Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ky Жыл мезгилдери жана аба ырайы

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [он алты]

16 [on altı]

Жыл мезгилдери жана аба ырайы

[Jıl mezgilderi jana aba ırayı]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Була--жы- м-з---д-ри: Б____ ж__ м__________ Б-л-р ж-л м-з-и-д-р-: --------------------- Булар жыл мезгилдери: 0
Bula- --- m--g-ld-ri: B____ j__ m__________ B-l-r j-l m-z-i-d-r-: --------------------- Bular jıl mezgilderi:
La primavera, l’estiu, ж-з- -ай, ж___ ж___ ж-з- ж-й- --------- жаз, жай, 0
j-z, ja-, j___ j___ j-z- j-y- --------- jaz, jay,
la tardor i l’hivern. күз ---а---ш. к__ ж___ к___ к-з ж-н- к-ш- ------------- күз жана кыш. 0
k-- -an- k-ş. k__ j___ k___ k-z j-n- k-ş- ------------- küz jana kış.
L’estiu és calorós. Жай --ы-. Ж__ ы____ Ж-й ы-ы-. --------- Жай ысык. 0
Ja--ı-ı-. J__ ı____ J-y ı-ı-. --------- Jay ısık.
A l’estiu, fa sol. К-- ---к-сы- ж--кырап тур-т. К__ ж_______ ж_______ т_____ К-н ж-й-ы-ы- ж-р-ы-а- т-р-т- ---------------------------- Күн жайкысын жаркырап турат. 0
K----a--ı--- ---k-----tu-a-. K__ j_______ j_______ t_____ K-n j-y-ı-ı- j-r-ı-a- t-r-t- ---------------------------- Kün jaykısın jarkırap turat.
A l’estiu, ens agrada passejar. Ж----да -е-ил------и ---шы ----бү-. Ж______ с___________ ж____ к_______ Ж-й-н-а с-й-л-е-е-д- ж-к-ы к-р-б-з- ----------------------------------- Жайында сейилдегенди жакшы көрөбүз. 0
Ja--n---sey---eg-nd- ja------r-b--. J______ s___________ j____ k_______ J-y-n-a s-y-l-e-e-d- j-k-ı k-r-b-z- ----------------------------------- Jayında seyildegendi jakşı köröbüz.
L’hivern és fred. К-ш-су-к. К__ с____ К-ш с-у-. --------- Кыш суук. 0
Kış -u-k. K__ s____ K-ş s-u-. --------- Kış suuk.
A l’hivern neva o plou. Кы---да---------амг-р -аайт. К______ к__ ж_ ж_____ ж_____ К-ш-н-а к-р ж- ж-м-ы- ж-а-т- ---------------------------- Кышында кар же жамгыр жаайт. 0
K-ş-nd- kar je -a---- --a--. K______ k__ j_ j_____ j_____ K-ş-n-a k-r j- j-m-ı- j-a-t- ---------------------------- Kışında kar je jamgır jaayt.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Кы------биз --д--о--р--н-ы ж---ы к----үз. К______ б__ ү___ о________ ж____ к_______ К-ш-н-а б-з ү-д- о-у-г-н-ы ж-к-ы к-р-б-з- ----------------------------------------- Кышында биз үйдө отурганды жакшы көрөбүз. 0
K-şı-d--b---ü--ö-o-u--a-d----k-- kö---ü-. K______ b__ ü___ o________ j____ k_______ K-ş-n-a b-z ü-d- o-u-g-n-ı j-k-ı k-r-b-z- ----------------------------------------- Kışında biz üydö oturgandı jakşı köröbüz.
Fa fred. С--к. С____ С-у-. ----- Суук. 0
Suu-. S____ S-u-. ----- Suuk.
Plou. Ж---ыр---а--жа--т. Ж_____ ж___ ж_____ Ж-м-ы- ж-а- ж-т-т- ------------------ Жамгыр жаап жатат. 0
Ja-gır -aa- jata-. J_____ j___ j_____ J-m-ı- j-a- j-t-t- ------------------ Jamgır jaap jatat.
Fa vent. Ш----ду-. Ш________ Ш-м-л-у-. --------- Шамалдуу. 0
Ş-ma-duu. Ş________ Ş-m-l-u-. --------- Şamalduu.
Fa calor. Жы-уу. Ж_____ Ж-л-у- ------ Жылуу. 0
Jı-uu. J_____ J-l-u- ------ Jıluu.
Fa sol. К----ч--. К__ а____ К-н а-ы-. --------- Күн ачык. 0
K-n--ç--. K__ a____ K-n a-ı-. --------- Kün açık.
Fa un bon dia. Жары-. Ж_____ Ж-р-к- ------ Жарык. 0
J-r--. J_____ J-r-k- ------ Jarık.
Quin temps fa avui? Б-гүн а-а-ы-а-ы ---д-й? Б____ а__ ы____ к______ Б-г-н а-а ы-а-ы к-н-а-? ----------------------- Бүгүн аба ырайы кандай? 0
Bü--n-----ır-y--kan--y? B____ a__ ı____ k______ B-g-n a-a ı-a-ı k-n-a-? ----------------------- Bügün aba ırayı kanday?
Avui fa fred. Бүгү--к-н с---. Б____ к__ с____ Б-г-н к-н с-у-. --------------- Бүгүн күн суук. 0
Bü-ün---- s-uk. B____ k__ s____ B-g-n k-n s-u-. --------------- Bügün kün suuk.
Avui fa calor. Б---н --н --л-у. Б____ к__ ж_____ Б-г-н к-н ж-л-у- ---------------- Бүгүн күн жылуу. 0
B-g-- k-- jı---. B____ k__ j_____ B-g-n k-n j-l-u- ---------------- Bügün kün jıluu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!