Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   fi haluta jotakin 1

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [seitsemänkymmentä]

haluta jotakin 1

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ha-uat-e-o p--t--a? H_________ p_______ H-l-a-t-k- p-l-t-a- ------------------- Haluatteko polttaa? 0
Que li agradaria ballar a vostè? H-----teko--a---ia? H_________ t_______ H-l-a-t-k- t-n-s-a- ------------------- Haluatteko tanssia? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Ha--a---ko-m-n---kä-el--l-? H_________ m____ k_________ H-l-a-t-k- m-n-ä k-v-l-l-e- --------------------------- Haluatteko mennä kävelylle? 0
M’agradaria fumar. Halu-- p--t-a-. H_____ p_______ H-l-a- p-l-t-a- --------------- Haluan polttaa. 0
Voldries un cigarret? Ha-u-t-- t---k-n? H_______ t_______ H-l-a-k- t-p-k-n- ----------------- Haluatko tupakan? 0
(Ell) voldria foc. Hän --.) h--ua- -u--a. H__ (___ h_____ t_____ H-n (-.- h-l-a- t-l-a- ---------------------- Hän (m.) haluaa tulta. 0
M’agradaria beure alguna cosa. H-l--i--n---oda---t-kin. H________ j____ j_______ H-l-a-s-n j-o-a j-t-k-n- ------------------------ Haluaisin juoda jotakin. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Hal-a-----sy--- j------. H________ s____ j_______ H-l-a-s-n s-ö-ä j-t-k-n- ------------------------ Haluaisin syödä jotakin. 0
M’agradaria descansar una mica. H-luaisin l-vätä-h-eman. H________ l_____ h______ H-l-a-s-n l-v-t- h-e-a-. ------------------------ Haluaisin levätä hieman. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Hal-a--in-k-s-----ilt--j--a-in. H________ k____ t_____ j_______ H-l-a-s-n k-s-ä t-i-t- j-t-k-n- ------------------------------- Haluaisin kysyä teiltä jotakin. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Halu-is-n p--t-ä-te-l---jo-a-i-. H________ p_____ t_____ j_______ H-l-a-s-n p-y-ä- t-i-t- j-t-k-n- -------------------------------- Haluaisin pyytää teiltä jotakin. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. H-l-ai-i- k-t-u- te---- -o-o-k-n. H________ k_____ t_____ j________ H-l-a-s-n k-t-u- t-i-ä- j-h-n-i-. --------------------------------- Haluaisin kutsua teidät johonkin. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? M--ä h---a-t-? M___ h________ M-t- h-l-a-t-? -------------- Mitä haluatte? 0
Voldria un cafè? H---at---o ka----? H_________ k______ H-l-a-t-k- k-h-i-? ------------------ Haluatteko kahvia? 0
O preferiria un te? Va- -alu-t-ek- ---lummi- t-e-ä? V__ h_________ m________ t_____ V-i h-l-a-t-k- m-e-u-m-n t-e-ä- ------------------------------- Vai haluatteko mielummin teetä? 0
Ens agradaria anar a casa. M--h---ai---me --nnä -o--in. M_ h__________ m____ k______ M- h-l-a-s-m-e m-n-ä k-t-i-. ---------------------------- Me haluaisimme mennä kotiin. 0
Voleu un taxi? H-lua--ek- tak-i-? H_________ t______ H-l-a-t-k- t-k-i-? ------------------ Haluatteko taksin? 0
Voldrien trucar per telèfon. He--a--av-t-s--t--a. H_ h_______ s_______ H- h-l-a-a- s-i-t-a- -------------------- He haluavat soittaa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...