Manual de conversa

ca Fer compres   »   ru Делать покупки

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [пятьдесят один]

51 [pyatʹdesyat odin]

Делать покупки

[Delatʹ pokupki]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Я-х-чу - ---лиоте--. Я х___ в б__________ Я х-ч- в б-б-и-т-к-. -------------------- Я хочу в библиотеку. 0
Ya k-oc-u-- -ibl-o--ku. Y_ k_____ v b__________ Y- k-o-h- v b-b-i-t-k-. ----------------------- Ya khochu v biblioteku.
Vull anar a la llibreria. Я ---у-в--н-ж--- -а-азин. Я х___ в к______ м_______ Я х-ч- в к-и-н-й м-г-з-н- ------------------------- Я хочу в книжный магазин. 0
Y- --ochu ---ni---y- -a-a-i-. Y_ k_____ v k_______ m_______ Y- k-o-h- v k-i-h-y- m-g-z-n- ----------------------------- Ya khochu v knizhnyy magazin.
Vull anar al quiosc. Я-х-чу-- -иос-. Я х___ в к_____ Я х-ч- в к-о-к- --------------- Я хочу в киоск. 0
Y- kh-----v ki--k. Y_ k_____ v k_____ Y- k-o-h- v k-o-k- ------------------ Ya khochu v kiosk.
Vull manllevar un llibre. Я-хо-у--з-т---нигу----иблиот---. Я х___ в____ к____ в б__________ Я х-ч- в-я-ь к-и-у в б-б-и-т-к-. -------------------------------- Я хочу взять книгу в библиотеке. 0
Ya-k-o--u -zy----kn-gu ----b---te--. Y_ k_____ v_____ k____ v b__________ Y- k-o-h- v-y-t- k-i-u v b-b-i-t-k-. ------------------------------------ Ya khochu vzyatʹ knigu v biblioteke.
Vull comprar un llibre. Я--оч- к-пи-- книгу. Я х___ к_____ к_____ Я х-ч- к-п-т- к-и-у- -------------------- Я хочу купить книгу. 0
Ya--h-c-- k--itʹ -n-g-. Y_ k_____ k_____ k_____ Y- k-o-h- k-p-t- k-i-u- ----------------------- Ya khochu kupitʹ knigu.
Vull comprar un diari. Я хо-у---п-------е-у. Я х___ к_____ г______ Я х-ч- к-п-т- г-з-т-. --------------------- Я хочу купить газету. 0
Y--k----u-ku---ʹ ---etu. Y_ k_____ k_____ g______ Y- k-o-h- k-p-t- g-z-t-. ------------------------ Ya khochu kupitʹ gazetu.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Я хо-----------теку---т-бы-в-ять-------. Я х___ в б__________ ч____ в____ к______ Я х-ч- в б-б-и-т-к-, ч-о-ы в-я-ь к-и-к-. ---------------------------------------- Я хочу в библиотеку, чтобы взять книжку. 0
Y- k----- - b---i--e-u--ch-oby v-ya-ʹ---izh--. Y_ k_____ v b__________ c_____ v_____ k_______ Y- k-o-h- v b-b-i-t-k-, c-t-b- v-y-t- k-i-h-u- ---------------------------------------------- Ya khochu v biblioteku, chtoby vzyatʹ knizhku.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Я--оч- в к---н---м---зин, ---бы-куп--ь--ни--. Я х___ в к______ м_______ ч____ к_____ к_____ Я х-ч- в к-и-н-й м-г-з-н- ч-о-ы к-п-т- к-и-у- --------------------------------------------- Я хочу в книжный магазин, чтобы купить книгу. 0
Y- kh--h--v-k---hny- ma-a-in---h-o-y ku--tʹ --i--. Y_ k_____ v k_______ m_______ c_____ k_____ k_____ Y- k-o-h- v k-i-h-y- m-g-z-n- c-t-b- k-p-t- k-i-u- -------------------------------------------------- Ya khochu v knizhnyy magazin, chtoby kupitʹ knigu.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Я хо---- -и--к- --об- -у---- --зет-. Я х___ в к_____ ч____ к_____ г______ Я х-ч- в к-о-к- ч-о-ы к-п-т- г-з-т-. ------------------------------------ Я хочу в киоск, чтобы купить газету. 0
Ya-kho----v-k--s-- -htob- kup--- gaz-tu. Y_ k_____ v k_____ c_____ k_____ g______ Y- k-o-h- v k-o-k- c-t-b- k-p-t- g-z-t-. ---------------------------------------- Ya khochu v kiosk, chtoby kupitʹ gazetu.
Vull anar a ca l’òptic. Я-х--у-- --тик-. Я х___ в о______ Я х-ч- в о-т-к-. ---------------- Я хочу в оптику. 0
Ya khoch- - --tik-. Y_ k_____ v o______ Y- k-o-h- v o-t-k-. ------------------- Ya khochu v optiku.
Vull anar al supermercat. Я -о-- в--у-е-ма-к-т. Я х___ в с___________ Я х-ч- в с-п-р-а-к-т- --------------------- Я хочу в супермаркет. 0
Y- -ho----- su----a----. Y_ k_____ v s___________ Y- k-o-h- v s-p-r-a-k-t- ------------------------ Ya khochu v supermarket.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Я -очу --б-------. Я х___ в б________ Я х-ч- в б-л-ч-у-. ------------------ Я хочу в булочную. 0
Ya---o-hu-v--ul-c--u-u. Y_ k_____ v b__________ Y- k-o-h- v b-l-c-n-y-. ----------------------- Ya khochu v bulochnuyu.
Vull comprar un parell d’ulleres. Я хо-у-к----- -ч--. Я х___ к_____ о____ Я х-ч- к-п-т- о-к-. ------------------- Я хочу купить очки. 0
Y- -hoch- ku---ʹ -chk-. Y_ k_____ k_____ o_____ Y- k-o-h- k-p-t- o-h-i- ----------------------- Ya khochu kupitʹ ochki.
Vull comprar fruites i verdures. Я-хо-у---п---------- --овощи. Я х___ к_____ ф_____ и о_____ Я х-ч- к-п-т- ф-у-т- и о-о-и- ----------------------------- Я хочу купить фрукты и овощи. 0
Y--kh-ch- ku-i-----u-------v-s-ch-. Y_ k_____ k_____ f_____ i o________ Y- k-o-h- k-p-t- f-u-t- i o-o-h-h-. ----------------------------------- Ya khochu kupitʹ frukty i ovoshchi.
Vull comprar pastes i pa. Я х-ч- купить-б-ло-к----х--б. Я х___ к_____ б______ и х____ Я х-ч- к-п-т- б-л-ч-и и х-е-. ----------------------------- Я хочу купить булочки и хлеб. 0
Y- khoch--kupit--b-l----i-i kh-eb. Y_ k_____ k_____ b_______ i k_____ Y- k-o-h- k-p-t- b-l-c-k- i k-l-b- ---------------------------------- Ya khochu kupitʹ bulochki i khleb.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Я--очу-в---тику,-чтобы--упи-ь----и. Я х___ в о______ ч____ к_____ о____ Я х-ч- в о-т-к-, ч-о-ы к-п-т- о-к-. ----------------------------------- Я хочу в оптику, чтобы купить очки. 0
Ya--h-c-u ---ptik-- -h-o-- k--itʹ-ochk-. Y_ k_____ v o______ c_____ k_____ o_____ Y- k-o-h- v o-t-k-, c-t-b- k-p-t- o-h-i- ---------------------------------------- Ya khochu v optiku, chtoby kupitʹ ochki.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Я--очу---су-е-м--к--,-ч-об- ----ть-----т- и-ов--и. Я х___ в с___________ ч____ к_____ ф_____ и о_____ Я х-ч- в с-п-р-а-к-т- ч-о-ы к-п-т- ф-у-т- и о-о-и- -------------------------------------------------- Я хочу в супермаркет, чтобы купить фрукты и овощи. 0
Y---h-ch--v -u-e----k--,---t--y k-p--ʹ-f--k-- --o-o--ch-. Y_ k_____ v s___________ c_____ k_____ f_____ i o________ Y- k-o-h- v s-p-r-a-k-t- c-t-b- k-p-t- f-u-t- i o-o-h-h-. --------------------------------------------------------- Ya khochu v supermarket, chtoby kupitʹ frukty i ovoshchi.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Я --чу --бу-оч-ую- --об--ку--т-----оч---- -л--. Я х___ в б________ ч____ к_____ б______ и х____ Я х-ч- в б-л-ч-у-, ч-о-ы к-п-т- б-л-ч-и и х-е-. ----------------------------------------------- Я хочу в булочную, чтобы купить булочки и хлеб. 0
Ya -hoc-u v --loc----u----tob- ---itʹ bulochk--i----eb. Y_ k_____ v b__________ c_____ k_____ b_______ i k_____ Y- k-o-h- v b-l-c-n-y-, c-t-b- k-p-t- b-l-c-k- i k-l-b- ------------------------------------------------------- Ya khochu v bulochnuyu, chtoby kupitʹ bulochki i khleb.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!