Manual de conversa

ca Fer compres   »   sq Bёj pazar

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [pesёdhjetёekatёr]

Bёj pazar

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Vull comprar un regal. Dua t- b-ej nj- -h-ra--. D__ t_ b___ n__ d_______ D-a t- b-e- n-ё d-u-a-ё- ------------------------ Dua tё blej njё dhuratё. 0
Però res massa car. P-r -o--hum- t- -htr-nj-ё. P__ j_ s____ t_ s_________ P-r j- s-u-ё t- s-t-e-j-ё- -------------------------- Por jo shumё tё shtrenjtё. 0
Potser una bossa? N-o--t- njё-çantё-d--e? N______ n__ ç____ d____ N-o-h-a n-ё ç-n-ё d-r-? ----------------------- Ndoshta njё çantё dore? 0
De quin color la vol? Çf--ё n--yre--ё--i----? Ç____ n_____ d_________ Ç-a-ё n-j-r- d-s-i-o-i- ----------------------- Çfarё ngjyre dёshironi? 0
Negra, marró o blanca? T--zez-,--a----p- -- b---hё? T_ z____ k___ a__ t_ b______ T- z-z-, k-f- a-o t- b-r-h-? ---------------------------- Tё zezё, kafe apo tё bardhё? 0
Una de gran o petita? T---a--- --o-t- -og--? T_ m____ a__ t_ v_____ T- m-d-e a-o t- v-g-l- ---------------------- Tё madhe apo tё vogёl? 0
Que puc veure aquesta? A mund t--s--k-j--ёt-? A m___ t_ s_____ k____ A m-n- t- s-i-o- k-t-? ---------------------- A mund ta shikoj kёtё? 0
És de cuir? A-ё-ht---ё-urё ? A ё____ l_____ ? A ё-h-ё l-k-r- ? ---------------- A ёshtё lёkurё ? 0
O de plàstic? Apo -sht---i--et--e? A__ ё____ s_________ A-o ё-h-ё s-n-e-i-e- -------------------- Apo ёshtё sintetike? 0
De cuir, és clar. L--ur- n---ri-h-. L_____ n_________ L-k-r- n-t-r-s-t- ----------------- Lёkurë natyrisht. 0
És de molt bona qualitat. Kj- ---tё-n---ci-ёsi-g--ha-e ---ё. K__ ё____ n__ c_____ g____ e m____ K-o ё-h-ё n-ё c-l-s- g-x-a e m-r-. ---------------------------------- Kjo ёshtё njё cilёsi goxha e mirё. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Ça-ta-ё-h-- m--t- -ё--et- m- lev--d-. Ç____ ё____ m_ t_ v______ m_ l_______ Ç-n-a ё-h-ё m- t- v-r-e-ё m- l-v-r-i- ------------------------------------- Çanta ёshtё me tё vёrtetё me leverdi. 0
M’agrada. M---ёlq--. M_ p______ M- p-l-e-. ---------- Mё pёlqen. 0
La compro. P- e marr. P_ e m____ P- e m-r-. ---------- Po e marr. 0
La puc tornar, si de cas? A ---d----n-ё--o-? A m___ t_ n_______ A m-n- t- n-ё-r-j- ------------------ A mund ta ndёrroj? 0
Naturalment. S---r----. S_________ S-g-r-s-t- ---------- Sigurisht. 0
L’empaquetem per regal. P---a -a--to--- si -h-rat-. P_ u_ p________ s_ d_______ P- u- p-k-t-j-ё s- d-u-a-ё- --------------------------- Po ua paketojmё si dhuratё. 0
La caixa és allà. Atje ё-h-ё --k-. A___ ё____ a____ A-j- ё-h-ё a-k-. ---------------- Atje ёshtё arka. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + albanès (1-100) MP3 albanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...