Manual de conversa

ca Passat 3   »   kk Өткен шақ 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [сексен үш]

83 [seksen üş]

Өткен шақ 3

[Ötken şaq 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
trucar теле-он-----өйле-у т_________ с______ т-л-ф-н-е- с-й-е-у ------------------ телефонмен сөйлесу 0
te-e---m-n s-----w t_________ s______ t-l-f-n-e- s-y-e-w ------------------ telefonmen söylesw
He trucat. М-- ---е-о-мен --й-е---м. М__ т_________ с_________ М-н т-л-ф-н-е- с-й-е-т-м- ------------------------- Мен телефонмен сөйлестім. 0
Men----ef-n-en s-y----i-. M__ t_________ s_________ M-n t-l-f-n-e- s-y-e-t-m- ------------------------- Men telefonmen söylestim.
He trucat per telèfon tota l’estona. Ме- -н--- т--еф-нме------есіп-ж-рді-. М__ ү____ т_________ с_______ ж______ М-н ү-е-і т-л-ф-н-е- с-й-е-і- ж-р-і-. ------------------------------------- Мен үнемі телефонмен сөйлесіп жүрдім. 0
Me- ünemi-te-ef-nm---sö-le-ip-----i-. M__ ü____ t_________ s_______ j______ M-n ü-e-i t-l-f-n-e- s-y-e-i- j-r-i-. ------------------------------------- Men ünemi telefonmen söylesip jürdim.
preguntar с--ау с____ с-р-у ----- сұрау 0
s---w s____ s-r-w ----- suraw
Li he preguntat. М-н -ұрадым. М__ с_______ М-н с-р-д-м- ------------ Мен сұрадым. 0
M-n su-----. M__ s_______ M-n s-r-d-m- ------------ Men suradım.
Sempre he preguntat. М-н-ү--мі ----й-ынмы-. М__ ү____ с___________ М-н ү-е-і с-р-й-ы-м-н- ---------------------- Мен үнемі сұрайтынмын. 0
Me--üne-i-s-ra-t--mın. M__ ü____ s___________ M-n ü-e-i s-r-y-ı-m-n- ---------------------- Men ünemi suraytınmın.
explicar а--у а___ а-т- ---- айту 0
aytw a___ a-t- ---- aytw
Li he explicat. Ме- -й-ып ---д-м. М__ а____ б______ М-н а-т-п б-р-і-. ----------------- Мен айтып бердім. 0
M-n --tı--b-rd-m. M__ a____ b______ M-n a-t-p b-r-i-. ----------------- Men aytıp berdim.
Li he explicat tota la història. Мен --иғ--ы-толық а-ты- бе---м. М__ о______ т____ а____ б______ М-н о-и-а-ы т-л-қ а-т-п б-р-і-. ------------------------------- Мен оқиғаны толық айтып бердім. 0
M-- -qïğ-n- --l-q--ytı- -er-i-. M__ o______ t____ a____ b______ M-n o-ï-a-ı t-l-q a-t-p b-r-i-. ------------------------------- Men oqïğanı tolıq aytıp berdim.
estudiar оқу о__ о-у --- оқу 0
o-w o__ o-w --- oqw
He estudiat. Ме- -қ--ы-. М__ о______ М-н о-ы-ы-. ----------- Мен оқыдым. 0
M-n ---d--. M__ o______ M-n o-ı-ı-. ----------- Men oqıdım.
He estudiat tot el vespre. Мен-ке--б-------д-м. М__ к__ б___ о______ М-н к-ш б-й- о-ы-ы-. -------------------- Мен кеш бойы оқыдым. 0
M-n -e- --y- oqı--m. M__ k__ b___ o______ M-n k-ş b-y- o-ı-ı-. -------------------- Men keş boyı oqıdım.
treballar ж-мыс -стеу ж____ і____ ж-м-с і-т-у ----------- жұмыс істеу 0
j-mı--i-tew j____ i____ j-m-s i-t-w ----------- jumıs istew
He treballat. Мен --м-- -------. М__ ж____ і_______ М-н ж-м-с і-т-д-м- ------------------ Мен жұмыс істедім. 0
M---------is----m. M__ j____ i_______ M-n j-m-s i-t-d-m- ------------------ Men jumıs istedim.
He treballat tot el dia. М-н-к-ні--ойы жұ--с---те-і-. М__ к___ б___ ж____ і_______ М-н к-н- б-й- ж-м-с і-т-д-м- ---------------------------- Мен күні бойы жұмыс істедім. 0
M-n-kü-i-b-yı-----s i-----m. M__ k___ b___ j____ i_______ M-n k-n- b-y- j-m-s i-t-d-m- ---------------------------- Men küni boyı jumıs istedim.
menjar та-ақт-ну т________ т-м-қ-а-у --------- тамақтану 0
t-maq--nw t________ t-m-q-a-w --------- tamaqtanw
He menjat. Ме- т--а---нды-. М__ т___________ М-н т-м-қ-а-д-м- ---------------- Мен тамақтандым. 0
M-n t-maq--ndım. M__ t___________ M-n t-m-q-a-d-m- ---------------- Men tamaqtandım.
M’he menjat tot el menjar. М---ба- тамақты--еп қ-й---. М__ б__ т______ ж__ қ______ М-н б-р т-м-қ-ы ж-п қ-й-ы-. --------------------------- Мен бар тамақты жеп қойдым. 0
Me---ar--a-aqtı -e---o----. M__ b__ t______ j__ q______ M-n b-r t-m-q-ı j-p q-y-ı-. --------------------------- Men bar tamaqtı jep qoydım.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!