Manual de conversa

ca Fer compres   »   sl Nakupovati

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [enainpetdeset]

Nakupovati

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Hoče- - k-------o. H____ v k_________ H-č-m v k-j-ž-i-o- ------------------ Hočem v knjižnico. 0
Vull anar a la llibreria. Ho-em - ----ga---. H____ v k_________ H-č-m v k-j-g-r-o- ------------------ Hočem v knjigarno. 0
Vull anar al quiosc. Ho-e- -e--j-kup--i - -io-ku. H____ n____ k_____ v k______ H-č-m n-k-j k-p-t- v k-o-k-. ---------------------------- Hočem nekaj kupiti v kiosku. 0
Vull manllevar un llibre. R---a) -i -i-iz--sod-l(-- --o---igo. R_____ b_ s_ i___________ e__ k_____ R-d-a- b- s- i-p-s-d-l-a- e-o k-i-o- ------------------------------------ Rad(a) bi si izposodil(a) eno knigo. 0
Vull comprar un llibre. R------bi-ku-i-(a) -n- k-j-go. R_____ b_ k_______ e__ k______ R-d-a- b- k-p-l-a- e-o k-j-g-. ------------------------------ Rad(a) bi kupil(a) eno knjigo. 0
Vull comprar un diari. R-d(-)--i---pi---) en-časop--. R_____ b_ k_______ e_ č_______ R-d-a- b- k-p-l-a- e- č-s-p-s- ------------------------------ Rad(a) bi kupil(a) en časopis. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. R-d--- -i bi-š----l-)-v-k-j--nico -zp-so--t e-- k----o. R_____ s_ b_ š_______ v k________ i________ e__ k______ R-d-a- s- b- š-l-š-a- v k-j-ž-i-o i-p-s-d-t e-o k-j-g-. ------------------------------------------------------- Rad(a) si bi šel(šla) v knjižnico izposodit eno knjigo. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ra-(-)----š-l-šl-)-v--nj---rn--k---t --o-k-jig-. R_____ b_ š_______ v k________ k____ e__ k______ R-d-a- b- š-l-š-a- v k-j-g-r-o k-p-t e-o k-j-g-. ------------------------------------------------ Rad(a) bi šel(šla) v knjigarno kupit eno knjigo. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Hoče- v --o-----upit -n č-s-pi-. H____ v k_____ k____ e_ č_______ H-č-m v k-o-k- k-p-t e- č-s-p-s- -------------------------------- Hočem v kiosku kupit en časopis. 0
Vull anar a ca l’òptic. Hoč-m - o---k-. H____ k o______ H-č-m k o-t-k-. --------------- Hočem k optiku. 0
Vull anar al supermercat. Hoče----samo--s------c-. H____ v s_______________ H-č-m v s-m-p-s-r-ž-i-o- ------------------------ Hočem v samopostrežnico. 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ho----v-peka---o. H____ v p________ H-č-m v p-k-r-j-. ----------------- Hočem v pekarijo. 0
Vull comprar un parell d’ulleres. Ho-e----pit- oč-l-. H____ k_____ o_____ H-č-m k-p-t- o-a-a- ------------------- Hočem kupiti očala. 0
Vull comprar fruites i verdures. Ho--- k---t---a-je -----lenj-vo. H____ k_____ s____ i_ z_________ H-č-m k-p-t- s-d-e i- z-l-n-a-o- -------------------------------- Hočem kupiti sadje in zelenjavo. 0
Vull comprar pastes i pa. Hoč-m-ku-i-- ž---je--n k--h. H____ k_____ ž_____ i_ k____ H-č-m k-p-t- ž-m-j- i- k-u-. ---------------------------- Hočem kupiti žemlje in kruh. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ho-e- k-o--iku---a-k-------a --al-. H____ k o______ d_ k____ e__ o_____ H-č-m k o-t-k-, d- k-p-m e-a o-a-a- ----------------------------------- Hočem k optiku, da kupim ena očala. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. H---m - s---p--tr-žn-c- -- sa-j--in-zelenjavo. H____ v s______________ p_ s____ i_ z_________ H-č-m v s-m-p-s-r-ž-i-o p- s-d-e i- z-l-n-a-o- ---------------------------------------------- Hočem v samopostrežnico po sadje in zelenjavo. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Hoč---- p-k-r-- p- -eml-e -n k-u-. H____ v p______ p_ ž_____ i_ k____ H-č-m v p-k-r-o p- ž-m-j- i- k-u-. ---------------------------------- Hočem v pekarno po žemlje in kruh. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!