Manual de conversa

ca A cal metge   »   fi Lääkärillä

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [viisikymmentäseitsemän]

Lääkärillä

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Minu-l- o- ai-- lääk-ril-e. M______ o_ a___ l__________ M-n-l-a o- a-k- l-ä-ä-i-l-. --------------------------- Minulla on aika lääkärille. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Ai--n- o---ymm---ltä. A_____ o_ k__________ A-k-n- o- k-m-e-e-t-. --------------------- Aikani on kymmeneltä. 0
Com es diu vostè? M--ä on---me-n-? M___ o_ n_______ M-k- o- n-m-n-e- ---------------- Mikä on nimenne? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. K-y--ä -----a---o--t---uon-esee-. K_____ i_______ o________________ K-y-ä- i-t-m-a- o-o-u-h-o-e-s-e-. --------------------------------- Käykää istumaan odotushuoneeseen. 0
El metge ja arriba. L--k-ri-tu--- ---ta. L______ t____ k_____ L-ä-ä-i t-l-e k-h-a- -------------------- Lääkäri tulee kohta. 0
On està assegurat (-ada)? M--sä ol-tte vakuu-e-t-? M____ o_____ v__________ M-s-ä o-e-t- v-k-u-e-t-? ------------------------ Missä olette vakuutettu? 0
En què li puc ajudar? M--en voi--p-lv---a -----? M____ v___ p_______ t_____ M-t-n v-i- p-l-e-l- t-i-ä- -------------------------- Miten voin palvella teitä? 0
Que li fa mal alguna cosa? On-o t-illä-kipuj-? O___ t_____ k______ O-k- t-i-l- k-p-j-? ------------------- Onko teillä kipuja? 0
On li fa mal? M---n-tei-ä -o-ke-? M____ t____ k______ M-h-n t-i-ä k-s-e-? ------------------- Mihin teitä koskee? 0
Encara em fa mal l’esquena. M-n-ll---n -i-- --l-äki-uja. M______ o_ a___ s___________ M-n-l-a o- a-n- s-l-ä-i-u-a- ---------------------------- Minulla on aina selkäkipuja. 0
Tinc sovint mals de cap. M-n--l- ----s--n--ää-sär-y-. M______ o_ u____ p__________ M-n-l-a o- u-e-n p-ä-s-r-y-. ---------------------------- Minulla on usein päänsärkyä. 0
A vegades em fa mal la panxa. M------ on josk-s--at---ip---. M______ o_ j_____ v___________ M-n-l-a o- j-s-u- v-t-a-i-u-a- ------------------------------ Minulla on joskus vatsakipuja. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Rii-ukaa-y--v-rta-onne -al--a---. R_______ y____________ p_________ R-i-u-a- y-ä-a-t-l-n-e p-l-a-k-i- --------------------------------- Riisukaa ylävartalonne paljaaksi. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Me-k-----k---aa---a-----e. M_____ m________ p________ M-n-ä- m-k-a-a-n p-a-i-l-. -------------------------- Menkää makaamaan paarille. 0
La tensió és normal. V-r-np-ine on k--n--sa. V_________ o_ k________ V-r-n-a-n- o- k-n-o-s-. ----------------------- Verenpaine on kunnossa. 0
Ara li posaré una injecció. An--- tei-le---i--un. A____ t_____ r_______ A-n-n t-i-l- r-i-k-n- --------------------- Annan teille ruiskun. 0
Li prescric unes pastilles. An-a---e---e-tabl--t--a. A____ t_____ t__________ A-n-n t-i-l- t-b-e-t-j-. ------------------------ Annan teille tabletteja. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. An-a- t--l---r-s-p----a-teekkia -a---n. A____ t_____ r_______ a________ v______ A-n-n t-i-l- r-s-p-i- a-t-e-k-a v-r-e-. --------------------------------------- Annan teille reseptin apteekkia varten. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + finès (1-100) MP3 finès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!