Manual de conversa

ca Passat 3   »   sl Preteklost 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [triinosemdeset]

Preteklost 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
trucar t-le---i---i--po--v-rjati -e-po-tel--o--) t___________ (___________ s_ p_ t________ t-l-f-n-r-t- (-o-o-a-j-t- s- p- t-l-f-n-) ----------------------------------------- telefonirati (pogovarjati se po telefonu) 0
He trucat. T---f---r-l--)-s--. T_____________ s___ T-l-f-n-r-l-a- s-m- ------------------- Telefoniral(a) sem. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. Ves-č-- s-m--ele---iral(--. V__ č__ s__ t______________ V-s č-s s-m t-l-f-n-r-l-a-. --------------------------- Ves čas sem telefoniral(a). 0
preguntar vpra---i v_______ v-r-š-t- -------- vprašati 0
Li he preguntat. Vp-ašal----sem. V_________ s___ V-r-š-l-a- s-m- --------------- Vprašal(a) sem. 0
Sempre he preguntat. V-d----em-sp-aš-va-(a). V____ s__ s____________ V-d-o s-m s-r-š-v-l-a-. ----------------------- Vedno sem spraševal(a). 0
explicar pov--ati p_______ p-v-d-t- -------- povedati 0
Li he explicat. P-ve---(a) s-m. P_________ s___ P-v-d-l-a- s-m- --------------- Povedal(a) sem. 0
Li he explicat tota la història. Po-e-a--a- s-- -e---zgo--o. P_________ s__ c___ z______ P-v-d-l-a- s-m c-l- z-o-b-. --------------------------- Povedal(a) sem celo zgodbo. 0
estudiar u--t--se u____ s_ u-i-i s- -------- učiti se 0
He estudiat. U-i-----s-m s-. U______ s__ s__ U-i-(-) s-m s-. --------------- Učil(a) sem se. 0
He estudiat tot el vespre. Učil(a)-se--se--es--eče-. U______ s__ s_ v__ v_____ U-i-(-) s-m s- v-s v-č-r- ------------------------- Učil(a) sem se ves večer. 0
treballar de-ati d_____ d-l-t- ------ delati 0
He treballat. D--al(a--se-. D_______ s___ D-l-l-a- s-m- ------------- Delal(a) sem. 0
He treballat tot el dia. De-a-(-) -e--ves-d-n. D_______ s__ v__ d___ D-l-l-a- s-m v-s d-n- --------------------- Delal(a) sem ves dan. 0
menjar j---i j____ j-s-i ----- jesti 0
He menjat. J-d-- (-e---)-s-m. J____ (______ s___ J-d-l (-e-l-) s-m- ------------------ Jedel (jedla) sem. 0
M’he menjat tot el menjar. Po--del (po-e-la)---m vso--ra--. P______ (________ s__ v__ h_____ P-j-d-l (-o-e-l-) s-m v-o h-a-o- -------------------------------- Pojedel (pojedla) sem vso hrano. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!