Manual de conversa

ca Fer compres   »   nn Gjere ærend

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [femtiein / ein og femti]

Gjere ærend

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Eg--kal-på----li-t--et. E_ s___ p_ b___________ E- s-a- p- b-b-i-t-k-t- ----------------------- Eg skal på biblioteket. 0
Vull anar a la llibreria. E- ska----l----ha--elen. E_ s___ t__ b___________ E- s-a- t-l b-k-a-d-l-n- ------------------------ Eg skal til bokhandelen. 0
Vull anar al quiosc. Eg --a---il k-o--en. E_ s___ t__ k_______ E- s-a- t-l k-o-k-n- -------------------- Eg skal til kiosken. 0
Vull manllevar un llibre. Eg-s-a----n- e--b--. E_ s___ l___ e_ b___ E- s-a- l-n- e- b-k- -------------------- Eg skal låne ei bok. 0
Vull comprar un llibre. E-----l---øp- ei b-k. E_ s___ k____ e_ b___ E- s-a- k-ø-e e- b-k- --------------------- Eg skal kjøpe ei bok. 0
Vull comprar un diari. Eg --al ---p--e----is. E_ s___ k____ e_ a____ E- s-a- k-ø-e e- a-i-. ---------------------- Eg skal kjøpe ei avis. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. E---k-- -å bibli-tek----o- å-l----ei-b--. E_ s___ p_ b__________ f__ å l___ e_ b___ E- s-a- p- b-b-i-t-k-t f-r å l-n- e- b-k- ----------------------------------------- Eg skal på biblioteket for å låne ei bok. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. E--sk-l-til ----and---- -o- - kj--e--- b-k. E_ s___ t__ b__________ f__ å k____ e_ b___ E- s-a- t-l b-k-a-d-l-n f-r å k-ø-e e- b-k- ------------------------------------------- Eg skal til bokhandelen for å kjøpe ei bok. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. E- s-al--il-k---ken -or - ---pe-ei-a---. E_ s___ t__ k______ f__ å k____ e_ a____ E- s-a- t-l k-o-k-n f-r å k-ø-e e- a-i-. ---------------------------------------- Eg skal til kiosken for å kjøpe ei avis. 0
Vull anar a ca l’òptic. E- skal ----o--ik-r-n. E_ s___ t__ o_________ E- s-a- t-l o-t-k-r-n- ---------------------- Eg skal til optikaren. 0
Vull anar al supermercat. E- --al ti- su-erm-r---d--. E_ s___ t__ s______________ E- s-a- t-l s-p-r-a-k-a-e-. --------------------------- Eg skal til supermarknaden. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. E- s-----i- ----re-. E_ s___ t__ b_______ E- s-a- t-l b-k-r-n- -------------------- Eg skal til bakaren. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Eg----l kjø-e-b---le-. E_ s___ k____ b_______ E- s-a- k-ø-e b-i-l-r- ---------------------- Eg skal kjøpe briller. 0
Vull comprar fruites i verdures. E- --al k---e--r--- o---r---a-er. E_ s___ k____ f____ o_ g_________ E- s-a- k-ø-e f-u-t o- g-ø-s-k-r- --------------------------------- Eg skal kjøpe frukt og grønsaker. 0
Vull comprar pastes i pa. E---kal ---pe-ru-d-t-kk--og-b-ø-. E_ s___ k____ r_________ o_ b____ E- s-a- k-ø-e r-n-s-y-k- o- b-ø-. --------------------------------- Eg skal kjøpe rundstykke og brød. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. E--s-al-ti--opt-ka----f-r-å kj-pe-b-i--e-. E_ s___ t__ o________ f__ å k____ b_______ E- s-a- t-l o-t-k-r-n f-r å k-ø-e b-i-l-r- ------------------------------------------ Eg skal til optikaren for å kjøpe briller. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Eg -k-l-ti--superm-rk----n f---- -j-pe-fr--- -g--røn-----. E_ s___ t__ s_____________ f__ å k____ f____ o_ g_________ E- s-a- t-l s-p-r-a-k-a-e- f-r å k-ø-e f-u-t o- g-ø-s-k-r- ---------------------------------------------------------- Eg skal til supermarknaden for å kjøpe frukt og grønsaker. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Eg -k----i- --k---n f-r-- --ø-e r---s-y-ke ---brø-. E_ s___ t__ b______ f__ å k____ r_________ o_ b____ E- s-a- t-l b-k-r-n f-r å k-ø-e r-n-s-y-k- o- b-ø-. --------------------------------------------------- Eg skal til bakaren for å kjøpe rundstykke og brød. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!