v_____ n__ f_____ b___ K-m v-s-u- n-ё f-s-a- b-u- -------------------------- Kam veshur njё fustan blu. 0
Porto un vestit vermell. K-m-v--hu---j- fust---t--k-q. K__ v_____ n__ f_____ t_ k___ K-m v-s-u- n-ё f-s-a- t- k-q- ----------------------------- Kam veshur njё fustan tё kuq. 0
Porto un vestit verd. Kam---shur---ё f-s-----------b-r. K__ v_____ n__ f_____ t_ g_______ K-m v-s-u- n-ё f-s-a- t- g-e-b-r- --------------------------------- Kam veshur njё fustan të gjelbër. 0
Compro una bossa negra. Unё --ej -j---a-tё-tё-z-zё. U__ b___ n__ ç____ t_ z____ U-ё b-e- n-ё ç-n-ё t- z-z-. --------------------------- Unё blej njё çantё tё zezё. 0
Compro una bossa marró. U-ё-b--j-n---ça--- ka-e. U__ b___ n__ ç____ k____ U-ё b-e- n-ё ç-n-ё k-f-. ------------------------ Unё blej njё çantё kafe. 0
Compro una bossa blanca. Un- blej nj--çant--------dhё. U__ b___ n__ ç____ t_ b______ U-ё b-e- n-ё ç-n-ё t- b-r-h-. ----------------------------- Unё blej njё çantё tё bardhё. 0
Necessito un cotxe nou. K-m ne-ojё p-r--jё----in- -ё --. K__ n_____ p__ n__ m_____ t_ r__ K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- r-. -------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё re. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ka- n-vo-----r -j- -a--n---ё shpe-tё. K__ n_____ p__ n__ m_____ t_ s_______ K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- s-p-j-ё- ------------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё shpejtё. 0
Necessito un cotxe còmode. Ka- ---------- n-- --k-nё t---eh-t--me. K__ n_____ p__ n__ m_____ t_ r_________ K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- r-h-t-h-e- --------------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё rehatshme. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. At-e-la---b-n-n-njё---u--e -je-ё-. A___ l___ b____ n__ g___ e v______ A-j- l-r- b-n-n n-ё g-u- e v-e-ё-. ---------------------------------- Atje lart banon njё grua e vjetёr. 0
A dalt hi viu una dona grassa. A-j- --rt --n-n n-ё--ru- ---h-n-o---. A___ l___ b____ n__ g___ e s_________ A-j- l-r- b-n-n n-ё g-u- e s-ё-d-s-ё- ------------------------------------- Atje lart banon njё grua e shёndoshё. 0
A baix hi viu una dona curiosa. A-j---o-h-ё-ban-- njё grua k-r-------. A___ p_____ b____ n__ g___ k__________ A-j- p-s-t- b-n-n n-ё g-u- k-r-s-t-r-. -------------------------------------- Atje poshtё banon njё grua kureshtare. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Tё ft-arit-t-nё i---n-n--rё---ё mirё. T_ f______ t___ i____ n_____ t_ m____ T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- t- m-r-. ------------------------------------- Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё mirё. 0
Els nostres convidats eren gent educada. T- ftuar----an- is--- nje--z----sj-l-s--m. T_ f______ t___ i____ n_____ t_ s_________ T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- t- s-e-l-h-m- ------------------------------------------ Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё sjellshёm. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. T- -tu--it -a-ё---hi--njerёz-i----esan-. T_ f______ t___ i____ n_____ i__________ T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- i-t-r-s-n-. ---------------------------------------- Tё ftuarit tanё ishin njerёz interesant. 0
Tinc uns fills encantadors. Un-------ёm-j- t- das-u-. U__ k__ f_____ t_ d______ U-ё k-m f-m-j- t- d-s-u-. ------------------------- Unё kam fёmijё tё dashur. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. P-r f----ё- k----f-m-----ё-p--i--. P__ f______ k___ f_____ t_ p______ P-r f-i-j-t k-n- f-m-j- t- p-c-p-. ---------------------------------- Por fqinjёt kanё fёmijё tё pacipё. 0
Que es porten bé els seus fills? A-j--ё--ёmi-ё---ua---- --rё? A j___ f______ t___ t_ m____ A j-n- f-m-j-t t-a- t- m-r-? ---------------------------- A janё fёmijёt tuaj tё mirё? 0

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...