Manual de conversa

ca Fer compres   »   ka საყიდლების გაკეთება

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [ორმოცდათერთმეთი]

51 [ormotsdatertmeti]

საყიდლების გაკეთება

[saqidlebis gak'eteba]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. ბ-ბ-ი--ე--ში-მ--და. ბ___________ მ_____ ბ-ბ-ი-თ-კ-შ- მ-ნ-ა- ------------------- ბიბლიოთეკაში მინდა. 0
bibli-t--'a-hi-minda. b_____________ m_____ b-b-i-t-k-a-h- m-n-a- --------------------- bibliotek'ashi minda.
Vull anar a la llibreria. წ----- -ა---ია-----ნ--. წ_____ მ________ მ_____ წ-გ-ი- მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა- ----------------------- წიგნის მაღაზიაში მინდა. 0
t--i-ni- -agh--i-sh--min--. t_______ m__________ m_____ t-'-g-i- m-g-a-i-s-i m-n-a- --------------------------- ts'ignis maghaziashi minda.
Vull anar al quiosc. კი-ს--- მ---ა. კ______ მ_____ კ-ო-კ-ი მ-ნ-ა- -------------- კიოსკში მინდა. 0
k'ios--shi-----a. k_________ m_____ k-i-s-'-h- m-n-a- ----------------- k'iosk'shi minda.
Vull manllevar un llibre. წი-ნი---ნ-ა-ვით-ოვო. წ____ მ____ ვ_______ წ-გ-ი მ-ნ-ა ვ-თ-ო-ო- -------------------- წიგნი მინდა ვითხოვო. 0
t---gn- -in-a----kh-v-. t______ m____ v________ t-'-g-i m-n-a v-t-h-v-. ----------------------- ts'igni minda vitkhovo.
Vull comprar un llibre. წი--- მ-ნდ- ---ი-ო. წ____ მ____ ვ______ წ-გ-ი მ-ნ-ა ვ-ყ-დ-. ------------------- წიგნი მინდა ვიყიდო. 0
ts'---- --nd- -i-id-. t______ m____ v______ t-'-g-i m-n-a v-q-d-. --------------------- ts'igni minda viqido.
Vull comprar un diari. გა---ი----და -ი-ი-ო. გ_____ მ____ ვ______ გ-ზ-თ- მ-ნ-ა ვ-ყ-დ-. -------------------- გაზეთი მინდა ვიყიდო. 0
gaz-ti-min---vi-i-o. g_____ m____ v______ g-z-t- m-n-a v-q-d-. -------------------- gazeti minda viqido.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. ბ--ლ---ეკაშ--მინდა ---ვ--- წიგ---------თხ-ვო. ბ___________ მ____ მ______ წ____ რ__ ვ_______ ბ-ბ-ი-თ-კ-შ- მ-ნ-ა მ-ს-ლ-, წ-გ-ი რ-მ ვ-თ-ო-ო- --------------------------------------------- ბიბლიოთეკაში მინდა მისვლა, წიგნი რომ ვითხოვო. 0
b-b-i-tek'as-i -in-a--is---,-t-'i--- ro- v-t-----. b_____________ m____ m______ t______ r__ v________ b-b-i-t-k-a-h- m-n-a m-s-l-, t-'-g-i r-m v-t-h-v-. -------------------------------------------------- bibliotek'ashi minda misvla, ts'igni rom vitkhovo.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. წ--ნი- -აღა--აშ---ინ-ა წ--ვ--,-----ი -ო--ვი-ი-ო. წ_____ მ________ მ____ წ______ წ____ რ__ ვ______ წ-გ-ი- მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, წ-გ-ი რ-მ ვ-ყ-დ-. ------------------------------------------------ წიგნის მაღაზიაში მინდა წასვლა, წიგნი რომ ვიყიდო. 0
ts--gn-s-----a---s---m--d- ts'---la, ts'igni-r-- viqi-o. t_______ m__________ m____ t________ t______ r__ v______ t-'-g-i- m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-s-l-, t-'-g-i r-m v-q-d-. -------------------------------------------------------- ts'ignis maghaziashi minda ts'asvla, ts'igni rom viqido.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. კ-ო-კში --ნდა -ა---ა, გ---თი-რ-- ვი-ი-ო. კ______ მ____ წ______ გ_____ რ__ ვ______ კ-ო-კ-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, გ-ზ-თ- რ-მ ვ-ყ-დ-. ---------------------------------------- კიოსკში მინდა წასვლა, გაზეთი რომ ვიყიდო. 0
k'----'s-i m--da ts'-s--a- ---e-- ro--viq-d-. k_________ m____ t________ g_____ r__ v______ k-i-s-'-h- m-n-a t-'-s-l-, g-z-t- r-m v-q-d-. --------------------------------------------- k'iosk'shi minda ts'asvla, gazeti rom viqido.
Vull anar a ca l’òptic. ოკ---ს-თან უ-დ---ავ-დე. ო_________ უ___ წ______ ო-უ-ი-ტ-ა- უ-დ- წ-ვ-დ-. ----------------------- ოკულისტთან უნდა წავიდე. 0
o--ulis---a- ---a --'av-de. o___________ u___ t________ o-'-l-s-'-a- u-d- t-'-v-d-. --------------------------- ok'ulist'tan unda ts'avide.
Vull anar al supermercat. მ-ღაზია------დ---ავ-დე. მ________ მ____ წ______ მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ვ-დ-. ----------------------- მაღაზიაში მინდა წავიდე. 0
mag-a-----i m---- ts'av-d-. m__________ m____ t________ m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-v-d-. --------------------------- maghaziashi minda ts'avide.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. სა--ო-შ- --ნ-ა-წ--ი-ე. ს_______ მ____ წ______ ს-ც-ო-შ- მ-ნ-ა წ-ვ-დ-. ---------------------- საცხობში მინდა წავიდე. 0
sa---hobs-i -i-d-----av-d-. s__________ m____ t________ s-t-k-o-s-i m-n-a t-'-v-d-. --------------------------- satskhobshi minda ts'avide.
Vull comprar un parell d’ulleres. სათ-ალის---დ-ა---ნ--. ს_______ ყ____ მ_____ ს-თ-ა-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- --------------------- სათვალის ყიდვა მინდა. 0
s--va--s ---v- ----a. s_______ q____ m_____ s-t-a-i- q-d-a m-n-a- --------------------- satvalis qidva minda.
Vull comprar fruites i verdures. ხ---ს ---ბ-სტნ--ლ-----დვა მინდ-. ხ____ დ_ ბ_________ ყ____ მ_____ ხ-ლ-ს დ- ბ-ს-ნ-უ-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- -------------------------------- ხილის და ბოსტნეულის ყიდვა მინდა. 0
kh---s da -os-'neu-is q-d--------. k_____ d_ b__________ q____ m_____ k-i-i- d- b-s-'-e-l-s q-d-a m-n-a- ---------------------------------- khilis da bost'neulis qidva minda.
Vull comprar pastes i pa. ფ-ნთ-შის--ა პუ--------- -ი--ა. ფ_______ დ_ პ____ ყ____ მ_____ ფ-ნ-უ-ი- დ- პ-რ-ს ყ-დ-ა მ-ნ-ა- ------------------------------ ფუნთუშის და პურის ყიდვა მინდა. 0
p-nt-shi- ----'u-is qi--- -i-da. p________ d_ p_____ q____ m_____ p-n-u-h-s d- p-u-i- q-d-a m-n-a- -------------------------------- puntushis da p'uris qidva minda.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. ო-ულის---ნ მი-დ- წავ--ე,---თ-ალ- რ-მ ვიყ-დო. ო_________ მ____ წ______ ს______ რ__ ვ______ ო-უ-ი-ტ-ა- მ-ნ-ა წ-ვ-დ-, ს-თ-ა-ე რ-მ ვ-ყ-დ-. -------------------------------------------- ოკულისტთან მინდა წავიდე, სათვალე რომ ვიყიდო. 0
o-'---st--a- m--da--s-av-de-----val--ro- ----do. o___________ m____ t________ s______ r__ v______ o-'-l-s-'-a- m-n-a t-'-v-d-, s-t-a-e r-m v-q-d-. ------------------------------------------------ ok'ulist'tan minda ts'avide, satvale rom viqido.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. მაღა-ია-- --ნ----ა-ვ-ა,-ხ-ლ--დ----სტნ---ი რო----ყ-დო. მ________ მ____ წ______ ხ___ დ_ ბ________ რ__ ვ______ მ-ღ-ზ-ა-ი მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, ხ-ლ- დ- ბ-ს-ნ-უ-ი რ-მ ვ-ყ-დ-. ----------------------------------------------------- მაღაზიაში მინდა წასვლა, ხილი და ბოსტნეული რომ ვიყიდო. 0
maghaz---hi-minda-t-----l-,---i----a--o--'ne--- -om -i-i-o. m__________ m____ t________ k____ d_ b_________ r__ v______ m-g-a-i-s-i m-n-a t-'-s-l-, k-i-i d- b-s-'-e-l- r-m v-q-d-. ----------------------------------------------------------- maghaziashi minda ts'asvla, khili da bost'neuli rom viqido.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. ს---ობ-ი მ-ნ----ასვ--- ფ-ნ--შ- დ--პ--- --- ვი--დ-. ს_______ მ____ წ______ ფ______ დ_ პ___ რ__ ვ______ ს-ც-ო-შ- მ-ნ-ა წ-ს-ლ-, ფ-ნ-უ-ა დ- პ-რ- რ-მ ვ-ყ-დ-. -------------------------------------------------- საცხობში მინდა წასვლა, ფუნთუშა და პური რომ ვიყიდო. 0
sa-skho---- -in-a-ts'----a---un---ha da ---r- rom---q-do. s__________ m____ t________ p_______ d_ p____ r__ v______ s-t-k-o-s-i m-n-a t-'-s-l-, p-n-u-h- d- p-u-i r-m v-q-d-. --------------------------------------------------------- satskhobshi minda ts'asvla, puntusha da p'uri rom viqido.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!