Manual de conversa

ca Fer compres   »   et Asjaajamised

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [viiskümmend üks]

Asjaajamised

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Ma ta-a-s-n --am-t-k-k--. M_ t_______ r____________ M- t-h-k-i- r-a-a-u-o-k-. ------------------------- Ma tahaksin raamatukokku. 0
Vull anar a la llibreria. Ma t-hak-i- -aama-up-od-. M_ t_______ r____________ M- t-h-k-i- r-a-a-u-o-d-. ------------------------- Ma tahaksin raamatupoodi. 0
Vull anar al quiosc. M- ta-a---n ---s--. M_ t_______ k______ M- t-h-k-i- k-o-k-. ------------------- Ma tahaksin kioski. 0
Vull manllevar un llibre. M- -ah-k--n-ra-ma-u--la-n-ta--. M_ t_______ r_______ l_________ M- t-h-k-i- r-a-a-u- l-e-u-a-a- ------------------------------- Ma tahaksin raamatut laenutada. 0
Vull comprar un llibre. M--ta----i- r---a--t-o--a. M_ t_______ r_______ o____ M- t-h-k-i- r-a-a-u- o-t-. -------------------------- Ma tahaksin raamatut osta. 0
Vull comprar un diari. Ma-t-haks-n-a----hte ost-. M_ t_______ a_______ o____ M- t-h-k-i- a-a-e-t- o-t-. -------------------------- Ma tahaksin ajalehte osta. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ma t-haks----aam-tu---ku minna, et ra-ma--- -ae----da. M_ t_______ r___________ m_____ e_ r_______ l_________ M- t-h-k-i- r-a-a-u-o-k- m-n-a- e- r-a-a-u- l-e-u-a-a- ------------------------------------------------------ Ma tahaksin raamatukokku minna, et raamatut laenutada. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. M- -a-aksi- r-a-a-upoodi-minna--et r-a-a--t os-a. M_ t_______ r___________ m_____ e_ r_______ o____ M- t-h-k-i- r-a-a-u-o-d- m-n-a- e- r-a-a-u- o-t-. ------------------------------------------------- Ma tahaksin raamatupoodi minna, et raamatut osta. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ma t----sin--io----m---a--et-aja-e--- o---. M_ t_______ k_____ m_____ e_ a_______ o____ M- t-h-k-i- k-o-k- m-n-a- e- a-a-e-t- o-t-. ------------------------------------------- Ma tahaksin kioski minna, et ajalehte osta. 0
Vull anar a ca l’òptic. Ma t---k--- pri-l----d-. M_ t_______ p___________ M- t-h-k-i- p-i-l-p-o-i- ------------------------ Ma tahaksin prillipoodi. 0
Vull anar al supermercat. Ma ----k--n k-up-u-e--e. M_ t_______ k___________ M- t-h-k-i- k-u-l-s-s-e- ------------------------ Ma tahaksin kauplusesse. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. M----haksin-pa------is-e. M_ t_______ p____________ M- t-h-k-i- p-g-r-ä-i-s-. ------------------------- Ma tahaksin pagariärisse. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. M---a----in---i-le-os-a. M_ t_______ p_____ o____ M- t-h-k-i- p-i-l- o-t-. ------------------------ Ma tahaksin prille osta. 0
Vull comprar fruites i verdures. M-----ak-in pu--------- -öög-v-lj- ost-. M_ t_______ p_______ j_ k_________ o____ M- t-h-k-i- p-u-i-j- j- k-ö-i-i-j- o-t-. ---------------------------------------- Ma tahaksin puuvilju ja köögivilju osta. 0
Vull comprar pastes i pa. Ma t-haksi- -aia--s--ja lei-a-o---. M_ t_______ s_______ j_ l____ o____ M- t-h-k-i- s-i-k-s- j- l-i-a o-t-. ----------------------------------- Ma tahaksin saiakesi ja leiba osta. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. M- ta-ak--- pri--i-o-di ---n----t-----l- -s-a. M_ t_______ p__________ m_____ e_ p_____ o____ M- t-h-k-i- p-i-l-p-o-i m-n-a- e- p-i-l- o-t-. ---------------------------------------------- Ma tahaksin prillipoodi minna, et prille osta. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Ma -aha---n--a-plu-e--- minna,--- o----p--vi--u-ja k-ögi---j-. M_ t_______ k__________ m_____ e_ o___ p_______ j_ k__________ M- t-h-k-i- k-u-l-s-s-e m-n-a- e- o-t- p-u-i-j- j- k-ö-i-i-j-. -------------------------------------------------------------- Ma tahaksin kauplusesse minna, et osta puuvilju ja köögivilju. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ma tah-ksi- --ga-iä----e-mi---- e- --t---a-a-es- ---lei-a. M_ t_______ p___________ m_____ e_ o___ s_______ j_ l_____ M- t-h-k-i- p-g-r-ä-i-s- m-n-a- e- o-t- s-i-k-s- j- l-i-a- ---------------------------------------------------------- Ma tahaksin pagariärisse minna, et osta saiakesi ja leiba. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!