Manual de conversa

ca Passat 3   »   fa ‫ زمان گذشته 3‬

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

‫83 [هشتاد و سه]‬

83 [hashtâd-o-se]

‫ زمان گذشته 3‬

[zamâne gozashte 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
trucar ‫--فن-زد-‬ ‫____ ز___ ‫-ل-ن ز-ن- ---------- ‫تلفن زدن‬ 0
tel--o- -adan t______ z____ t-l-f-n z-d-n ------------- telefon zadan
He trucat. ‫-- ت-ف- زد- ام-‬ ‫__ ت___ ز__ ا___ ‫-ن ت-ف- ز-ه ا-.- ----------------- ‫من تلفن زده ام.‬ 0
m-n-t--e-o- -ad---m. m__ t______ z_______ m-n t-l-f-n z-d---m- -------------------- man telefon zade-am.
He trucat per telèfon tota l’estona. ‫م- تما---دت-ب- -------ب- م------.‬ ‫__ ت___ م__ ب_ ت___ ص___ م_______ ‫-ن ت-ا- م-ت ب- ت-ف- ص-ب- م-‌-ر-م-‬ ----------------------------------- ‫من تمام مدت با تلفن صحبت می‌کردم.‬ 0
m---t---me--odat b--te-e-----o-b-t-m--arde--m. m__ t_____ m____ b_ t______ s_____ m__________ m-n t-m-m- m-d-t b- t-l-f-n s-h-a- m-k-r-e-a-. ---------------------------------------------- man tamâme modat bâ telefon sohbat mikarde-am.
preguntar ‫س-ال-ک-دن‬ ‫____ ک____ ‫-ؤ-ل ک-د-‬ ----------- ‫سؤال کردن‬ 0
so-l -ardan s___ k_____ s-â- k-r-a- ----------- soâl kardan
Li he preguntat. ‫من -ؤ-- -ر-- ---‬ ‫__ س___ ک___ ا___ ‫-ن س-ا- ک-د- ا-.- ------------------ ‫من سؤال کرده ام.‬ 0
man--oâ--k-rde--m. m__ s___ k________ m-n s-â- k-r-e-a-. ------------------ man soâl karde-am.
Sempre he preguntat. ‫م--همی-ه -وا--می‌کردم-‬ ‫__ ه____ س___ م_______ ‫-ن ه-ی-ه س-ا- م-‌-ر-م-‬ ------------------------ ‫من همیشه سوال می‌کردم.‬ 0
man-h-----e -o-- m-k-rd--a-. m__ h______ s___ m__________ m-n h-m-s-e s-â- m-k-r-e-a-. ---------------------------- man hamishe soâl mikarde-am.
explicar ‫----ف--ردن‬ ‫_____ ک____ ‫-ع-ی- ک-د-‬ ------------ ‫تعریف کردن‬ 0
t-----i- -arda-. t_______ k______ t-----i- k-r-a-. ---------------- ta-e-rif kardan.
Li he explicat. ‫م- -ع--ف کر-ه-ا-.‬ ‫__ ت____ ک___ ا___ ‫-ن ت-ر-ف ک-د- ا-.- ------------------- ‫من تعریف کرده ام.‬ 0
ma- ta-------kard--am. m__ t_______ k________ m-n t-----i- k-r-e-a-. ---------------------- man ta-e-rif karde-am.
Li he explicat tota la història. ‫من----م -است-- -- تع--- ک-ده ام/کر-م.‬ ‫__ ت___ د_____ ر_ ت____ ک___ ا________ ‫-ن ت-ا- د-س-ا- ر- ت-ر-ف ک-د- ا-/-ر-م-‬ --------------------------------------- ‫من تمام داستان را تعریف کرده ام/کردم.‬ 0
m-n t-m--e -âstân-râ--a-e------------m. m__ t_____ d_____ r_ t_______ k________ m-n t-m-m- d-s-â- r- t-----i- k-r-e-a-. --------------------------------------- man tamâme dâstân râ ta-e-rif karde-am.
estudiar ‫ی-----ف-ن‬ ‫___ گ_____ ‫-ا- گ-ف-ن- ----------- ‫یاد گرفتن‬ 0
y-d-ge-e--an y__ g_______ y-d g-r-f-a- ------------ yâd gereftan
He estudiat. ‫-- ی-د--ر--- ---‬ ‫__ ی__ گ____ ا___ ‫-ن ی-د گ-ف-ه ا-.- ------------------ ‫من یاد گرفته ام.‬ 0
man --d g--e-te-a-. m__ y__ g__________ m-n y-d g-r-f-e-a-. ------------------- man yâd gerefte-am.
He estudiat tot el vespre. ‫---تما--ش---ش--- ی---ی-ی -و-م-‬ ‫__ ت___ ش_ م____ ی______ ب_____ ‫-ن ت-ا- ش- م-غ-ل ی-د-ی-ی ب-د-.- -------------------------------- ‫من تمام شب مشغول یادگیری بودم.‬ 0
m----a-âme-s-ab--as---h--e yâdg-r- b-d--a-. m__ t_____ s___ m_________ y______ b_______ m-n t-m-m- s-a- m-s---h-l- y-d-i-i b-d---m- ------------------------------------------- man tamâme shab mash-ghule yâdgiri bude-am.
treballar ‫-ا---ردن‬ ‫___ ک____ ‫-ا- ک-د-‬ ---------- ‫کار کردن‬ 0
kâr -a--an k__ k_____ k-r k-r-a- ---------- kâr kardan
He treballat. ‫-ن-کا- -رد- -م-‬ ‫__ ک__ ک___ ا___ ‫-ن ک-ر ک-د- ا-.- ----------------- ‫من کار کرده ام.‬ 0
man -â- ka--e--m. m__ k__ k________ m-n k-r k-r-e-a-. ----------------- man kâr karde-am.
He treballat tot el dia. ‫من---ا----- ک-ر --‌--د-.‬ ‫__ ت___ ر__ ک__ م_______ ‫-ن ت-ا- ر-ز ک-ر م-‌-ر-م-‬ -------------------------- ‫من تمام روز کار می‌کردم.‬ 0
m-n-----m---ooz -â kâr--a--e---. m__ t_____ r___ r_ k__ k________ m-n t-m-m- r-o- r- k-r k-r-e-a-. -------------------------------- man tamâme rooz râ kâr karde-am.
menjar ‫-ذ- خ--دن‬ ‫___ خ_____ ‫-ذ- خ-ر-ن- ----------- ‫غذا خوردن‬ 0
g--zâ-kh-r-an g____ k______ g-a-â k-o-d-n ------------- ghazâ khordan
He menjat. ‫م---ذا ---د- ا--‬ ‫__ غ__ خ____ ا___ ‫-ن غ-ا خ-ر-ه ا-.- ------------------ ‫من غذا خورده ام.‬ 0
ma---h-zâ-kh-rd----. m__ g____ k_________ m-n g-a-â k-o-d---m- -------------------- man ghazâ khorde-am.
M’he menjat tot el menjar. ‫-- -ما----ا ------دم-‬ ‫__ ت___ غ__ ر_ خ______ ‫-ن ت-ا- غ-ا ر- خ-ر-م-‬ ----------------------- ‫من تمام غذا را خوردم.‬ 0
ma- ---â-e---azâ-r---ho-de-am. m__ t_____ g____ r_ k_________ m-n t-m-m- g-a-â r- k-o-d---m- ------------------------------ man tamâme ghazâ râ khorde-am.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!