Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   sv I varuhuset

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [femtiotvå]

I varuhuset

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Anem als grans magatzems? Ska v--gå -i-l---t-----h-s? S__ v_ g_ t___ e__ v_______ S-a v- g- t-l- e-t v-r-h-s- --------------------------- Ska vi gå till ett varuhus? 0
Tinc alguns encàrrecs. J-g ---te h-----. J__ m____ h______ J-g m-s-e h-n-l-. ----------------- Jag måste handla. 0
Vull comprar moltes coses. Jag---l----n-------ke-. J__ v___ h_____ m______ J-g v-l- h-n-l- m-c-e-. ----------------------- Jag vill handla mycket. 0
On són els articles d’oficina? Var-fi-n- ---t-rsa--i----? V__ f____ k_______________ V-r f-n-s k-n-o-s-r-i-l-r- -------------------------- Var finns kontorsartiklar? 0
Necessito sobres i paper de cartes. Jag b--ö-er ku--rt --- b-e-papper. J__ b______ k_____ o__ b__________ J-g b-h-v-r k-v-r- o-h b-e-p-p-e-. ---------------------------------- Jag behöver kuvert och brevpapper. 0
Necessito llapis i marcadors. J-- b-h-ve----ls-et-pe-n-r---h----ch-enn--. J__ b______ k_____________ o__ t___________ J-g b-h-v-r k-l-p-t-p-n-o- o-h t-s-h-e-n-r- ------------------------------------------- Jag behöver kulspetspennor och tuschpennor. 0
On són els mobles? Va--ä- -öb-e--a? V__ ä_ m________ V-r ä- m-b-e-n-? ---------------- Var är möblerna? 0
Necessito un armari i una calaixera. Jag beh--er ett ------c- ---b--å. J__ b______ e__ s___ o__ e_ b____ J-g b-h-v-r e-t s-å- o-h e- b-r-. --------------------------------- Jag behöver ett skåp och en byrå. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Jag b----e---t--sk-i--o-d ----e- hy-la. J__ b______ e__ s________ o__ e_ h_____ J-g b-h-v-r e-t s-r-v-o-d o-h e- h-l-a- --------------------------------------- Jag behöver ett skrivbord och en hylla. 0
On són les joguines? V-- ä---ek-a-----? V__ ä_ l__________ V-r ä- l-k-a-e-n-? ------------------ Var är leksakerna? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. J-- -e---e- -n-d---a o-- e--t-----jör-. J__ b______ e_ d____ o__ e_ t__________ J-g b-h-v-r e- d-c-a o-h e- t-d-y-j-r-. --------------------------------------- Jag behöver en docka och en teddybjörn. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. J-g -ehö--r--n f----l- och---t s--a-k-pel. J__ b______ e_ f______ o__ e__ s__________ J-g b-h-v-r e- f-t-o-l o-h e-t s-h-c-s-e-. ------------------------------------------ Jag behöver en fotboll och ett schackspel. 0
On són les eines? V-- -------tyg--? V__ ä_ v_________ V-r ä- v-r-t-g-n- ----------------- Var är verktygen? 0
Necessito un martell i unes alicates. Jag---hö-e-----ha-m--e -ch e--tång. J__ b______ e_ h______ o__ e_ t____ J-g b-h-v-r e- h-m-a-e o-h e- t-n-. ----------------------------------- Jag behöver en hammare och en tång. 0
Necessito un trepant i un tornavís. J-- be-ö--r en--orr-o-- -- -kr-v-ejs--. J__ b______ e_ b___ o__ e_ s___________ J-g b-h-v-r e- b-r- o-h e- s-r-v-e-s-l- --------------------------------------- Jag behöver en borr och en skruvmejsel. 0
On són les joies? V-r-är s----e-a? V__ ä_ s________ V-r ä- s-y-k-n-? ---------------- Var är smyckena? 0
Necessito una cadena i una polsera. J-g -ehö-er en-ke--a --h-e---ar-ba--. J__ b______ e_ k____ o__ e__ a_______ J-g b-h-v-r e- k-d-a o-h e-t a-m-a-d- ------------------------------------- Jag behöver en kedja och ett armband. 0
Necessito un anell i arracades. J-g -e----- ----i-g-oc--örhä--en. J__ b______ e_ r___ o__ ö________ J-g b-h-v-r e- r-n- o-h ö-h-n-e-. --------------------------------- Jag behöver en ring och örhängen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!