Manual de conversa

ca Passat 3   »   uk Минулий час 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [вісімдесят три]

83 [visimdesyat try]

Минулий час 3

[Mynulyy̆ chas 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
trucar Т-ле---у-ати Т___________ Т-л-ф-н-в-т- ------------ Телефонувати 0
T--ef--uvaty T___________ T-l-f-n-v-t- ------------ Telefonuvaty
He trucat. Я-тел-фону--в --т-л------ал-. Я т__________ / т____________ Я т-л-ф-н-в-в / т-л-ф-н-в-л-. ----------------------------- Я телефонував / телефонувала. 0
Y----l-f-nuvav /-t---fon-----. Y_ t__________ / t____________ Y- t-l-f-n-v-v / t-l-f-n-v-l-. ------------------------------ YA telefonuvav / telefonuvala.
He trucat per telèfon tota l’estona. Я -е------ т-ле-он-ва--/ те-еф--у---а. Я в___ ч__ т__________ / т____________ Я в-с- ч-с т-л-ф-н-в-в / т-л-ф-н-в-л-. -------------------------------------- Я весь час телефонував / телефонувала. 0
YA -esʹ--ha---e-e--nu-av-----l---nuval-. Y_ v___ c___ t__________ / t____________ Y- v-s- c-a- t-l-f-n-v-v / t-l-f-n-v-l-. ---------------------------------------- YA vesʹ chas telefonuvav / telefonuvala.
preguntar За---ув-ти З_________ З-п-т-в-т- ---------- Запитувати 0
Z-pytu--ty Z_________ Z-p-t-v-t- ---------- Zapytuvaty
Li he preguntat. Я з-п---в-/-зап-----. Я з______ / з________ Я з-п-т-в / з-п-т-л-. --------------------- Я запитав / запитала. 0
YA ---y--v --za---ala. Y_ z______ / z________ Y- z-p-t-v / z-p-t-l-. ---------------------- YA zapytav / zapytala.
Sempre he preguntat. Я -----у-ав ---а-и-у--л--завж-и. Я з________ / з_________ з______ Я з-п-т-в-в / з-п-т-в-л- з-в-д-. -------------------------------- Я запитував / запитувала завжди. 0
Y--za--t-va--/-zap-t---l--------y. Y_ z________ / z_________ z_______ Y- z-p-t-v-v / z-p-t-v-l- z-v-h-y- ---------------------------------- YA zapytuvav / zapytuvala zavzhdy.
explicar Ро-п-в-д--и Р__________ Р-з-о-і-а-и ----------- Розповідати 0
R-z-o--d-ty R__________ R-z-o-i-a-y ----------- Rozpovidaty
Li he explicat. Я---зпові- - ро---ві-а. Я р_______ / р_________ Я р-з-о-і- / р-з-о-і-а- ----------------------- Я розповів / розповіла. 0
Y- -o-povi--- roz--vi-a. Y_ r_______ / r_________ Y- r-z-o-i- / r-z-o-i-a- ------------------------ YA rozpoviv / rozpovila.
Li he explicat tota la història. Я-роз-ові--- -озп-в-л---і-- -сто--ю. Я р_______ / р________ ц___ і_______ Я р-з-о-і- / р-з-о-і-а ц-л- і-т-р-ю- ------------------------------------ Я розповів / розповіла цілу історію. 0
YA-roz----- / r-zpo--------lu i-t-r--u. Y_ r_______ / r________ t____ i________ Y- r-z-o-i- / r-z-o-i-a t-i-u i-t-r-y-. --------------------------------------- YA rozpoviv / rozpovila tsilu istoriyu.
estudiar Вч-ти-я В______ В-и-и-я ------- Вчитися 0
Vc--ty--a V________ V-h-t-s-a --------- Vchytysya
He estudiat. Я -ч---я --вч-----. Я в_____ / в_______ Я в-и-с- / в-и-а-я- ------------------- Я вчився / вчилася. 0
YA-vc-yvsya / vc-yla-y-. Y_ v_______ / v_________ Y- v-h-v-y- / v-h-l-s-a- ------------------------ YA vchyvsya / vchylasya.
He estudiat tot el vespre. Я--ч-в-- /-------я -іли-------. Я в_____ / в______ ц____ в_____ Я в-и-с- / в-и-а-я ц-л-й в-ч-р- ------------------------------- Я вчився / вчилася цілий вечір. 0
Y- -c---sy- - -chyla-ya-tsilyy- ve--ir. Y_ v_______ / v________ t_____ v______ Y- v-h-v-y- / v-h-l-s-a t-i-y-̆ v-c-i-. --------------------------------------- YA vchyvsya / vchylasya tsilyy̆ vechir.
treballar П--цю---и П________ П-а-ю-а-и --------- Працювати 0
Pr-tsy-va-y P__________ P-a-s-u-a-y ----------- Pratsyuvaty
He treballat. Я -----в-в - --а--в-ла. Я п_______ / п_________ Я п-а-ю-а- / п-а-ю-а-а- ----------------------- Я працював / працювала. 0
Y---ra----vav / --a-sy-val-. Y_ p_________ / p___________ Y- p-a-s-u-a- / p-a-s-u-a-a- ---------------------------- YA pratsyuvav / pratsyuvala.
He treballat tot el dia. Я --а-юва- ----ацюв-ла --сь ---ь. Я п_______ / п________ в___ д____ Я п-а-ю-а- / п-а-ю-а-а в-с- д-н-. --------------------------------- Я працював / працювала весь день. 0
YA-p--tsy-v-- / -ra-syuv--a ve-----nʹ. Y_ p_________ / p__________ v___ d____ Y- p-a-s-u-a- / p-a-s-u-a-a v-s- d-n-. -------------------------------------- YA pratsyuvav / pratsyuvala vesʹ denʹ.
menjar Ї-ти Ї___ Ї-т- ---- Їсти 0
I--ty Ï___ I-s-y ----- Ïsty
He menjat. Я--’ї- / --ї-а. Я з___ / з_____ Я з-ї- / з-ї-а- --------------- Я з’їв / з’їла. 0
Y- --i-v ----ï-a. Y_ z___ / z_____ Y- z-i-v / z-i-l-. ------------------ YA zʺïv / zʺïla.
M’he menjat tot el menjar. Я з-їв / з-ї-а---- -ж-. Я з___ / з____ у__ ї___ Я з-ї- / з-ї-а у-ю ї-у- ----------------------- Я з’їв / з’їла усю їжу. 0
YA---i-----z---l--usyu i---u. Y_ z___ / z____ u___ ï____ Y- z-i-v / z-i-l- u-y- i-z-u- ----------------------------- YA zʺïv / zʺïla usyu ïzhu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!