Manual de conversa

ca Passat 3   »   no Fortid 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [åttitre]

Fortid 3

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
trucar rin-e r____ r-n-e ----- ringe 0
He trucat. Je---a- ringt. J__ h__ r_____ J-g h-r r-n-t- -------------- Jeg har ringt. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. J-g --- r-n-t -el---ide-. J__ h__ r____ h___ t_____ J-g h-r r-n-t h-l- t-d-n- ------------------------- Jeg har ringt hele tiden. 0
preguntar spø-re s_____ s-ø-r- ------ spørre 0
Li he preguntat. Jeg-h-- spu-t. J__ h__ s_____ J-g h-r s-u-t- -------------- Jeg har spurt. 0
Sempre he preguntat. J---h-r -ll-id-spu-t. J__ h__ a_____ s_____ J-g h-r a-l-i- s-u-t- --------------------- Jeg har alltid spurt. 0
explicar f-rtelle f_______ f-r-e-l- -------- fortelle 0
Li he explicat. Je- h-r---r-alt----. J__ h__ f______ d___ J-g h-r f-r-a-t d-t- -------------------- Jeg har fortalt det. 0
Li he explicat tota la història. J-g --r ---tal- ---- h----r---. J__ h__ f______ h___ h_________ J-g h-r f-r-a-t h-l- h-s-o-i-n- ------------------------------- Jeg har fortalt hele historien. 0
estudiar l-r- --l-se l___ / l___ l-r- / l-s- ----------- lære / lese 0
He estudiat. J-- --r læ-t - -est. J__ h__ l___ / l____ J-g h-r l-r- / l-s-. -------------------- Jeg har lært / lest. 0
He estudiat tot el vespre. J---har -æ-- - le-t he----v--den. J__ h__ l___ / l___ h___ k_______ J-g h-r l-r- / l-s- h-l- k-e-d-n- --------------------------------- Jeg har lært / lest hele kvelden. 0
treballar jo-be j____ j-b-e ----- jobbe 0
He treballat. Jeg ha- j-bbe-. J__ h__ j______ J-g h-r j-b-e-. --------------- Jeg har jobbet. 0
He treballat tot el dia. Jeg--a------e- he-e---g--. J__ h__ j_____ h___ d_____ J-g h-r j-b-e- h-l- d-g-n- -------------------------- Jeg har jobbet hele dagen. 0
menjar s--se s____ s-i-e ----- spise 0
He menjat. Jeg-ha- sp--t. J__ h__ s_____ J-g h-r s-i-t- -------------- Jeg har spist. 0
M’he menjat tot el menjar. Je--ha- ---st----. J__ h__ s____ o___ J-g h-r s-i-t o-p- ------------------ Jeg har spist opp. 0

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!