Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   ku Li navenda danûstandinê

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [pêncî û du]

Li navenda danûstandinê

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Anem als grans magatzems? E- -için n-v---ek--d-n-sta-di-ê? E_ b____ n________ d____________ E- b-ç-n n-v-n-e-e d-n-s-a-d-n-? -------------------------------- Em biçin navendeke danûstandinê? 0
Tinc alguns encàrrecs. D-----z--i-iri-. D___ e_ b_______ D-v- e- b-k-r-m- ---------------- Divê ez bikirim. 0
Vull comprar moltes coses. E- --x--zim--ele---i-----b-k-r--. E_ d_______ g____ t_____ b_______ E- d-x-a-i- g-l-k t-ş-a- b-k-r-m- --------------------------------- Ez dixwazim gelek tiştan bikirim. 0
On són els articles d’oficina? Ke-es--yên-b-------i k---n a--y- -e? K_________ b_____ l_ k____ a____ n__ K-r-s-e-ê- b-r-y- l- k-j-n a-i-ê n-? ------------------------------------ Keresteyên buroyê li kîjan aliyê ne? 0
Necessito sobres i paper de cartes. Pê-îs-i-a m----e---- --x-z- n-meyan --ye. P________ m__ z___ û k_____ n______ h____ P-w-s-i-a m-n z-r- û k-x-z- n-m-y-n h-y-. ----------------------------------------- Pêwîstiya min zerf û kaxiza nameyan heye. 0
Necessito llapis i marcadors. Pê----n ---i-ir û--i---en-----î----n. P______ b______ û b_______ p_____ i__ P-n-s-n b-h-b-r û b-f-r-n- p-w-s- i-. ------------------------------------- Pênûsên bihibir û biferenc pêwîst in. 0
On són els mobles? Mobî--a--i kû ne? M______ l_ k_ n__ M-b-l-a l- k- n-? ----------------- Mobîlya li kû ne? 0
Necessito un armari i una calaixera. Ji-m-n r----n---û- - --midîn-k-pê-î-t -. J_ m__ r_ s_______ û k________ p_____ e_ J- m-n r- s-n-i-û- û k-m-d-n-k p-w-s- e- ---------------------------------------- Ji min re sindirûk û komidînek pêwîst e. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. He-c--î-a-mi- -i mase--ke-niv--andin--û--e------e--. H________ m__ b_ m_______ n__________ û r_____ h____ H-w-e-î-a m-n b- m-s-y-k- n-v-s-n-i-ê û r-f-k- h-y-. ---------------------------------------------------- Hewceyîya min bi maseyeke nivîsandinê û refekî heye. 0
On són les joguines? Pê-----k--- k-jan-----î -e? P_______ l_ k____ a____ n__ P-l-s-o- l- k-j-n a-i-î n-? --------------------------- Pêlîstok li kîjan aliyî ne? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. P-ti-ek-û -irç-k-----îsto-- j- min-re--ê-îst e. P______ û h______ p________ j_ m__ r_ p_____ e_ P-t-k-k û h-r-e-e p-l-s-o-î j- m-n r- p-w-s- e- ----------------------------------------------- Pitikek û hirçeke pêlîstokî ji min re pêwîst e. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. J---in-re gog-ke futbol-----este-- --ş--ê pê-î-t -. J_ m__ r_ g_____ f______ û d______ k_____ p_____ e_ J- m-n r- g-g-k- f-t-o-ê û d-s-e-î k-ş-k- p-w-s- e- --------------------------------------------------- Ji min re gogeke futbolê û destekî kişikê pêwîst e. 0
On són les eines? A--a- l----jan-al--î n-? A____ l_ k____ a____ n__ A-r-z l- k-j-n a-i-î n-? ------------------------ Amraz li kîjan aliyî ne? 0
Necessito un martell i unes alicates. Ji--i- -----k-çek---ke--e-an-----wîst--. J_ m__ r_ ç______ û k_________ p_____ e_ J- m-n r- ç-k-ç-k û k-l-e-a-e- p-w-s- e- ---------------------------------------- Ji min re çakûçek û kelbetanek pêwîst e. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Metq-b-k---torna-îd-ye- -- --n -- p----- -. M_______ û t___________ j_ m__ r_ p_____ e_ M-t-e-e- û t-r-a-î-a-e- j- m-n r- p-w-s- e- ------------------------------------------- Metqebek û tornawîdayek ji min re pêwîst e. 0
On són les joies? M--e--e-at-l--kû -e? M_________ l_ k_ n__ M-c-w-e-a- l- k- n-? -------------------- Mucewherat li kû ne? 0
Necessito una cadena i una polsera. Zin-îr---û-b----ek--i--in r--h---e n-. Z_______ û b______ j_ m__ r_ h____ n__ Z-n-î-e- û b-z-n-k j- m-n r- h-w-e n-. -------------------------------------- Zincîrek û bazinek ji min re hewce ne. 0
Necessito un anell i arracades. J- min -e g-s--lek û-g--are- p---st---. J_ m__ r_ g_______ û g______ p_____ i__ J- m-n r- g-s-î-e- û g-h-r-k p-w-s- i-. --------------------------------------- Ji min re gustîlek û guharek pêwîst in. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!