Manual de conversa

ca Fer neteja   »   fi Talon siivous

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [kahdeksantoista]

Talon siivous

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Avui és dissabte. Tä--än-on--a-ant--. T_____ o_ l________ T-n-ä- o- l-u-n-a-. ------------------- Tänään on lauantai. 0
Avui tenim temps. T---ä---e--l- o- --k--. T_____ m_____ o_ a_____ T-n-ä- m-i-l- o- a-k-a- ----------------------- Tänään meillä on aikaa. 0
Avui netegem l’apartament. Tän--n -e --i---m-e-asunno-. T_____ m_ s________ a_______ T-n-ä- m- s-i-o-m-e a-u-n-n- ---------------------------- Tänään me siivoamme asunnon. 0
Jo netejo la cambra de bany. M--ä -e--n----pyhu--ee-. M___ p____ k____________ M-n- p-s-n k-l-y-u-n-e-. ------------------------ Minä pesen kylpyhuoneen. 0
El meu marit renta el cotxe. M------i-he-i pese- -u-o-. M____ m______ p____ a_____ M-n-n m-e-e-i p-s-e a-t-n- -------------------------- Minun mieheni pesee auton. 0
Els nens netegen les bicicletes. L-p--t-p----ät polkupyör-t. L_____ p______ p___________ L-p-e- p-s-v-t p-l-u-y-r-t- --------------------------- Lapset pesevät polkupyörät. 0
L’àvia rega les flors. M-mmi----te----k-kat. M____ k_______ k_____ M-m-i k-s-e-e- k-k-t- --------------------- Mummi kastelee kukat. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. L----t -iivo-vat ---t--h---een. L_____ s________ l_____________ L-p-e- s-i-o-v-t l-s-e-h-o-e-n- ------------------------------- Lapset siivoavat lastenhuoneen. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Minun--i-heni si---a- ------kirj-itu-p--tänsä. M____ m______ s______ h____ k_________________ M-n-n m-e-e-i s-i-o-a h-n-n k-r-o-t-s-ö-t-n-ä- ---------------------------------------------- Minun mieheni siivoaa hänen kirjoituspöytänsä. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Mi-- ---ta- --y--n-p---k---n---een. M___ l_____ p_____ p_______________ M-n- l-i-a- p-y-i- p-y-k-k-n-e-e-n- ----------------------------------- Minä laitan pyykin pyykkikoneeseen. 0
(Jo) estenc la roba. M-nä-ripu-ta---y-k--. M___ r_______ p______ M-n- r-p-s-a- p-y-i-. --------------------- Minä ripustan pyykit. 0
(Jo) planxo la roba. Min---ilitä----y-i-. M___ s______ p______ M-n- s-l-t-n p-y-i-. -------------------- Minä silitän pyykit. 0
Les finestres estan brutes. Ik-u-----vat -ik-i-et. I______ o___ l________ I-k-n-t o-a- l-k-i-e-. ---------------------- Ikkunat ovat likaiset. 0
El terra està brut. Lat-i--o--l---inen. L_____ o_ l________ L-t-i- o- l-k-i-e-. ------------------- Lattia on likainen. 0
La vaixella és bruta. As-----o--- likais-a. A_____ o___ l________ A-t-a- o-a- l-k-i-i-. --------------------- Astiat ovat likaisia. 0
Qui neteja les finestres? Kuka p-s-----k-n-t? K___ p____ i_______ K-k- p-s-e i-k-n-t- ------------------- Kuka pesee ikkunat? 0
Qui passa l’aspiradora? K-ka -m---i? K___ i______ K-k- i-u-o-? ------------ Kuka imuroi? 0
Qui renta la vaixella? Ku--------a a-t-a-? K___ t_____ a______ K-k- t-s-a- a-t-a-? ------------------- Kuka tiskaa astiat? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!