Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   af In die afdelingswinkel

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [twee en vyftig]

In die afdelingswinkel

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Anem als grans magatzems? Gaan-o-s-na-di- a-d-l-ngsw-nk-- -o-? G___ o__ n_ d__ a______________ t___ G-a- o-s n- d-e a-d-l-n-s-i-k-l t-e- ------------------------------------ Gaan ons na die afdelingswinkel toe? 0
Tinc alguns encàrrecs. Ek-m--t -aan i-k--ie--d--n. E_ m___ g___ i_______ d____ E- m-e- g-a- i-k-p-e- d-e-. --------------------------- Ek moet gaan inkopies doen. 0
Vull comprar moltes coses. E- --l---i---nk-p----koo-. E_ w__ b___ i_______ k____ E- w-l b-i- i-k-p-e- k-o-. -------------------------- Ek wil baie inkopies koop. 0
On són els articles d’oficina? W-a- -----e --n-oo---n---g--d-? W___ i_ d__ k__________________ W-a- i- d-e k-n-o-r-e-o-i-h-d-? ------------------------------- Waar is die kantoorbenodighede? 0
Necessito sobres i paper de cartes. Ek--e---oe---te-en----e---pi-r---d-g. E_ h__ k_______ e_ b__________ n_____ E- h-t k-e-e-t- e- b-i-f-a-i-r n-d-g- ------------------------------------- Ek het koeverte en briefpapier nodig. 0
Necessito llapis i marcadors. Ek-het--alp-n-pe-----n k--i pe--e n-di-. E_ h__ b___________ e_ k___ p____ n_____ E- h-t b-l-u-t-e-n- e- k-k- p-n-e n-d-g- ---------------------------------------- Ek het balpuntpenne en koki penne nodig. 0
On són els mobles? Waa- i- d-e----b---? W___ i_ d__ m_______ W-a- i- d-e m-u-e-s- -------------------- Waar is die meubels? 0
Necessito un armari i una calaixera. Ek -e- --------n -n---a-k-s-nodig. E_ h__ ’_ k__ e_ ’_ l______ n_____ E- h-t ’- k-s e- ’- l-a-k-s n-d-g- ---------------------------------- Ek het ’n kas en ’n laaikas nodig. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. E--h---’--les-e-a-- e- ’n -o--ra- nod-g. E_ h__ ’_ l________ e_ ’_ b______ n_____ E- h-t ’- l-s-e-a-r e- ’- b-e-r-k n-d-g- ---------------------------------------- Ek het ’n lessenaar en ’n boekrak nodig. 0
On són les joguines? W-ar-----ie -p----oed? W___ i_ d__ s_________ W-a- i- d-e s-e-l-o-d- ---------------------- Waar is die speelgoed? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. Ek--et ’---o- en t-dd--b-e--n----. E_ h__ ’_ p__ e_ t_________ n_____ E- h-t ’- p-p e- t-d-i-b-e- n-d-g- ---------------------------------- Ek het ’n pop en teddiebeer nodig. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. Ek-h-t-’n --k-erbal--- -n sk--k--e- nodi-. E_ h__ ’_ s________ e_ ’_ s________ n_____ E- h-t ’- s-k-e-b-l e- ’- s-a-k-t-l n-d-g- ------------------------------------------ Ek het ’n sokkerbal en ’n skaakstel nodig. 0
On són les eines? Wa-r -s--i---e-ee-s-a-? W___ i_ d__ g__________ W-a- i- d-e g-r-e-s-a-? ----------------------- Waar is die gereedskap? 0
Necessito un martell i unes alicates. Ek -e--’n-ha--e- en -- ---- n-d--. E_ h__ ’_ h_____ e_ ’_ t___ n_____ E- h-t ’- h-m-e- e- ’- t-n- n-d-g- ---------------------------------- Ek het ’n hammer en ’n tang nodig. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Ek -e---n -oo--e---- --ro-wedraa-er---di-. E_ h__ ’_ b___ e_ ’_ s_____________ n_____ E- h-t ’- b-o- e- ’- s-r-e-e-r-a-e- n-d-g- ------------------------------------------ Ek het ’n boor en ’n skroewedraaier nodig. 0
On són les joies? Wa---i- d-e ju---ie-s-a-e? W___ i_ d__ j_____________ W-a- i- d-e j-w-l-e-s-a-e- -------------------------- Waar is die juweliersware? 0
Necessito una cadena i una polsera. E-------- -als---er en -n ar----- --di-. E_ h__ ’_ h________ e_ ’_ a______ n_____ E- h-t ’- h-l-s-o-r e- ’- a-m-a-d n-d-g- ---------------------------------------- Ek het ’n halssnoer en ’n armband nodig. 0
Necessito un anell i arracades. Ek het--n r--g-----o-b---e no-ig. E_ h__ ’_ r___ e_ o_______ n_____ E- h-t ’- r-n- e- o-r-e-l- n-d-g- --------------------------------- Ek het ’n ring en oorbelle nodig. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!