Manual de conversa

ca Fer compres   »   sr Обављање потрепштина

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [педесет и један]

51 [pedeset i jedan]

Обављање потрепштина

[Obavljanje potrepština]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Хоћ--у биб----ек-. Х___ у б__________ Х-ћ- у б-б-и-т-к-. ------------------ Хоћу у библиотеку. 0
H--́- u-bi--iot---. H___ u b__________ H-c-u u b-b-i-t-k-. ------------------- Hoću u biblioteku.
Vull anar a la llibreria. Х--- у к--ж--у. Х___ у к_______ Х-ћ- у к-и-а-у- --------------- Хоћу у књижару. 0
Hoc-u u--n-i---u. H___ u k________ H-c-u u k-j-ž-r-. ----------------- Hoću u knjižaru.
Vull anar al quiosc. Х--у д- т--фике. Х___ д_ т_______ Х-ћ- д- т-а-и-е- ---------------- Хоћу до трафике. 0
Hoću d---raf---. H___ d_ t_______ H-c-u d- t-a-i-e- ----------------- Hoću do trafike.
Vull manllevar un llibre. Ја х-ћ- -а--з-а--и----игу. Ј_ х___ д_ и_______ к_____ Ј- х-ћ- д- и-н-ј-и- к-и-у- -------------------------- Ја хоћу да изнајмим књигу. 0
Ja ---́--da-iznaj------jigu. J_ h___ d_ i_______ k______ J- h-c-u d- i-n-j-i- k-j-g-. ---------------------------- Ja hoću da iznajmim knjigu.
Vull comprar un llibre. Ј- хо-- -- к--и- -њ--у. Ј_ х___ д_ к____ к_____ Ј- х-ћ- д- к-п-м к-и-у- ----------------------- Ја хоћу да купим књигу. 0
Ja hoću d- --pim--nj-gu. J_ h___ d_ k____ k______ J- h-c-u d- k-p-m k-j-g-. ------------------------- Ja hoću da kupim knjigu.
Vull comprar un diari. Ј---оћу -а --п-м но--не. Ј_ х___ д_ к____ н______ Ј- х-ћ- д- к-п-м н-в-н-. ------------------------ Ја хоћу да купим новине. 0
J---o-́u d- -upim-nov--e. J_ h___ d_ k____ n______ J- h-c-u d- k-p-m n-v-n-. ------------------------- Ja hoću da kupim novine.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ја ---у---б--л--т-ку -а --нај-им ----у. Ј_ х___ у б_________ д_ и_______ к_____ Ј- х-ћ- у б-б-и-т-к- д- и-н-ј-и- к-и-у- --------------------------------------- Ја хоћу у библиотеку да изнајмим књигу. 0
J- hoć- u-bibliote-- d- -zn--m-m --ji-u. J_ h___ u b_________ d_ i_______ k______ J- h-c-u u b-b-i-t-k- d- i-n-j-i- k-j-g-. ----------------------------------------- Ja hoću u biblioteku da iznajmim knjigu.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ј-----у-- књи------а-к-п-м--њ-г-. Ј_ х___ у к______ д_ к____ к_____ Ј- х-ћ- у к-и-а-у д- к-п-м к-и-у- --------------------------------- Ја хоћу у књижару да купим књигу. 0
Ja--o-́u u kn---a-u ---kupi--knj-gu. J_ h___ u k_______ d_ k____ k______ J- h-c-u u k-j-ž-r- d- k-p-m k-j-g-. ------------------------------------ Ja hoću u knjižaru da kupim knjigu.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ј---оћ- -о -р--и---да ку-им--о---е. Ј_ х___ д_ т______ д_ к____ н______ Ј- х-ћ- д- т-а-и-е д- к-п-м н-в-н-. ----------------------------------- Ја хоћу до трафике да купим новине. 0
J---oc----o-tr-fi------ku-i----v-ne. J_ h___ d_ t______ d_ k____ n______ J- h-c-u d- t-a-i-e d- k-p-m n-v-n-. ------------------------------------ Ja hoću do trafike da kupim novine.
Vull anar a ca l’òptic. Ј---о---д-----и-а-а. Ј_ х___ д_ о________ Ј- х-ћ- д- о-т-ч-р-. -------------------- Ја хоћу до оптичара. 0
Ja -o--- d- --t-ča-a. J_ h___ d_ o________ J- h-c-u d- o-t-č-r-. --------------------- Ja hoću do optičara.
Vull anar al supermercat. Ја--о----о---п-р--р---а. Ј_ х___ д_ с____________ Ј- х-ћ- д- с-п-р-а-к-т-. ------------------------ Ја хоћу до супермаркета. 0
J--hoću do ---e--a-ke-a. J_ h___ d_ s____________ J- h-c-u d- s-p-r-a-k-t-. ------------------------- Ja hoću do supermarketa.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ј-----у -о пе--р-. Ј_ х___ д_ п______ Ј- х-ћ- д- п-к-р-. ------------------ Ја хоћу до пекара. 0
J-----́---- p--a--. J_ h___ d_ p______ J- h-c-u d- p-k-r-. ------------------- Ja hoću do pekara.
Vull comprar un parell d’ulleres. Ја х-ћу д- -упим --о--ле. Ј_ х___ д_ к____ н_______ Ј- х-ћ- д- к-п-м н-о-а-е- ------------------------- Ја хоћу да купим наочале. 0
Ja-ho-́u-d- -upim--a-ča-e. J_ h___ d_ k____ n_______ J- h-c-u d- k-p-m n-o-a-e- -------------------------- Ja hoću da kupim naočale.
Vull comprar fruites i verdures. Ј- -оћ-----ку-им -о-е-и -о--ће. Ј_ х___ д_ к____ в___ и п______ Ј- х-ћ- д- к-п-м в-ћ- и п-в-ћ-. ------------------------------- Ја хоћу да купим воће и поврће. 0
J- -oc-- da--u--m vo--- i ---r---. J_ h___ d_ k____ v___ i p______ J- h-c-u d- k-p-m v-c-e i p-v-c-e- ---------------------------------- Ja hoću da kupim voće i povrće.
Vull comprar pastes i pa. Ј- х----да -упи---е--ч-е-и----б. Ј_ х___ д_ к____ з______ и х____ Ј- х-ћ- д- к-п-м з-м-ч-е и х-е-. -------------------------------- Ја хоћу да купим земичке и хлеб. 0
J- -o-́---a-ku-im---m--k--------. J_ h___ d_ k____ z______ i h____ J- h-c-u d- k-p-m z-m-č-e i h-e-. --------------------------------- Ja hoću da kupim zemičke i hleb.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ја-х-ћ--д---пт-ч-ра ----уп-м-на-чал-. Ј_ х___ д_ о_______ д_ к____ н_______ Ј- х-ћ- д- о-т-ч-р- д- к-п-м н-о-а-е- ------------------------------------- Ја хоћу до оптичара да купим наочале. 0
Ja h-ć--do optiča-a -a-k--i--na-ča-e. J_ h___ d_ o_______ d_ k____ n_______ J- h-c-u d- o-t-č-r- d- k-p-m n-o-a-e- -------------------------------------- Ja hoću do optičara da kupim naočale.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Ја х-ћ--д---у-ер--р-ет- -- ку-им --ће и-повр-е. Ј_ х___ д_ с___________ д_ к____ в___ и п______ Ј- х-ћ- д- с-п-р-а-к-т- д- к-п-м в-ћ- и п-в-ћ-. ----------------------------------------------- Ја хоћу до супермаркета да купим воће и поврће. 0
J- h--́- -o--------r-----d- kup-- voće --p-v-c--. J_ h___ d_ s___________ d_ k____ v___ i p______ J- h-c-u d- s-p-r-a-k-t- d- k-p-m v-c-e i p-v-c-e- -------------------------------------------------- Ja hoću do supermarketa da kupim voće i povrće.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ј- х----до -е--рa-д--ку-им -ем---е - х--б. Ј_ х___ д_ п_____ д_ к____ з______ и х____ Ј- х-ћ- д- п-к-р- д- к-п-м з-м-ч-е и х-е-. ------------------------------------------ Ја хоћу до пекарa да купим земичке и хлеб. 0
J--h-----d- p---r---a kup-m-z-m-------h-e-. J_ h___ d_ p_____ d_ k____ z______ i h____ J- h-c-u d- p-k-r- d- k-p-m z-m-č-e i h-e-. ------------------------------------------- Ja hoću do pekara da kupim zemičke i hleb.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!