Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   fi Tutustua

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [kolme]

Tutustua

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Hola! H--! H___ H-i- ---- Hei! 0
Bon dia! Hyv-ä---iv--! H____ p______ H-v-ä p-i-ä-! ------------- Hyvää päivää! 0
Com va? Mit-----luu? M___ k______ M-t- k-u-u-? ------------ Mitä kuuluu? 0
Que és d’Europa vostè? Tul-t---o-t- E-r-op----? T________ t_ E__________ T-l-t-e-o t- E-r-o-a-t-? ------------------------ Tuletteko te Euroopasta? 0
Que és d’Amèrica vostè? T-l--t--o-t---m-r----ta? T________ t_ A__________ T-l-t-e-o t- A-e-i-a-t-? ------------------------ Tuletteko te Amerikasta? 0
Que és d’Àsia vostè? T--ette----as-a---? T________ A________ T-l-t-e-o A-s-a-t-? ------------------- Tuletteko Aasiasta? 0
En quin hotel s’allotja vostè? M-s-ä--otel---s- ---a-u-te? M____ h_________ t_ a______ M-s-ä h-t-l-i-s- t- a-u-t-? --------------------------- Missä hotellissa te asutte? 0
Quant fa que és aquí? K--n-a -auan---e-t----le-t--o --äll-? K_____ k____ o_____ o_____ j_ t______ K-i-k- k-u-n o-e-t- o-l-e- j- t-ä-l-? ------------------------------------- Kuinka kauan olette olleet jo täällä? 0
Fins quan es quedarà? Ku--k--kau-ksi -- jäät-e? K_____ k______ t_ j______ K-i-k- k-u-k-i t- j-ä-t-? ------------------------- Kuinka kauaksi te jäätte? 0
Li agrada la seva estada aquí? V---d---e-- tää-lä? V__________ t______ V-i-d-t-e-ö t-ä-l-? ------------------- Viihdyttekö täällä? 0
Que fa vacances aquí? Ol-tt--o te lo-a--a -ää-lä? O_______ t_ l______ t______ O-e-t-k- t- l-m-l-a t-ä-l-? --------------------------- Oletteko te lomalla täällä? 0
Visiti’m! Tulk---kä-mä----osku-! T_____ k______ j______ T-l-a- k-y-ä-n j-s-u-! ---------------------- Tulkaa käymään joskus! 0
Aquesta és la meva adreça. T-ss- on-o--i-t--ni. T____ o_ o__________ T-s-ä o- o-o-t-e-n-. -------------------- Tässä on osoitteeni. 0
Ens veiem demà? N--dää--- --om-n--?? N________ h_________ N-h-ä-n-ö h-o-e-n-?- -------------------- Nähdäänkö huomenna?? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Olen -----ll-ni,--in-l-a----j---ui-a -e-oj-. O___ p__________ m______ o_ j_ m____ m______ O-e- p-h-i-l-n-, m-n-l-a o- j- m-i-a m-n-j-. -------------------------------------------- Olen pahoillani, minulla on jo muita menoja. 0
Adéu! M-i---! M______ M-i-k-! ------- Moikka! 0
A reveure! Nä-e--i-! N________ N-k-m-i-! --------- Näkemiin! 0
Fins aviat! Näkemiin! N________ N-k-m-i-! --------- Näkemiin! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!