Manual de conversa

ca Fer compres   »   cs Drobné vyřizování

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [padesát jedna]

Drobné vyřizování

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. C-c- --t-do -n--o--y. C___ j__ d_ k________ C-c- j-t d- k-i-o-n-. --------------------- Chci jít do knihovny. 0
Vull anar a la llibreria. C--i-j-t -o -nih---ect--. C___ j__ d_ k____________ C-c- j-t d- k-i-k-p-c-v-. ------------------------- Chci jít do knihkupectví. 0
Vull anar al quiosc. C-ci -í---e-s--nk-. C___ j__ k_ s______ C-c- j-t k- s-á-k-. ------------------- Chci jít ke stánku. 0
Vull manllevar un llibre. Chci -- pů---t n-j-k-u--ni-u. C___ s_ p_____ n______ k_____ C-c- s- p-j-i- n-j-k-u k-i-u- ----------------------------- Chci si půjčit nějakou knihu. 0
Vull comprar un llibre. Ch-i---u--t-n-ja-o-------. C___ k_____ n______ k_____ C-c- k-u-i- n-j-k-u k-i-u- -------------------------- Chci koupit nějakou knihu. 0
Vull comprar un diari. C-ci -i kou-i-------y. C___ s_ k_____ n______ C-c- s- k-u-i- n-v-n-. ---------------------- Chci si koupit noviny. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Chc---o k-i-o--y----či--s----ih-. C___ d_ k_______ p_____ s_ k_____ C-c- d- k-i-o-n- p-j-i- s- k-i-u- --------------------------------- Chci do knihovny půjčit si knihu. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ch---do--n-h------ví-ko-pi- -i--ni--. C___ d_ k___________ k_____ s_ k_____ C-c- d- k-i-k-p-c-v- k-u-i- s- k-i-u- ------------------------------------- Chci do knihkupectví koupit si knihu. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ch-i-k- --ánk----u-----i----in-. C___ k_ s_____ k_____ s_ n______ C-c- k- s-á-k- k-u-i- s- n-v-n-. -------------------------------- Chci ke stánku koupit si noviny. 0
Vull anar a ca l’òptic. C-c- ---op----. C___ d_ o______ C-c- d- o-t-k-. --------------- Chci do optiky. 0
Vull anar al supermercat. Ch-i--- -u-----r----. C___ d_ s____________ C-c- d- s-p-r-a-k-t-. --------------------- Chci do supermarketu. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. C-ci do pe---n-. C___ d_ p_______ C-c- d- p-k-r-y- ---------------- Chci do pekárny. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. C-ci -i--ou------ýl-. C___ s_ k_____ b_____ C-c- s- k-u-i- b-ý-e- --------------------- Chci si koupit brýle. 0
Vull comprar fruites i verdures. Ch-- k--pit-----e-a z-l--i-u. C___ k_____ o____ a z________ C-c- k-u-i- o-o-e a z-l-n-n-. ----------------------------- Chci koupit ovoce a zeleninu. 0
Vull comprar pastes i pa. C-ci---u-it-h--s-y a---l--. C___ k_____ h_____ a c_____ C-c- k-u-i- h-u-k- a c-l-b- --------------------------- Chci koupit housky a chléb. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ch----- o-ti-y k--p---s- --ýl-. C___ d_ o_____ k_____ s_ b_____ C-c- d- o-t-k- k-u-i- s- b-ý-e- ------------------------------- Chci do optiky koupit si brýle. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Chci -o -uper--rk-tu-kou-i-----ovoc- - -e-----u. C___ d_ s___________ k_____ s_ o____ a z________ C-c- d- s-p-r-a-k-t- k-u-i- s- o-o-e a z-l-n-n-. ------------------------------------------------ Chci do supermarketu koupit si ovoce a zeleninu. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. C-c--d- -e-a-stv- -oupi--s- h-u-ky-a chlé-. C___ d_ p________ k_____ s_ h_____ a c_____ C-c- d- p-k-ř-t-í k-u-i- s- h-u-k- a c-l-b- ------------------------------------------- Chci do pekařství koupit si housky a chléb. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!