Manual de conversa

ca Fer compres   »   he ‫לעשות סידורים‬

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

‫51 [חמישים ואחת]‬

51 [xamishim w'axat]

‫לעשות סידורים‬

la'assot sidurim

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. ‫אנ---ו-ה --כ--ל-פר---‬ ‫___ ר___ ל___ ל_______ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-פ-י-.- ----------------------- ‫אני רוצה ללכת לספריה.‬ 0
an---o-s--/ro--ah -a--k-e- l-s--r--h. a__ r____________ l_______ l_________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-s-f-i-h- ------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lasifriah.
Vull anar a la llibreria. ‫--י רו-- -לכת-ל-נות-ה---ים.‬ ‫___ ר___ ל___ ל____ ה_______ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-נ-ת ה-פ-י-.- ----------------------------- ‫אני רוצה ללכת לחנות הספרים.‬ 0
a-----t-e---o--a----l--h---l'xa----hasfa--m. a__ r____________ l_______ l______ h________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-x-n-t h-s-a-i-. -------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet l'xanut hasfarim.
Vull anar al quiosc. ‫-ני--ו-- לל-ת -קי--ק-‬ ‫___ ר___ ל___ ל_______ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-י-ס-.- ----------------------- ‫אני רוצה ללכת לקיוסק.‬ 0
a---r---eh/-ot-a--lal-khe--la----q. a__ r____________ l_______ l_______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-q-o-q- ----------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet laqiosq.
Vull manllevar un llibre. ‫אני-רוצ- ל---ל --ר-‬ ‫___ ר___ ל____ ס____ ‫-נ- ר-צ- ל-א-ל ס-ר-‬ --------------------- ‫אני רוצה לשאול ספר.‬ 0
ani --t-e--r-t-ah-l-sh--- s--e-. a__ r____________ l______ s_____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-'-l s-f-r- -------------------------------- ani rotseh/rotsah lish'ol sefer.
Vull comprar un llibre. ‫--- -וצה--ק--ת -פ-.‬ ‫___ ר___ ל____ ס____ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת ס-ר-‬ --------------------- ‫אני רוצה לקנות ספר.‬ 0
a---ro--e-/--tsa--l-qn-- s--e-. a__ r____________ l_____ s_____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- s-f-r- ------------------------------- ani rotseh/rotsah liqnot sefer.
Vull comprar un diari. ‫אנ----צה ---ו--ע-תון.‬ ‫___ ר___ ל____ ע______ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת ע-ת-ן-‬ ----------------------- ‫אני רוצה לקנות עיתון.‬ 0
a----------r-t--- li-not -t-n. a__ r____________ l_____ i____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- i-o-. ------------------------------ ani rotseh/rotsah liqnot iton.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. ‫א-י-ר----ל--ת-ל-פ-----שא-ל--פר-‬ ‫___ ר___ ל___ ל_____ ל____ ס____ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-פ-י- ל-א-ל ס-ר-‬ --------------------------------- ‫אני רוצה ללכת לספריה לשאול ספר.‬ 0
a-i---ts-h-r-ts-- --lek-et lasifri-h lish'o--s-f-r. a__ r____________ l_______ l________ l______ s_____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-s-f-i-h l-s-'-l s-f-r- --------------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lasifriah lish'ol sefer.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. ‫אני-ר-צ--ללכ-----ות--ס-ר----ק--ת--פר-‬ ‫___ ר___ ל___ ל____ ה_____ ל____ ס____ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-נ-ת ה-פ-י- ל-נ-ת ס-ר-‬ --------------------------------------- ‫אני רוצה ללכת לחנות הספרים לקנות ספר.‬ 0
a----ot-eh/--t--h---lek--t l--a----has--ri- l---o--s--er. a__ r____________ l_______ l______ h_______ l_____ s_____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-x-n-t h-s-a-i- l-q-o- s-f-r- --------------------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet l'xanut hasfarim liqnot sefer.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. ‫--י-רוצ- -ל-ת---יוס- ל-נ---ע--ו--‬ ‫___ ר___ ל___ ל_____ ל____ ע______ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-י-ס- ל-נ-ת ע-ת-ן-‬ ----------------------------------- ‫אני רוצה ללכת לקיוסק לקנות עיתון.‬ 0
a-i ----eh-rot--h l--ekh-- --q--sq --qn----t-n. a__ r____________ l_______ l______ l_____ i____ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-q-o-q l-q-o- i-o-. ----------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet laqiosq liqnot iton.
Vull anar a ca l’òptic. ‫-נ- רוצ- --כ- -א--ט-ק-י-‬ ‫___ ר___ ל___ ל__________ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-ו-ט-ק-י-‬ -------------------------- ‫אני רוצה ללכת לאופטיקאי.‬ 0
a---ro--eh---tsa- -a--kh-- --'op-iq-'-. a__ r____________ l_______ l___________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-'-p-i-a-y- --------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet la'optiqa'y.
Vull anar al supermercat. ‫-נ---ו-ה-ל-כת--ס----ר-ט-‬ ‫___ ר___ ל___ ל__________ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-ו-ר-ר-ט-‬ -------------------------- ‫אני רוצה ללכת לסופרמרקט.‬ 0
a-i-ro-s-h------h-l---k--- l-----r-a--et. a__ r____________ l_______ l_____________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-s-p-r-a-q-t- ----------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lasupermarqet.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. ‫א-י --צה-ללכ- -מא-יי-.‬ ‫___ ר___ ל___ ל________ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-א-י-ה-‬ ------------------------ ‫אני רוצה ללכת למאפייה.‬ 0
a---ro--e-/--ts-h-l-lekhe- l----a-i-h. a__ r____________ l_______ l__________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-m-'-f-a-. -------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lama'afiah.
Vull comprar un parell d’ulleres. ‫--- ---ה-----------י--.‬ ‫___ ר___ ל____ מ________ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת מ-ק-י-ם-‬ ------------------------- ‫אני רוצה לקנות משקפיים.‬ 0
an- -o---h/rot-a--l----t -ish-a--i-. a__ r____________ l_____ m__________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- m-s-q-f-i-. ------------------------------------ ani rotseh/rotsah liqnot mishqafaim.
Vull comprar fruites i verdures. ‫--י------לק-ות----ו- ---קות-‬ ‫___ ר___ ל____ פ____ ו_______ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת פ-ר-ת ו-ר-ו-.- ------------------------------ ‫אני רוצה לקנות פירות וירקות.‬ 0
ani ------/----ah l-qnot pey-o- ------. a__ r____________ l_____ p_____ w______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- p-y-o- w-r-o-. --------------------------------------- ani rotseh/rotsah liqnot peyrot wirqot.
Vull comprar pastes i pa. ‫--י רוצ--לקנ-ת ---ניו--ולח--‬ ‫___ ר___ ל____ ל______ ו_____ ‫-נ- ר-צ- ל-נ-ת ל-מ-י-ת ו-ח-.- ------------------------------ ‫אני רוצה לקנות לחמניות ולחם.‬ 0
a-i-r-------o--ah l-qnot--ax--n--- -'le--m. a__ r____________ l_____ l________ w_______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-q-o- l-x-a-i-t w-l-x-m- ------------------------------------------- ani rotseh/rotsah liqnot laxmaniot w'lexem.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. ‫א---ר-צ- -לכת-לאופט--אי -ק-ות ---פיים-‬ ‫___ ר___ ל___ ל________ ל____ מ________ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-ו-ט-ק-י ל-נ-ת מ-ק-י-ם-‬ ---------------------------------------- ‫אני רוצה ללכת לאופטיקאי לקנות משקפיים.‬ 0
a-- -ot-e-----s-h -alek-----asuperm---et-l---ot -i-h-af---. a__ r____________ l_______ l____________ l_____ m__________ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-s-p-r-a-q-t l-q-o- m-s-q-f-i-. ----------------------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lasupermarqet liqnot mishqafaim.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. ‫-----וצ- לל-- -ס-פ--רקט---נ-ת-----ת -י---ת.‬ ‫___ ר___ ל___ ל________ ל____ פ____ ו_______ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-ו-ר-ר-ט ל-נ-ת פ-ר-ת ו-ר-ו-.- --------------------------------------------- ‫אני רוצה ללכת לסופרמרקט לקנות פירות וירקות.‬ 0
an- ro-s-h/--t----l---k-e- lasup-rm---et-l-qno-----r---w-r-ot. a__ r____________ l_______ l____________ l_____ p_____ w______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-s-p-r-a-q-t l-q-o- p-y-o- w-r-o-. -------------------------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lasupermarqet liqnot peyrot wirqot.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. ‫--י-ר----לל-ת למ-פי---לק--ת--ח--י-- ו--ם.‬ ‫___ ר___ ל___ ל______ ל____ ל______ ו_____ ‫-נ- ר-צ- ל-כ- ל-א-י-ה ל-נ-ת ל-מ-י-ת ו-ח-.- ------------------------------------------- ‫אני רוצה ללכת למאפייה לקנות לחמניות ולחם.‬ 0
an--ro----/-o--ah la--khe- l-ma-af--h --q--- la-m-ni-- --l-xe-. a__ r____________ l_______ l_________ l_____ l________ w_______ a-i r-t-e-/-o-s-h l-l-k-e- l-m-'-f-a- l-q-o- l-x-a-i-t w-l-x-m- --------------------------------------------------------------- ani rotseh/rotsah lalekhet lama'afiah liqnot laxmaniot w'lexem.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!