Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   fi Tavaratalossa

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [viisikymmentäkaksi]

Tavaratalossa

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Anem als grans magatzems? M---äänkö -av-ra--l--n? M________ t____________ M-n-ä-n-ö t-v-r-t-l-o-? ----------------------- Mennäänkö tavarataloon? 0
Tinc alguns encàrrecs. Mi-un--ä--y----hd- o--o--ia. M____ t_____ t____ o________ M-n-n t-y-y- t-h-ä o-t-k-i-. ---------------------------- Minun täytyy tehdä ostoksia. 0
Vull comprar moltes coses. H-l--- ---aa-p----n. H_____ o____ p______ H-l-a- o-t-a p-l-o-. -------------------- Haluan ostaa paljon. 0
On són els articles d’oficina? Mi-s- o-a--t-i-i-totarv--k-et? M____ o___ t__________________ M-s-ä o-a- t-i-i-t-t-r-i-k-e-? ------------------------------ Missä ovat toimistotarvikkeet? 0
Necessito sobres i paper de cartes. Ta----se- k-rj--uo-i---a-kirje-a-er-a. T________ k__________ j_ k____________ T-r-i-s-n k-r-e-u-r-a j- k-r-e-a-e-i-. -------------------------------------- Tarvitsen kirjekuoria ja kirjepaperia. 0
Necessito llapis i marcadors. Ta-v-tse- k----k--k-ky----ja-t--seja. T________ k______________ j_ t_______ T-r-i-s-n k-u-a-ä-k-k-n-ä j- t-s-e-a- ------------------------------------- Tarvitsen kuulakärkikyniä ja tusseja. 0
On són els mobles? Mi--- h-one-a-u-----t? M____ h_________ o____ M-s-ä h-o-e-a-u- o-a-? ---------------------- Missä huonekalut ovat? 0
Necessito un armari i una calaixera. Ta-v-t-e---a-p-n-j---aat--o-to-. T________ k_____ j_ l___________ T-r-i-s-n k-a-i- j- l-a-i-o-t-n- -------------------------------- Tarvitsen kaapin ja laatikoston. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Tar--tsen ki-joi-us-ö---n -- h-l---. T________ k______________ j_ h______ T-r-i-s-n k-r-o-t-s-ö-d-n j- h-l-y-. ------------------------------------ Tarvitsen kirjoituspöydän ja hyllyn. 0
On són les joguines? M--sä-l-lut--v-t? M____ l____ o____ M-s-ä l-l-t o-a-? ----------------- Missä lelut ovat? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. T--vit-en-nuk-n--a--a----. T________ n____ j_ n______ T-r-i-s-n n-k-n j- n-l-e-. -------------------------- Tarvitsen nuken ja nallen. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. T-r------ ---k-p--lon ja šak-i-e--n. T________ j__________ j_ š__________ T-r-i-s-n j-l-a-a-l-n j- š-k-i-e-i-. ------------------------------------ Tarvitsen jalkapallon ja šakkipelin. 0
On són les eines? M--sä ---k-lut o-a-? M____ t_______ o____ M-s-ä t-ö-a-u- o-a-? -------------------- Missä työkalut ovat? 0
Necessito un martell i unes alicates. T---it--------ra- -a----dit. T________ v______ j_ p______ T-r-i-s-n v-s-r-n j- p-h-i-. ---------------------------- Tarvitsen vasaran ja pihdit. 0
Necessito un trepant i un tornavís. T-r--tse--por----a ru-vi-eis-el-n. T________ p____ j_ r______________ T-r-i-s-n p-r-n j- r-u-i-e-s-e-i-. ---------------------------------- Tarvitsen poran ja ruuvimeisselin. 0
On són les joies? Mi-s---or-- o-a-? M____ k____ o____ M-s-ä k-r-t o-a-? ----------------- Missä korut ovat? 0
Necessito una cadena i una polsera. T-rvit-----au-a-etju- -- -an------n. T________ k__________ j_ r__________ T-r-i-s-n k-u-a-e-j-n j- r-n-e-o-u-. ------------------------------------ Tarvitsen kaulaketjun ja rannekorun. 0
Necessito un anell i arracades. T-----sen s-r-----n-j--k-r--korut. T________ s________ j_ k__________ T-r-i-s-n s-r-u-s-n j- k-r-a-o-u-. ---------------------------------- Tarvitsen sormuksen ja korvakorut. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!