Manual de conversa

ca Fer compres   »   no Gjøre ærender

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [femtién / en og femti]

Gjøre ærender

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Je- -----på-b--l-o--ke-. J__ s___ p_ b___________ J-g s-a- p- b-b-i-t-k-t- ------------------------ Jeg skal på biblioteket. 0
Vull anar a la llibreria. J-g -kal p- bokh--d---n. J__ s___ p_ b___________ J-g s-a- p- b-k-a-d-l-n- ------------------------ Jeg skal på bokhandelen. 0
Vull anar al quiosc. Jeg ---- gå------i---en. J__ s___ g_ t__ k_______ J-g s-a- g- t-l k-o-k-n- ------------------------ Jeg skal gå til kiosken. 0
Vull manllevar un llibre. Je- sk-l -å-- -i -ok. J__ s___ l___ e_ b___ J-g s-a- l-n- e- b-k- --------------------- Jeg skal låne ei bok. 0
Vull comprar un llibre. Je- --al-k--pe--i-bo-. J__ s___ k____ e_ b___ J-g s-a- k-ø-e e- b-k- ---------------------- Jeg skal kjøpe ei bok. 0
Vull comprar un diari. Je- ---- ---pe ei-a---. J__ s___ k____ e_ a____ J-g s-a- k-ø-e e- a-i-. ----------------------- Jeg skal kjøpe ei avis. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Je--s-al-p- bi-l--t-ket -or----å-- e-----. J__ s___ p_ b__________ f__ å l___ e_ b___ J-g s-a- p- b-b-i-t-k-t f-r å l-n- e- b-k- ------------------------------------------ Jeg skal på biblioteket for å låne ei bok. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. J-g-s-al på -o-ha-de-en f-r - --øp- -i---k. J__ s___ p_ b__________ f__ å k____ e_ b___ J-g s-a- p- b-k-a-d-l-n f-r å k-ø-e e- b-k- ------------------------------------------- Jeg skal på bokhandelen for å kjøpe ei bok. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Jeg--k-- -il--io-ke- -o- å -j--e -i-av--. J__ s___ t__ k______ f__ å k____ e_ a____ J-g s-a- t-l k-o-k-n f-r å k-ø-e e- a-i-. ----------------------------------------- Jeg skal til kiosken for å kjøpe ei avis. 0
Vull anar a ca l’òptic. J-g s-al-t-l -p-i-----. J__ s___ t__ o_________ J-g s-a- t-l o-t-k-r-n- ----------------------- Jeg skal til optikeren. 0
Vull anar al supermercat. Jeg-sk----å --l su--rm-r-e--t. J__ s___ g_ t__ s_____________ J-g s-a- g- t-l s-p-r-a-k-d-t- ------------------------------ Jeg skal gå til supermarkedet. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Je--s--- t-- bak--e-. J__ s___ t__ b_______ J-g s-a- t-l b-k-r-n- --------------------- Jeg skal til bakeren. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Jeg---a---jøpe bri--e-. J__ s___ k____ b_______ J-g s-a- k-ø-e b-i-l-r- ----------------------- Jeg skal kjøpe briller. 0
Vull comprar fruites i verdures. Je- -kal-k---e --u-t--g-gr-n-s-k--. J__ s___ k____ f____ o_ g__________ J-g s-a- k-ø-e f-u-t o- g-ø-n-a-e-. ----------------------------------- Jeg skal kjøpe frukt og grønnsaker. 0
Vull comprar pastes i pa. J-----------pe -un-sty---r o- b---. J__ s___ k____ r__________ o_ b____ J-g s-a- k-ø-e r-n-s-y-k-r o- b-ø-. ----------------------------------- Jeg skal kjøpe rundstykker og brød. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Jeg sk-l ------ti-eren -or-- ---pe--r---er. J__ s___ t__ o________ f__ å k____ b_______ J-g s-a- t-l o-t-k-r-n f-r å k-ø-e b-i-l-r- ------------------------------------------- Jeg skal til optikeren for å kjøpe briller. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Jeg---a- --l ---er---ke-et ----å-k-øpe-fru----g-g---nsak-r. J__ s___ t__ s____________ f__ å k____ f____ o_ g__________ J-g s-a- t-l s-p-r-a-k-d-t f-r å k-ø-e f-u-t o- g-ø-n-a-e-. ----------------------------------------------------------- Jeg skal til supermarkedet for å kjøpe frukt og grønnsaker. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Je- -k-l t-- bakere- -o- å-k---- r--d---k------ b---. J__ s___ t__ b______ f__ å k____ r__________ o_ b____ J-g s-a- t-l b-k-r-n f-r å k-ø-e r-n-s-y-k-r o- b-ø-. ----------------------------------------------------- Jeg skal til bakeren for å kjøpe rundstykker og brød. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!