Manual de conversa

ca Passat 3   »   ru Прошедшая форма 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [восемьдесят три]

83 [vosemʹdesyat tri]

Прошедшая форма 3

[Proshedshaya forma 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
trucar Гов-рить по тел--ону Г_______ п_ т_______ Г-в-р-т- п- т-л-ф-н- -------------------- Говорить по телефону 0
Govo-it---- tel--o-u G_______ p_ t_______ G-v-r-t- p- t-l-f-n- -------------------- Govoritʹ po telefonu
He trucat. Я------------ов---л---о--ел-фону. Я г______ / г_______ п_ т________ Я г-в-р-л / г-в-р-л- п- т-л-ф-н-. --------------------------------- Я говорил / говорила по телефону. 0
Y- g-v---l /---vor--a po -ele---u. Y_ g______ / g_______ p_ t________ Y- g-v-r-l / g-v-r-l- p- t-l-f-n-. ---------------------------------- Ya govoril / govorila po telefonu.
He trucat per telèfon tota l’estona. Я---- вре-я---во--л---г-в-рил---о тел---н-. Я в__ в____ г______ / г_______ п_ т________ Я в-е в-е-я г-в-р-л / г-в-р-л- п- т-л-ф-н-. ------------------------------------------- Я все время говорил / говорила по телефону. 0
Y- v-- -r-------vor---/ govo-il- -o-----f-nu. Y_ v__ v_____ g______ / g_______ p_ t________ Y- v-e v-e-y- g-v-r-l / g-v-r-l- p- t-l-f-n-. --------------------------------------------- Ya vse vremya govoril / govorila po telefonu.
preguntar С---ши-а-ь С_________ С-р-ш-в-т- ---------- Спрашивать 0
Spras-i-a-ʹ S__________ S-r-s-i-a-ʹ ----------- Sprashivatʹ
Li he preguntat. Я с-р-с-л-/ сп-о-и-а. Я с______ / с________ Я с-р-с-л / с-р-с-л-. --------------------- Я спросил / спросила. 0
Ya-spros-l ----ro--l-. Y_ s______ / s________ Y- s-r-s-l / s-r-s-l-. ---------------------- Ya sprosil / sprosila.
Sempre he preguntat. Я в--г-а--п-а---а- /--п---и-а--. Я в_____ с________ / с__________ Я в-е-д- с-р-ш-в-л / с-р-ш-в-л-. -------------------------------- Я всегда спрашивал / спрашивала. 0
Ya--se--- -p-ashiv---/-s----hi--la. Y_ v_____ s_________ / s___________ Y- v-e-d- s-r-s-i-a- / s-r-s-i-a-a- ----------------------------------- Ya vsegda sprashival / sprashivala.
explicar Р--с--зыв--ь Р___________ Р-с-к-з-в-т- ------------ Рассказывать 0
R-s--a-yv-tʹ R___________ R-s-k-z-v-t- ------------ Rasskazyvatʹ
Li he explicat. Я -асс-аза- - расск-зала. Я р________ / р__________ Я р-с-к-з-л / р-с-к-з-л-. ------------------------- Я рассказал / рассказала. 0
Y- --ss-az-l-- -a-sk---l-. Y_ r________ / r__________ Y- r-s-k-z-l / r-s-k-z-l-. -------------------------- Ya rasskazal / rasskazala.
Li he explicat tota la història. Я--а--к-----/---сс----ла--с----торию. Я р________ / р_________ в__ и_______ Я р-с-к-з-л / р-с-к-з-л- в-ю и-т-р-ю- ------------------------------------- Я рассказал / рассказала всю историю. 0
Ya ra-s---al --ra--kazal- -s-u--s-o---u. Y_ r________ / r_________ v___ i________ Y- r-s-k-z-l / r-s-k-z-l- v-y- i-t-r-y-. ---------------------------------------- Ya rasskazal / rasskazala vsyu istoriyu.
estudiar У-ить У____ У-и-ь ----- Учить 0
U--i-ʹ U_____ U-h-t- ------ Uchitʹ
He estudiat. Я у-ил-/ -чи-а. Я у___ / у_____ Я у-и- / у-и-а- --------------- Я учил / учила. 0
Ya uch-l / ----la. Y_ u____ / u______ Y- u-h-l / u-h-l-. ------------------ Ya uchil / uchila.
He estudiat tot el vespre. Я ве-- ве-ер у-ил / -----. Я в___ в____ у___ / у_____ Я в-с- в-ч-р у-и- / у-и-а- -------------------------- Я весь вечер учил / учила. 0
Ya--e-ʹ -----r --hil -----i-a. Y_ v___ v_____ u____ / u______ Y- v-s- v-c-e- u-h-l / u-h-l-. ------------------------------ Ya vesʹ vecher uchil / uchila.
treballar Р----а-ь Р_______ Р-б-т-т- -------- Работать 0
R---t--ʹ R_______ R-b-t-t- -------- Rabotatʹ
He treballat. Я ра-от---/ работала. Я р______ / р________ Я р-б-т-л / р-б-т-л-. --------------------- Я работал / работала. 0
Ya-rab-t---/ rab--a-a. Y_ r______ / r________ Y- r-b-t-l / r-b-t-l-. ---------------------- Ya rabotal / rabotala.
He treballat tot el dia. Я в-----ень-р-бот-л --р---т-ла. Я в___ д___ р______ / р________ Я в-с- д-н- р-б-т-л / р-б-т-л-. ------------------------------- Я весь день работал / работала. 0
Y--v-s------ --bo-al-/--a--ta-a. Y_ v___ d___ r______ / r________ Y- v-s- d-n- r-b-t-l / r-b-t-l-. -------------------------------- Ya vesʹ denʹ rabotal / rabotala.
menjar Ес-ь Е___ Е-т- ---- Есть 0
Y---ʹ Y____ Y-s-ʹ ----- Yestʹ
He menjat. Я по-------е--. Я п___ / п_____ Я п-е- / п-е-а- --------------- Я поел / поела. 0
Y--po-e- ---oy-l-. Y_ p____ / p______ Y- p-y-l / p-y-l-. ------------------ Ya poyel / poyela.
M’he menjat tot el menjar. Я--ъел ---ъ-ла в----орцию. Я с___ / с____ в__ п______ Я с-е- / с-е-а в-ю п-р-и-. -------------------------- Я съел / съела всю порцию. 0
Ya s-y---- s--el--vs-u -----iy-. Y_ s____ / s_____ v___ p________ Y- s-y-l / s-y-l- v-y- p-r-s-y-. -------------------------------- Ya sʺyel / sʺyela vsyu portsiyu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!