Manual de conversa

ca Al camp   »   fi Luonnossa

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [kaksikymmentäkuusi]

Luonnossa

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Veus allà la torre? Nä-t-- --o- ---ni--t----a? N_____ t___ t_____ t______ N-e-k- t-o- t-r-i- t-o-l-? -------------------------- Näetkö tuon tornin tuolla? 0
Veus allà la muntanya? N---kö -uon-v-o-e--t-----? N_____ t___ v_____ t______ N-e-k- t-o- v-o-e- t-o-l-? -------------------------- Näetkö tuon vuoren tuolla? 0
Veus allà el poble? Nä--kö-t-o--k-l-n-t-ol--? N_____ t___ k____ t______ N-e-k- t-o- k-l-n t-o-l-? ------------------------- Näetkö tuon kylän tuolla? 0
Veus allà el riu? N--t---t-on-j--- -uo-la? N_____ t___ j___ t______ N-e-k- t-o- j-e- t-o-l-? ------------------------ Näetkö tuon joen tuolla? 0
Veus allà el pont? N-e-kö t--n si--a-----lla? N_____ t___ s_____ t______ N-e-k- t-o- s-l-a- t-o-l-? -------------------------- Näetkö tuon sillan tuolla? 0
Veus allà el llac? Näetkö--u-n -ä---n -----a? N_____ t___ j_____ t______ N-e-k- t-o- j-r-e- t-o-l-? -------------------------- Näetkö tuon järven tuolla? 0
M’agrada aquell ocell. Minä pid----u--t- li-n--ta. M___ p____ t_____ l________ M-n- p-d-n t-o-t- l-n-u-t-. --------------------------- Minä pidän tuosta linnusta. 0
M’agrada aquell arbre. M-n- p--än -uost--p-usta. M___ p____ t_____ p______ M-n- p-d-n t-o-t- p-u-t-. ------------------------- Minä pidän tuosta puusta. 0
M’agrada aquesta pedra. Mi------ä---uo-ta -ive-tä. M___ p____ t_____ k_______ M-n- p-d-n t-o-t- k-v-s-ä- -------------------------- Minä pidän tuosta kivestä. 0
M’agrada aquell parc. M-n- --dä---uo--a p---t-sta. M___ p____ t_____ p_________ M-n- p-d-n t-o-t- p-i-t-s-a- ---------------------------- Minä pidän tuosta puistosta. 0
M’agrada aquell jardí. M-nä--idän--uos-a -uut--ha-t-. M___ p____ t_____ p___________ M-n- p-d-n t-o-t- p-u-a-h-s-a- ------------------------------ Minä pidän tuosta puutarhasta. 0
M’agrada aquesta flor. Min- ---ä---äst-----a-ta. M___ p____ t____ k_______ M-n- p-d-n t-s-ä k-k-s-a- ------------------------- Minä pidän tästä kukasta. 0
Ho trobo bonic. T-m- o---iel-s--ni ka--is. T___ o_ m_________ k______ T-m- o- m-e-e-t-n- k-u-i-. -------------------------- Tämä on mielestäni kaunis. 0
Em sembla interessant. Tä-ä-on--ie-es-ä----i--e---int----n. T___ o_ m_________ m________________ T-m- o- m-e-e-t-n- m-e-e-k-i-t-i-e-. ------------------------------------ Tämä on mielestäni mielenkiintoinen. 0
Ho trobo meravellós. T-mä--- m-e--s-äni---d---a ---n--. T___ o_ m_________ t______ k______ T-m- o- m-e-e-t-n- t-d-l-a k-u-i-. ---------------------------------- Tämä on mielestäni todella kaunis. 0
Em sembla lleig. Tä-ä o--mi-le--ä----uma. T___ o_ m_________ r____ T-m- o- m-e-e-t-n- r-m-. ------------------------ Tämä on mielestäni ruma. 0
Em sembla avorrit. Täm---n -ie--------tyl-ä. T___ o_ m_________ t_____ T-m- o- m-e-e-t-n- t-l-ä- ------------------------- Tämä on mielestäni tylsä. 0
Em sembla horrible. Tämä on-mieles---i hirveä. T___ o_ m_________ h______ T-m- o- m-e-e-t-n- h-r-e-. -------------------------- Tämä on mielestäni hirveä. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.