Manual de conversa

ca Fer compres   »   ku Danûstandin

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [pêncî û yek]

Danûstandin

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. E---i-wa-i--bi--m- -irtûkx--ey-. E_ d_______ b_____ p____________ E- d-x-a-i- b-ç-m- p-r-û-x-n-y-. -------------------------------- Ez dixwazim biçime pirtûkxaneyê. 0
Vull anar a la llibreria. Ez-dixwaz-- biç-m---i-tûkfiroş-. E_ d_______ b_____ p____________ E- d-x-a-i- b-ç-m- p-r-û-f-r-ş-. -------------------------------- Ez dixwazim biçime pirtûkfiroşî. 0
Vull anar al quiosc. E----xw-z-- bi-i-- buf--ê. E_ d_______ b_____ b______ E- d-x-a-i- b-ç-m- b-f-y-. -------------------------- Ez dixwazim biçime bufeyê. 0
Vull manllevar un llibre. E--d-xwazi-------k--ê---rê---ki-. E_ d_______ p________ k___ b_____ E- d-x-a-i- p-r-û-e-ê k-r- b-k-m- --------------------------------- Ez dixwazim pirtûkekê kirê bikim. 0
Vull comprar un llibre. Ez --xwazim p-r-û---ê--i----m. E_ d_______ p________ b_______ E- d-x-a-i- p-r-û-e-ê b-k-r-m- ------------------------------ Ez dixwazim pirtûkekê bikirim. 0
Vull comprar un diari. Ez dix-a-im----na--y-----ikir-m. E_ d_______ r__________ b_______ E- d-x-a-i- r-j-a-e-e-ê b-k-r-m- -------------------------------- Ez dixwazim rojnameyekê bikirim. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ez -i--o -i-ê-iri-a ---t-ke----ix-az-- ---i--p----kxa-ey-. E_ j_ b_ k_________ p________ d_______ b____ p____________ E- j- b- k-r-k-r-n- p-r-û-e-ê d-x-a-i- b-ç-m p-r-û-x-n-y-. ---------------------------------------------------------- Ez ji bo kirêkirina pirtûkekê dixwazim biçim pirtûkxaneyê. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ez-j--b- -irî-a-p-r------ dix--zi------m---i---kfi-oşê. E_ j_ b_ k_____ p________ d_______ b_____ p____________ E- j- b- k-r-n- p-r-û-e-ê d-x-a-i- b-ç-m- p-r-û-f-r-ş-. ------------------------------------------------------- Ez ji bo kirîna pirtûkekê dixwazim biçime pirtûkfiroşê. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ez-j---- ---------jn---yek- d--w-z-m-b-çime buf--ê. E_ j_ b_ k_____ r__________ d_______ b_____ b______ E- j- b- k-r-n- r-j-a-e-e-ê d-x-a-i- b-ç-m- b-f-y-. --------------------------------------------------- Ez ji bo kirîna rojnameyekê dixwazim biçime bufeyê. 0
Vull anar a ca l’òptic. Ez-d-x-azim---çi- berç-v--f---ş-. E_ d_______ b____ b______ f______ E- d-x-a-i- b-ç-m b-r-a-k f-r-ş-. --------------------------------- Ez dixwazim biçim berçavk firoşî. 0
Vull anar al supermercat. Ez-----azi----ç--e-----et-. E_ d_______ b_____ m_______ E- d-x-a-i- b-ç-m- m-r-e-ê- --------------------------- Ez dixwazim biçime marketê. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. E--dixwa-----iç--- --r-nê. E_ d_______ b_____ f______ E- d-x-a-i- b-ç-m- f-r-n-. -------------------------- Ez dixwazim biçime firinê. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. E- dix----- --r-av--k- b--i-im. E_ d_______ b_________ b_______ E- d-x-a-i- b-r-a-k-k- b-k-r-m- ------------------------------- Ez dixwazim berçavkekê bikirim. 0
Vull comprar fruites i verdures. E- d-x--z-m-f--- - -e--- b-k--im. E_ d_______ f___ û s____ b_______ E- d-x-a-i- f-k- û s-w-e b-k-r-m- --------------------------------- Ez dixwazim fêkî û sewze bikirim. 0
Vull comprar pastes i pa. E- -i--azi--n-n- -a--e--ç- û-n---b-ki--m. E_ d_______ n___ s________ û n__ b_______ E- d-x-a-i- n-n- s-n-e-î-ê û n-n b-k-r-m- ----------------------------------------- Ez dixwazim nanê sandewîçê û nên bikirim. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ez j- bo-k----a --r--vk- d---------iç-m-----ç--k--ro-ê. E_ j_ b_ k_____ b_______ d_______ b_____ b_____________ E- j- b- k-r-n- b-r-a-k- d-x-a-i- b-ç-m- b-r-a-k-i-o-ê- ------------------------------------------------------- Ez ji bo kirîna berçavkê dixwazim biçime berçavkfiroşê. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. J- b--k-r--a fê-- - --w-eya- -i--a--m ----me m--ke-ê. J_ b_ k_____ f___ û z_______ d_______ b_____ m_______ J- b- k-r-n- f-k- û z-w-e-a- d-x-a-i- b-ç-m- m-r-e-ê- ----------------------------------------------------- Ji bo kirîna fêkî û zewzeyan dixwazim biçime marketê. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ji-bo-k-r-na-n-n- s-------- û -a--dix---i---iç-m-fi-i-ê. J_ b_ k_____ n___ s________ û n__ d_______ b____ f______ J- b- k-r-n- n-n- s-n-e-î-ê û n-n d-x-a-i- b-ç-m f-r-n-. -------------------------------------------------------- Ji bo kirîna nanê sandewîçê û nan dixwazim biçim firinê. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!