Manual de conversa

ca Fer compres   »   sk Vybavovanie

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [päťdesiatjeden]

Vybavovanie

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. C-cem -s- ---kni-n-c-. C____ í__ d_ k________ C-c-m í-ť d- k-i-n-c-. ---------------------- Chcem ísť do knižnice. 0
Vull anar a la llibreria. C---m-í-- d--k-í---pe---a. C____ í__ d_ k____________ C-c-m í-ť d- k-í-k-p-c-v-. -------------------------- Chcem ísť do kníhkupectva. 0
Vull anar al quiosc. Chc-m-í-ť-----t--k-. C____ í__ d_ s______ C-c-m í-ť d- s-á-k-. -------------------- Chcem ísť do stánku. 0
Vull manllevar un llibre. C-cem-s--p-žič-ť -ni-u. C____ s_ p______ k_____ C-c-m s- p-ž-č-ť k-i-u- ----------------------- Chcem si požičať knihu. 0
Vull comprar un llibre. Ch--m si --p---kn-hu. C____ s_ k____ k_____ C-c-m s- k-p-ť k-i-u- --------------------- Chcem si kúpiť knihu. 0
Vull comprar un diari. C-c---si --p-ť-novin-. C____ s_ k____ n______ C-c-m s- k-p-ť n-v-n-. ---------------------- Chcem si kúpiť noviny. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. C--em ís--d- -ni-ni--,-------- -i---ž-čala-----u. C____ í__ d_ k________ a__ s__ s_ p_______ k_____ C-c-m í-ť d- k-i-n-c-, a-y s-m s- p-ž-č-l- k-i-u- ------------------------------------------------- Chcem ísť do knižnice, aby som si požičala knihu. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Chc-m---- --------u-e--v-,-ab---o---ú--l- k---u. C____ í__ d_ k____________ a__ s__ k_____ k_____ C-c-m í-ť d- k-í-k-p-c-v-, a-y s-m k-p-l- k-i-u- ------------------------------------------------ Chcem ísť do kníhkupectva, aby som kúpila knihu. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. C-cem-ís--do stánk-- a-----m-k--il---oviny. C____ í__ d_ s______ a__ s__ k_____ n______ C-c-m í-ť d- s-á-k-, a-y s-m k-p-l- n-v-n-. ------------------------------------------- Chcem ísť do stánku, aby som kúpila noviny. 0
Vull anar a ca l’òptic. Ch-e- ísť -o -p-ik-. C____ í__ d_ o______ C-c-m í-ť d- o-t-k-. -------------------- Chcem ísť do optiky. 0
Vull anar al supermercat. C-----ís-----s---rma-k-t-. C____ í__ d_ s____________ C-c-m í-ť d- s-p-r-a-k-t-. -------------------------- Chcem ísť do supermarketu. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Chc-m---- k ---ár---. C____ í__ k p________ C-c-m í-ť k p-k-r-v-. --------------------- Chcem ísť k pekárovi. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Chc-m ---i--o----are. C____ k____ o________ C-c-m k-p-ť o-u-i-r-. --------------------- Chcem kúpiť okuliare. 0
Vull comprar fruites i verdures. C--em kúpiť o-o--e-- ze-e---u. C____ k____ o_____ a z________ C-c-m k-p-ť o-o-i- a z-l-n-n-. ------------------------------ Chcem kúpiť ovocie a zeleninu. 0
Vull comprar pastes i pa. C-c-m k--iť ž--l- - --l-eb. C____ k____ ž____ a c______ C-c-m k-p-ť ž-m-e a c-l-e-. --------------------------- Chcem kúpiť žemle a chlieb. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Chcem---ť--o-op--k-- a-y------úpil-a)--k--i---. C____ í__ d_ o______ a__ s__ k_______ o________ C-c-m í-ť d- o-t-k-, a-y s-m k-p-l-a- o-u-i-r-. ----------------------------------------------- Chcem ísť do optiky, aby som kúpil(a) okuliare. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. C--em--s---------r-ark--u, a-- s-m k-p-l-a--o--ci--a z-le-inu. C____ í__ d_ s____________ a__ s__ k_______ o_____ a z________ C-c-m í-ť d- s-p-r-a-k-t-, a-y s-m k-p-l-a- o-o-i- a z-l-n-n-. -------------------------------------------------------------- Chcem ísť do supermarketu, aby som kúpil(a) ovocie a zeleninu. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. C-c-m ísť -o pek--ne---b- s-- -úp----- ž--le ---hl--b. C____ í__ d_ p_______ a__ s__ k_______ ž____ a c______ C-c-m í-ť d- p-k-r-e- a-y s-m k-p-l-a- ž-m-e a c-l-e-. ------------------------------------------------------ Chcem ísť do pekárne, aby som kúpil(a) žemle a chlieb. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!