Manual de conversa

ca Fer compres   »   uk Робити покупки

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [п’ятдесят один]

51 [pʺyatdesyat odyn]

Робити покупки

[Robyty pokupky]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Я -о-- в біблі-т---. Я х___ в б__________ Я х-ч- в б-б-і-т-к-. -------------------- Я хочу в бібліотеку. 0
Y--kh-c-u ---ibliot--u. Y_ k_____ v b__________ Y- k-o-h- v b-b-i-t-k-. ----------------------- YA khochu v biblioteku.
Vull anar a la llibreria. Я х-----о -ни-к-в-г--м---з-н-. Я х___ д_ к_________ м________ Я х-ч- д- к-и-к-в-г- м-г-з-н-. ------------------------------ Я хочу до книжкового магазину. 0
Y--k----u--- --yz---------aha-y--. Y_ k_____ d_ k__________ m________ Y- k-o-h- d- k-y-h-o-o-o m-h-z-n-. ---------------------------------- YA khochu do knyzhkovoho mahazynu.
Vull anar al quiosc. Я хочу--о---о-к-. Я х___ д_ к______ Я х-ч- д- к-о-к-. ----------------- Я хочу до кіоску. 0
YA -h-chu--o----s--. Y_ k_____ d_ k______ Y- k-o-h- d- k-o-k-. -------------------- YA khochu do kiosku.
Vull manllevar un llibre. Я хочу--о-ич--и кн-гу. Я х___ п_______ к_____ Я х-ч- п-з-ч-т- к-и-у- ---------------------- Я хочу позичити книгу. 0
YA khoch--p--yc-y----n--u. Y_ k_____ p________ k_____ Y- k-o-h- p-z-c-y-y k-y-u- -------------------------- YA khochu pozychyty knyhu.
Vull comprar un llibre. Я---чу-----------г-. Я х___ к_____ к_____ Я х-ч- к-п-т- к-и-у- -------------------- Я хочу купити книгу. 0
Y--k----u-k----y k--hu. Y_ k_____ k_____ k_____ Y- k-o-h- k-p-t- k-y-u- ----------------------- YA khochu kupyty knyhu.
Vull comprar un diari. Я -оч--ку--т---а--т-. Я х___ к_____ г______ Я х-ч- к-п-т- г-з-т-. --------------------- Я хочу купити газету. 0
YA khochu --p-t---a----. Y_ k_____ k_____ h______ Y- k-o-h- k-p-t- h-z-t-. ------------------------ YA khochu kupyty hazetu.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Я--о------і-л---ек---щоб -зят- -нигу. Я х___ в б__________ щ__ в____ к_____ Я х-ч- в б-б-і-т-к-, щ-б в-я-и к-и-у- ------------------------------------- Я хочу в бібліотеку, щоб взяти книгу. 0
YA---oc-----bi-l-ot--u--shcho- vz-a-- k--h-. Y_ k_____ v b__________ s_____ v_____ k_____ Y- k-o-h- v b-b-i-t-k-, s-c-o- v-y-t- k-y-u- -------------------------------------------- YA khochu v biblioteku, shchob vzyaty knyhu.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Я х----д--к---ковог- м-г-з-ну, що- к-пити кн---. Я х___ д_ к_________ м________ щ__ к_____ к_____ Я х-ч- д- к-и-к-в-г- м-г-з-н-, щ-б к-п-т- к-и-у- ------------------------------------------------ Я хочу до книжкового магазину, щоб купити книгу. 0
Y----och- do -n-z-kovo---m-hazynu, sh---b -upy-y kny-u. Y_ k_____ d_ k__________ m________ s_____ k_____ k_____ Y- k-o-h- d- k-y-h-o-o-o m-h-z-n-, s-c-o- k-p-t- k-y-u- ------------------------------------------------------- YA khochu do knyzhkovoho mahazynu, shchob kupyty knyhu.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Я хо-у--о кі--ку---о-----и-- г-з-ту. Я х___ д_ к______ щ__ к_____ г______ Я х-ч- д- к-о-к-, щ-б к-п-т- г-з-т-. ------------------------------------ Я хочу до кіоску, щоб купити газету. 0
Y- -ho--u -o ----k-, shch-- -----y --z-t-. Y_ k_____ d_ k______ s_____ k_____ h______ Y- k-o-h- d- k-o-k-, s-c-o- k-p-t- h-z-t-. ------------------------------------------ YA khochu do kiosku, shchob kupyty hazetu.
Vull anar a ca l’òptic. Я---чу п--и-------ку. Я х___ п___ в о______ Я х-ч- п-т- в о-т-к-. --------------------- Я хочу піти в оптику. 0
Y- --ochu-p-ty ----t-ku. Y_ k_____ p___ v o______ Y- k-o-h- p-t- v o-t-k-. ------------------------ YA khochu pity v optyku.
Vull anar al supermercat. Я---ч--в--у-ерм-р-ет. Я х___ в с___________ Я х-ч- в с-п-р-а-к-т- --------------------- Я хочу в супермаркет. 0
YA --oc-u-v s-p-r---k--. Y_ k_____ v s___________ Y- k-o-h- v s-p-r-a-k-t- ------------------------ YA khochu v supermarket.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Я х-чу сход-ти-в -улоч--. Я х___ с______ в б_______ Я х-ч- с-о-и-и в б-л-ч-у- ------------------------- Я хочу сходити в булочну. 0
Y- ------ s-ho--ty-v-bu--c-n-. Y_ k_____ s_______ v b________ Y- k-o-h- s-h-d-t- v b-l-c-n-. ------------------------------ YA khochu skhodyty v bulochnu.
Vull comprar un parell d’ulleres. Я--оч--к-п-ти о-ул-р-. Я х___ к_____ о_______ Я х-ч- к-п-т- о-у-я-и- ---------------------- Я хочу купити окуляри. 0
Y- ----h----py-y--ku-yar-. Y_ k_____ k_____ o________ Y- k-o-h- k-p-t- o-u-y-r-. -------------------------- YA khochu kupyty okulyary.
Vull comprar fruites i verdures. Я хо-----пит- фр---и-- ---чі. Я х___ к_____ ф_____ і о_____ Я х-ч- к-п-т- ф-у-т- і о-о-і- ----------------------------- Я хочу купити фрукти і овочі. 0
Y- --oc-u-k-pyty-f---ty - o-ochi. Y_ k_____ k_____ f_____ i o______ Y- k-o-h- k-p-t- f-u-t- i o-o-h-. --------------------------------- YA khochu kupyty frukty i ovochi.
Vull comprar pastes i pa. Я --чу --пи-и---л-ч-----хл-б. Я х___ к_____ б______ і х____ Я х-ч- к-п-т- б-л-ч-и і х-і-. ----------------------------- Я хочу купити булочки і хліб. 0
YA -hoch- ----ty----och-- i ---ib. Y_ k_____ k_____ b_______ i k_____ Y- k-o-h- k-p-t- b-l-c-k- i k-l-b- ---------------------------------- YA khochu kupyty bulochky i khlib.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Я-хо-- -іт--- о--и-у, -об ку-и---о---я--. Я х___ п___ в о______ щ__ к_____ о_______ Я х-ч- п-т- в о-т-к-, щ-б к-п-т- о-у-я-и- ----------------------------------------- Я хочу піти в оптику, щоб купити окуляри. 0
Y-----c------- --op--k-- ----ob---pyt- ---ly---. Y_ k_____ p___ v o______ s_____ k_____ o________ Y- k-o-h- p-t- v o-t-k-, s-c-o- k-p-t- o-u-y-r-. ------------------------------------------------ YA khochu pity v optyku, shchob kupyty okulyary.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Я-хочу---су--р--р-е-,-що---у------ру-т--- ---чі. Я х___ в с___________ щ__ к_____ ф_____ і о_____ Я х-ч- в с-п-р-а-к-т- щ-б к-п-т- ф-у-т- і о-о-і- ------------------------------------------------ Я хочу в супермаркет, щоб купити фрукти і овочі. 0
Y--k-o----- s--e-----e-- s-ch------yty ----t----o-oc--. Y_ k_____ v s___________ s_____ k_____ f_____ i o______ Y- k-o-h- v s-p-r-a-k-t- s-c-o- k-p-t- f-u-t- i o-o-h-. ------------------------------------------------------- YA khochu v supermarket, shchob kupyty frukty i ovochi.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Я--очу-д- бу-очн-ї- -об-к----- б---чки-- --іб. Я х___ д_ б________ щ__ к_____ б______ і х____ Я х-ч- д- б-л-ч-о-, щ-б к-п-т- б-л-ч-и і х-і-. ---------------------------------------------- Я хочу до булочної, щоб купити булочки і хліб. 0
Y--k---h- do ---o-h-o-̈- ----ob kupy-y-b----hk--i --l-b. Y_ k_____ d_ b_________ s_____ k_____ b_______ i k_____ Y- k-o-h- d- b-l-c-n-i-, s-c-o- k-p-t- b-l-c-k- i k-l-b- -------------------------------------------------------- YA khochu do bulochnoï, shchob kupyty bulochky i khlib.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!