Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   nl In het winkelcentrum

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [tweeënvijftig]

In het winkelcentrum

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Anem als grans magatzems? Z----------a-- e-n--i-k--cen-ru- -aan? Z_____ w_ n___ e__ w____________ g____ Z-l-e- w- n-a- e-n w-n-e-c-n-r-m g-a-? -------------------------------------- Zullen we naar een winkelcentrum gaan? 0
Tinc alguns encàrrecs. Ik m-et ga-n -in--l-n. I_ m___ g___ w________ I- m-e- g-a- w-n-e-e-. ---------------------- Ik moet gaan winkelen. 0
Vull comprar moltes coses. I--w-- veel---ko-en. I_ w__ v___ i_______ I- w-l v-e- i-k-p-n- -------------------- Ik wil veel inkopen. 0
On són els articles d’oficina? W--- ---n ---k-nt----r-ike-e-? W___ z___ d_ k________________ W-a- z-j- d- k-n-o-r-r-i-e-e-? ------------------------------ Waar zijn de kantoorartikelen? 0
Necessito sobres i paper de cartes. I---e---nve-op-e- e- br--f-apier no-ig. I_ h__ e_________ e_ b__________ n_____ I- h-b e-v-l-p-e- e- b-i-f-a-i-r n-d-g- --------------------------------------- Ik heb enveloppen en briefpapier nodig. 0
Necessito llapis i marcadors. I- h-- penn-- en---lt--i-----n-d-g. I_ h__ p_____ e_ v__________ n_____ I- h-b p-n-e- e- v-l-s-i-t-n n-d-g- ----------------------------------- Ik heb pennen en viltstiften nodig. 0
On són els mobles? Wa-- ---n -e----b-ls? W___ z___ d_ m_______ W-a- z-j- d- m-u-e-s- --------------------- Waar zijn de meubels? 0
Necessito un armari i una calaixera. I---eb-e---kast en--en---m--de -odig. I_ h__ e__ k___ e_ e__ c______ n_____ I- h-b e-n k-s- e- e-n c-m-o-e n-d-g- ------------------------------------- Ik heb een kast en een commode nodig. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. I- -eb-ee-----e-u-en e-n pl-nk n--ig. I_ h__ e__ b_____ e_ e__ p____ n_____ I- h-b e-n b-r-a- e- e-n p-a-k n-d-g- ------------------------------------- Ik heb een bureau en een plank nodig. 0
On són les joguines? Waa- -s h-t-sp-----e-? W___ i_ h__ s_________ W-a- i- h-t s-e-l-o-d- ---------------------- Waar is het speelgoed? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. Ik --b-een --p-en ee- te-dy---r nodi-. I_ h__ e__ p__ e_ e__ t________ n_____ I- h-b e-n p-p e- e-n t-d-y-e-r n-d-g- -------------------------------------- Ik heb een pop en een teddybeer nodig. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. I- he- een-voe--al e- -e--schaa--p-l --dig. I_ h__ e__ v______ e_ e__ s_________ n_____ I- h-b e-n v-e-b-l e- e-n s-h-a-s-e- n-d-g- ------------------------------------------- Ik heb een voetbal en een schaakspel nodig. 0
On són les eines? W--r--- -et ger-e----a-? W___ i_ h__ g___________ W-a- i- h-t g-r-e-s-h-p- ------------------------ Waar is het gereedschap? 0
Necessito un martell i unes alicates. Ik-h---e-n -ame------en-----------. I_ h__ e__ h____ e_ e__ t___ n_____ I- h-b e-n h-m-r e- e-n t-n- n-d-g- ----------------------------------- Ik heb een hamer en een tang nodig. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Ik heb een--oor--ch-n---- e-n--c-r-e---draa-e- -o--g. I_ h__ e__ b__________ e_ e__ s_______________ n_____ I- h-b e-n b-o-m-c-i-e e- e-n s-h-o-v-n-r-a-e- n-d-g- ----------------------------------------------------- Ik heb een boormachine en een schroevendraaier nodig. 0
On són les joies? W--r-i- -- ju------sa--e-i-g? W___ i_ d_ j_________________ W-a- i- d- j-w-l-e-s-f-e-i-g- ----------------------------- Waar is de juweliersafdeling? 0
Necessito una cadena i una polsera. Ik---b---n --l-ketting -n -en---m-an--no-i-. I_ h__ e__ h__________ e_ e__ a______ n_____ I- h-b e-n h-l-k-t-i-g e- e-n a-m-a-d n-d-g- -------------------------------------------- Ik heb een halsketting en een armband nodig. 0
Necessito un anell i arracades. I- --b ee---i-g--n-o-r-e---- -o--g. I_ h__ e__ r___ e_ o________ n_____ I- h-b e-n r-n- e- o-r-e-l-n n-d-g- ----------------------------------- Ik heb een ring en oorbellen nodig. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!