Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   uk Пори року і погода

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шістнадцять]

16 [shistnadtsyatʹ]

Пори року і погода

[Pory roku i pohoda]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Це п-р- р---: Ц_ п___ р____ Ц- п-р- р-к-: ------------- Це пори року: 0
T-e--ory r---: T__ p___ r____ T-e p-r- r-k-: -------------- Tse pory roku:
La primavera, l’estiu, Вес--- ----. В_____ л____ В-с-а- л-т-. ------------ Весна, літо. 0
V-sna,-l-to. V_____ l____ V-s-a- l-t-. ------------ Vesna, lito.
la tardor i l’hivern. Осінь---з---. О____ і з____ О-і-ь і з-м-. ------------- Осінь і зима. 0
O-inʹ----ym-. O____ i z____ O-i-ʹ i z-m-. ------------- Osinʹ i zyma.
L’estiu és calorós. Л--о----яче. Л___ г______ Л-т- г-р-ч-. ------------ Літо гаряче. 0
L-t- ha-ya---. L___ h________ L-t- h-r-a-h-. -------------- Lito haryache.
A l’estiu, fa sol. В-і-ку с-і-ить со--е. В_____ с______ с_____ В-і-к- с-і-и-ь с-н-е- --------------------- Влітку світить сонце. 0
Vl---u------tʹ-sont-e. V_____ s______ s______ V-i-k- s-i-y-ʹ s-n-s-. ---------------------- Vlitku svitytʹ sontse.
A l’estiu, ens agrada passejar. Вл--к--м- -хоче -у-я---. В_____ м_ о____ г_______ В-і-к- м- о-о-е г-л-є-о- ------------------------ Влітку ми охоче гуляємо. 0
V--t-u--- -k-o-h--hul-a-e-o. V_____ m_ o______ h_________ V-i-k- m- o-h-c-e h-l-a-e-o- ---------------------------- Vlitku my okhoche hulyayemo.
L’hivern és fred. Зи-а-хо-о-на. З___ х_______ З-м- х-л-д-а- ------------- Зима холодна. 0
Zym--k--lo-na. Z___ k________ Z-m- k-o-o-n-. -------------- Zyma kholodna.
A l’hivern neva o plou. Взим-- --д-є---і- ----й-е -ощ. В_____ п____ с___ а__ й__ д___ В-и-к- п-д-є с-і- а-о й-е д-щ- ------------------------------ Взимку падає сніг або йде дощ. 0
Vzy------d-ye-sni----- y̆-e --s---. V_____ p_____ s___ a__ y̆__ d______ V-y-k- p-d-y- s-i- a-o y-d- d-s-c-. ----------------------------------- Vzymku padaye snih abo y̆de doshch.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Взи--у-ми-о---е зали-а-мося------. В_____ м_ о____ з__________ в_____ В-и-к- м- о-о-е з-л-ш-є-о-я в-о-а- ---------------------------------- Взимку ми охоче залишаємося вдома. 0
Vzy-k- my---h---- -al---a-e-osya-vd--a. V_____ m_ o______ z_____________ v_____ V-y-k- m- o-h-c-e z-l-s-a-e-o-y- v-o-a- --------------------------------------- Vzymku my okhoche zalyshayemosya vdoma.
Fa fred. Хо-о--о. Х_______ Х-л-д-о- -------- Холодно. 0
K---o---. K________ K-o-o-n-. --------- Kholodno.
Plou. Пад---д-щ. П____ д___ П-д-є д-щ- ---------- Падає дощ. 0
P-d--e --sh--. P_____ d______ P-d-y- d-s-c-. -------------- Padaye doshch.
Fa vent. В-т--н-. В_______ В-т-я-о- -------- Вітряно. 0
Vi---ano. V________ V-t-y-n-. --------- Vitryano.
Fa calor. Те-ло. Т_____ Т-п-о- ------ Тепло. 0
Te---. T_____ T-p-o- ------ Teplo.
Fa sol. С---чн-. С_______ С-н-ч-о- -------- Сонячно. 0
S--yac--o. S_________ S-n-a-h-o- ---------- Sonyachno.
Fa un bon dia. Я--о. Я____ Я-н-. ----- Ясно. 0
Ya---. Y_____ Y-s-o- ------ Yasno.
Quin temps fa avui? Як--с-о--д----о--да? Я__ с_______ п______ Я-а с-о-о-н- п-г-д-? -------------------- Яка сьогодні погода? 0
Ya-a--------i-poho--? Y___ s_______ p______ Y-k- s-o-o-n- p-h-d-? --------------------- Yaka sʹohodni pohoda?
Avui fa fred. С-о-о--- -----но. С_______ х_______ С-о-о-н- х-л-д-о- ----------------- Сьогодні холодно. 0
S--h-----kholodno. S_______ k________ S-o-o-n- k-o-o-n-. ------------------ Sʹohodni kholodno.
Avui fa calor. Сь-г-д-- -епло. С_______ т_____ С-о-о-н- т-п-о- --------------- Сьогодні тепло. 0
Sʹ-h-dn- --p-o. S_______ t_____ S-o-o-n- t-p-o- --------------- Sʹohodni teplo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!