Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   eo En la magazenego

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [kvindek du]

En la magazenego

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Anem als grans magatzems? Ĉ---i --- al-l- -----e-eg-? Ĉ_ n_ i__ a_ l_ m__________ Ĉ- n- i-u a- l- m-g-z-n-g-? --------------------------- Ĉu ni iru al la magazenego? 0
Tinc alguns encàrrecs. Mi d---s --et-m-. M_ d____ a_______ M- d-v-s a-e-u-i- ----------------- Mi devas aĉetumi. 0
Vull comprar moltes coses. Mi -ol----ĉ-ti mu-t--. M_ v____ a____ m______ M- v-l-s a-e-i m-l-o-. ---------------------- Mi volas aĉeti multon. 0
On són els articles d’oficina? Ki---sta---- ofic--aj artiklo-? K__ e____ l_ o_______ a________ K-e e-t-s l- o-i-e-a- a-t-k-o-? ------------------------------- Kie estas la oficejaj artikloj? 0
Necessito sobres i paper de cartes. M--bezo----k-v-rt-jn -aj--et--p--e--n. M_ b______ k________ k__ l____________ M- b-z-n-s k-v-r-o-n k-j l-t-r-a-e-o-. -------------------------------------- Mi bezonas kovertojn kaj leterpaperon. 0
Necessito llapis i marcadors. Mi be---a--g-o--k-i--lo-n -aj felt--n. M_ b______ g_____________ k__ f_______ M- b-z-n-s g-o-s-r-b-l-j- k-j f-l-o-n- -------------------------------------- Mi bezonas globskribilojn kaj feltojn. 0
On són els mobles? K-- esta--l- me--o-? K__ e____ l_ m______ K-e e-t-s l- m-b-o-? -------------------- Kie estas la mebloj? 0
Necessito un armari i una calaixera. M- be-on-- ŝr-n-o---a- ---odo-. M_ b______ ŝ______ k__ k_______ M- b-z-n-s ŝ-a-k-n k-j k-m-d-n- ------------------------------- Mi bezonas ŝrankon kaj komodon. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. M- bez-------r-bota-lon ka---r---r--. M_ b______ s___________ k__ b________ M- b-z-n-s s-r-b-t-b-o- k-j b-e-a-o-. ------------------------------------- Mi bezonas skribotablon kaj bretaron. 0
On són les joguines? K-e---ta---a -udilo-? K__ e____ l_ l_______ K-e e-t-s l- l-d-l-j- --------------------- Kie estas la ludiloj? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. M- be-o-as-pu--n---- p--ŝur---. M_ b______ p____ k__ p_________ M- b-z-n-s p-p-n k-j p-u-u-s-n- ------------------------------- Mi bezonas pupon kaj pluŝurson. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. M- b-zo--s-f---ala---i-ko--k-j --k-----on. M_ b______ f_______ p_____ k__ ŝ__________ M- b-z-n-s f-t-a-a- p-l-o- k-j ŝ-k-u-i-o-. ------------------------------------------ Mi bezonas futbalan pilkon kaj ŝakludilon. 0
On són les eines? K-e-es-----a -abor--oj? K__ e____ l_ l_________ K-e e-t-s l- l-b-r-l-j- ----------------------- Kie estas la laboriloj? 0
Necessito un martell i unes alicates. Mi--ez--a- -a--el-- -aj-pi-ĉi-o-. M_ b______ m_______ k__ p________ M- b-z-n-s m-r-e-o- k-j p-n-i-o-. --------------------------------- Mi bezonas martelon kaj pinĉilon. 0
Necessito un trepant i un tornavís. M- bezon-- -o--l-- k-j ŝraŭ--l--. M_ b______ b______ k__ ŝ_________ M- b-z-n-s b-r-l-n k-j ŝ-a-b-l-n- --------------------------------- Mi bezonas borilon kaj ŝraŭbilon. 0
On són les joies? K-- es--s----juve--j? K__ e____ l_ j_______ K-e e-t-s l- j-v-l-j- --------------------- Kie estas la juveloj? 0
Necessito una cadena i una polsera. M- be-o-as--eno- --j---------on. M_ b______ ĉ____ k__ b__________ M- b-z-n-s ĉ-n-n k-j b-a-e-e-o-. -------------------------------- Mi bezonas ĉenon kaj braceleton. 0
Necessito un anell i arracades. Mi --z-nas r-ng-- -a----e-ri-g-n. M_ b______ r_____ k__ o__________ M- b-z-n-s r-n-o- k-j o-e-r-n-o-. --------------------------------- Mi bezonas ringon kaj orelringon. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!