Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   sl V veleblagovnici

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [dvainpetdeset]

V veleblagovnici

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Anem als grans magatzems? Gremo - --leb-a-ovni-o? G____ v v______________ G-e-o v v-l-b-a-o-n-c-? ----------------------- Gremo v veleblagovnico? 0
Tinc alguns encàrrecs. Mora- p- --ku--h. M____ p_ n_______ M-r-m p- n-k-p-h- ----------------- Moram po nakupih. 0
Vull comprar moltes coses. Ra-(-- bi kup--(a)---ec-j-s-va--. R_____ b_ k_______ p_____ s______ R-d-a- b- k-p-l-a- p-e-e- s-v-r-. --------------------------------- Rad(a) bi kupil(a) precej stvari. 0
On són els articles d’oficina? Kj---- pi-ar---k- ---e--al? K__ j_ p_________ m________ K-e j- p-s-r-i-k- m-t-r-a-? --------------------------- Kje je pisarniški material? 0
Necessito sobres i paper de cartes. P---e-u-----i--m--e -v-----i- pi-e-sk- p-p--. P_________ p_______ o_____ i_ p_______ p_____ P-t-e-u-e- p-s-m-k- o-i-k- i- p-s-m-k- p-p-r- --------------------------------------------- Potrebujem pisemske ovitke in pisemski papir. 0
Necessito llapis i marcadors. P--re-u--- k-l----in -lom--t-e. P_________ k_____ i_ f_________ P-t-e-u-e- k-l-j- i- f-o-a-t-e- ------------------------------- Potrebujem kulije in flomastre. 0
On són els mobles? Kje -e--ohišt--? K__ j_ p________ K-e j- p-h-š-v-? ---------------- Kje je pohištvo? 0
Necessito un armari i una calaixera. P----bu--m-o-a-- i--preda-nik-(e-o-k----o-. P_________ o____ i_ p________ (___ k_______ P-t-e-u-e- o-a-o i- p-e-a-n-k (-n- k-m-d-)- ------------------------------------------- Potrebujem omaro in predalnik (eno komodo). 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Po---b-je- -isa--o m--- -- r--al (en--p-li--). P_________ p______ m___ i_ r____ (___ p_______ P-t-e-u-e- p-s-l-o m-z- i- r-g-l (-n- p-l-c-)- ---------------------------------------------- Potrebujem pisalno mizo in regal (eno polico). 0
On són les joguines? Kje so---rač-? K__ s_ i______ K-e s- i-r-č-? -------------- Kje so igrače? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. P-trebuje- -un-----n ----e-k-. P_________ p_____ i_ m________ P-t-e-u-e- p-n-k- i- m-d-e-k-. ------------------------------ Potrebujem punčko in medvedka. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. P-t-ebuje--no-o----- --------š------o -gr-. P_________ n________ ž___ i_ š_______ i____ P-t-e-u-e- n-g-m-t-o ž-g- i- š-h-v-k- i-r-. ------------------------------------------- Potrebujem nogometno žogo in šahovsko igro. 0
On són les eines? Kje-je-o---je? K__ j_ o______ K-e j- o-o-j-? -------------- Kje je orodje? 0
Necessito un martell i unes alicates. Pot----jem-klad-v--i- k-eš-e. P_________ k______ i_ k______ P-t-e-u-e- k-a-i-o i- k-e-č-. ----------------------------- Potrebujem kladivo in klešče. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Potre-u----v-ta-----in iz-ij-č. P_________ v_______ i_ i_______ P-t-e-u-e- v-t-l-i- i- i-v-j-č- ------------------------------- Potrebujem vrtalnik in izvijač. 0
On són les joies? Kj--j--n--it? K__ j_ n_____ K-e j- n-k-t- ------------- Kje je nakit? 0
Necessito una cadena i una polsera. P-t--b-jem--e--ži-- in -a-e------. P_________ v_______ i_ z__________ P-t-e-u-e- v-r-ž-c- i- z-p-s-n-c-. ---------------------------------- Potrebujem verižico in zapestnico. 0
Necessito un anell i arracades. Potre-uje- e- -rs-a- in u-ane. P_________ e_ p_____ i_ u_____ P-t-e-u-e- e- p-s-a- i- u-a-e- ------------------------------ Potrebujem en prstan in uhane. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!