Manual de conversa

ca Passat 3   »   mk Минато време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осумдесет и три]

83 [osoomdyesyet i tri]

Минато време 3

[Minato vryemye 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
trucar т-леф-нира т_________ т-л-ф-н-р- ---------- телефонира 0
tye-y---n-ra t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
He trucat. Ј-- т-л--он---в. Ј__ т___________ Ј-с т-л-ф-н-р-в- ---------------- Јас телефонирав. 0
Ј-s --e-ye-o-i-a-. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ја- це-- --ем- тел---н----. Ј__ ц___ в____ т___________ Ј-с ц-л- в-е-е т-л-ф-н-р-в- --------------------------- Јас цело време телефонирав. 0
Ј-s t--e-- -r--mye --el---o-ir-v. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
preguntar прашува п______ п-а-у-а ------- прашува 0
pra-hoo-a p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
Li he preguntat. Ј-с--р-ша-. Ј__ п______ Ј-с п-а-а-. ----------- Јас прашав. 0
Ј-s--r--h--. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
Sempre he preguntat. Ј-- се-о-аш -ра-у---. Ј__ с______ п________ Ј-с с-к-г-ш п-а-у-а-. --------------------- Јас секогаш прашував. 0
Ј---sy-ko-uas- p-as-o--a-. Ј__ s_________ p__________ Ј-s s-e-o-u-s- p-a-h-o-a-. -------------------------- Јas syekoguash prashoovav.
explicar р-----ува р________ р-с-а-у-а --------- раскажува 0
ra--aʐ---a r_________ r-s-a-o-v- ---------- raskaʐoova
Li he explicat. Ја- р-с-ажу-а-. Ј__ р__________ Ј-с р-с-а-у-а-. --------------- Јас раскажував. 0
Јa- r--k--oova-. Ј__ r___________ Ј-s r-s-a-o-v-v- ---------------- Јas raskaʐoovav.
Li he explicat tota la història. Ј-с--а -а-к--ав----а-а --иказн-. Ј__ ј_ р_______ ц_____ п________ Ј-с ј- р-с-а-а- ц-л-т- п-и-а-н-. -------------------------------- Јас ја раскажав целата приказна. 0
Ј-s ј-----k-ʐ-v---y--ata p-i--zn-. Ј__ ј_ r_______ t_______ p________ Ј-s ј- r-s-a-a- t-y-l-t- p-i-a-n-. ---------------------------------- Јas јa raskaʐav tzyelata prikazna.
estudiar учи у__ у-и --- учи 0
oo--i o____ o-c-i ----- oochi
He estudiat. Ј-с ---в. Ј__ у____ Ј-с у-е-. --------- Јас учев. 0
Јas----hy-v. Ј__ o_______ Ј-s o-c-y-v- ------------ Јas oochyev.
He estudiat tot el vespre. Ја---ч-в -е---ве---. Ј__ у___ ц___ в_____ Ј-с у-е- ц-л- в-ч-р- -------------------- Јас учев цела вечер. 0
Јas o-c-yev tz--l- -ye-hy-r. Ј__ o______ t_____ v________ Ј-s o-c-y-v t-y-l- v-e-h-e-. ---------------------------- Јas oochyev tzyela vyechyer.
treballar р--о-и р_____ р-б-т- ------ работи 0
rabo-i r_____ r-b-t- ------ raboti
He treballat. Ј-- р--о---. Ј__ р_______ Ј-с р-б-т-в- ------------ Јас работев. 0
Ј-s----otye-. Ј__ r________ Ј-s r-b-t-e-. ------------- Јas rabotyev.
He treballat tot el dia. Јас ра-о--в -ел ден. Ј__ р______ ц__ д___ Ј-с р-б-т-в ц-л д-н- -------------------- Јас работев цел ден. 0
Јa---a-ot--v-tz-el-d-e-. Ј__ r_______ t____ d____ Ј-s r-b-t-e- t-y-l d-e-. ------------------------ Јas rabotyev tzyel dyen.
menjar ј--е ј___ ј-д- ---- јаде 0
јa-ye ј____ ј-d-e ----- јadye
He menjat. Ја- -а-ев. Ј__ ј_____ Ј-с ј-д-в- ---------- Јас јадев. 0
Јa- -ad-ev. Ј__ ј______ Ј-s ј-d-e-. ----------- Јas јadyev.
M’he menjat tot el menjar. Јас-го -зе-о-----о-о -а---е. Ј__ г_ и_____ ц_____ ј______ Ј-с г- и-е-о- ц-л-т- ј-д-њ-. ---------------------------- Јас го изедов целото јадење. 0
Јas g-o--z-e-ov-t------- ---yeњ--. Ј__ g__ i______ t_______ ј________ Ј-s g-o i-y-d-v t-y-l-t- ј-d-e-y-. ---------------------------------- Јas guo izyedov tzyeloto јadyeњye.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!